Ara mateix viu a Estrasburg cursant el màster de Biotecnologia farmacèutica de l’Escola Superior de Biotecnologia
Explica’ns una mica sobre la teua investigació…
Actualment estic a l’institut d’oncologia d’Estrasburg (ICANS). La meua investigació està centrada en el desenvolupament de teràpies contra el càncer. Concretament, m’encarregue del desenvolupament i de l’avaluació preclínica de noves estratègies terapèutiques. El meu equip és conegut pel desenvolupament de nanotecnologies que permeten enviar de manera específica i controlada un medicament únicament a les cèl·lules malaltes. Treballem mà a mà amb els metges i farmacèutics del centre, cosa que ens possibilita estar a primera línia per respondre a les necessitats dels pacients.
Quina ha estat la teua trajectòria com a estudiant fins l’actualitat?
Vaig créixer a Montserrat des de menut, vaig passar pel col·legi públic Evaristo Calatayud i després vaig cursar l’ESO a l’IES Alcalans. El 2013, el nostre poble es va agermanar amb el poble francès de Dourdan gràcies al suport conjunt de l’ajuntament i de l’associació Germans de Montserrat. Aleshores jo estava a 3r de l’ESO, i vaig tindre la sort de participar en l’intercanvi escolar que representaria un gir inesperat a la meua vida. A mi em va acollir la família de Emma Gerard i tot i que va passar ràpid, això va determinar la meua decisió de continuar els meus estudis a França. Al tornar de l’intercanvi no vaig cessar de buscar per internet alguna oportunitat per poder fer-ho. Això em va portar fins al Liceu Espanyol Luís Buñuel de París i després d’una selecció vaig obtenir una de les deu places que s’oferien a l’any. Com a centre públic a l’estranger, vaig poder cursar el que es coneix com a BachiBac, que en resum és un doble batxillerat en paral·lel, el francès i l’espanyol. Després vaig ser acceptat a la Universitat Sorbona de París, on vaig fer la carrera de biologia. Després de 7 anys vivint allà, vaig decidir partir de nou cap a Estrasburg, on estic actualment, per fer el màster de Biotecnologia farmacèutica de l’Escola Superior de Biotecnologia. Durant el màster, em vaig interessar per l’aspecte de la gestió de projectes i vaig decidir fer una pausa d’un any per cursar en paral·lel el diploma universitari de gestió de la innovació terapèutica que vaig consolidar amb una experiència en una empresa d’inversió que finança les fases de maduració de projectes científics i proporciona l’enllaç entre els laboratoris de recerca i les empreses. En acabar la meua formació, vaig reprendre el meu màster inicial amb les practiques al laboratori on soc avui.
El desafiament DDD proposa als estudiants a treballar en parells interdisciplinaris i assessorats durant quatre mesos per socis acadèmics i privats, pots dir qui ha estat la teua parella d’investigació i quines especialitats teniu cadascun? qui us ha assessorat en aquest mesos de treball?, ¿Com va sorgir la idea?
L’institut del Medicament proposa un cop l’any el challenge DDD. És una oportunitat única per desenvolupar un projecte de recerca concret que desemboque en una teràpia, però també per gestionar tot el procés de portar una innovació al mercat. Al integrar la formació vaig conèixer Charline. És química analítica i està especialitzada en espectrometria de massa. Per fer-ho simple, és una tecnologia que permet saber exactament la composició de qualsevol cosa (tremola la recepta secreta de coca-cola). Jo soc més de cèl·lules i em vaig especialitzar en el que es coneix com a biotecnologia. La meua disciplina permet “hackejar” l’ADN de les cèl·lules per produir coses. Als dos ens interessava l’oncologia i malauradament la majoria de pacients que pateixen de mieloma múltiple, el segon càncer hematològic mes comú, desenvolupen resistències als tractaments actuals. Això, al sector farmacèutic, es tradueix per la necessitat de desenvolupar teràpies amb nous mecanismes d’acció. Vàrem pensar que una bona estratègia seria “hackejar” les cèl·lules tumorals amb una molècula per a que es destruïssin elles mateixes. Durant aquests mesos, ens van acompanyar experts de diversos sectors (Juristes especialitzats en propietat intel·lectual, directors de laboratoris i experts de diverses empreses farmacèutiques) que van analitzar la nostra proposta i ens van assessorar durant el procés.
Els estudiants identifiqueu una necessitat mèdica i desenvolupeu un projecte d’investigació que compleix amb els requisits d’IMS en termes de novetat, innovació i potencial de transferència. Podries explicar una mica més sobre com funciona aquesta tècnica? Com creus que aquesta tècnica pot millorar el tractament del càncer?
Junts, volem fer front a un càncer de medul·la òssia especialment virulent: el mieloma múltiple. La raó principal per la qual els pacients no responen als tractaments actuals és la seua heterogeneïtat. Les cèl·lules que el componen poden ser molt diferents entre si. Això dificulta la identificació de teràpies eficaces per a tots els tipus de cèl·lules cancerígenes. Charline Keller proposa desenvolupar una tècnica per comprendre millor les seues diferències. El seu objectiu és aïllar cadascuna de les cèl·lules del mieloma múltiple per analitzar la diferència d’expressió de certes proteïnes problemàtiques. De moment, hem identificat una proteïna implicada a la proliferació d’aquest càncer. El nostre projecte consisteix a desenvolupar una eina que ens permeta assajar i comprendre els efectes de nous tractaments a nivell unicel·lular. Amb aquest enfocament, jo propose dissenyar una molècula capaç de destruir específicament aquesta proteïna. El meu objectiu és desenvolupar un PROTAC, és a dir, una molècula capaç de reconèixer específicament la proteïna i provocar-ne la destrucció activant un sistema d’eliminació natural de la pròpia cèl·lula. Gràcies a la classificació de cèl·lules canceroses de Charline, podré provar l’eficàcia d’aquest tractament directament en mostres de pacients. Aquest tipus d’enfocament també obre la possibilitat futura de triar la teràpia més adequada cas per cas, el que es coneix com a medicina personalitzada.
Quins són els pròxims passos per a la teua investigació/ vida?
De moment he obtingut l’ajuda necessària per llançar el projecte. Ara ens esperen tres anys de doctorat per fer-ho. Com aquesta, espere tindre la possibilitat de seguir inventat coses noves tant al sector de la salut, com en altres.
Tens algun consell per als joves que estiguen interessats en la investigació científica?
La ciència és un tren que no para, hi ha moltíssima informació i com més descobrim menys sabem. Això de vegades et pot desmotivar i fer-te pensar que no saps res. Ningú no t’ho adverteix, però si fas una carrera cientifica et passarà. No cal preocupar-se, és completament normal. No cal pretendre saber-ho tot i els estudis estan únicament per oferir-te la base i les eines necessàries per més tard, conforme t’especialitzes, pugues aprofitar aquests coneixements per indagar a fons el teu tema de recerca. Per això, el millor consell que puc donar és mantenir al màxim la interdisciplinarietat des del principi (amb matèries d’altres disciplines o interessant-te per altres temes fora de la ciència), ja que després farà la diferència en com entens les coses. Independentment de la ciència, la vida està plena de trobades fortuïtes i oportunitats per a tothom. A mi el que m’ha funcionat millor ha estat mantenir la ment sempre oberta i no dubtar a perseguir idees per molt boges que semblen. Si t’agrada alguna cosa, tingues o no un contexte favorable, sempre hi ha maneres d’aconseguir-ho, i més hui amb internet. Pot sonar una mica estrany però al capdavall és el cúmul de les xicotetes decisions i oportunitats que vas prenent, les que defineixen la teua trajectòria.
