El mes de setembre passat va finalitzar la campanya d’excavacions arqueològiques denominada ‘Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica’

Un grup d’investigadors ha descobert elements antisísmics en la muralla ibèrica del jaciment de La Alcudia, situat en el terme municipal il·licità, després d’haver treballat en l’anomenat Sector 11 d’aquest espai arqueològic, on es va trobar la Dama d’Elx en 1897.

El mes de setembre passat va finalitzar la campanya d’excavacions arqueològiques denominada ‘Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica’, que dirigeix Alberto Lorrio, catedràtic de Prehistòria de la Universitat d’Alacant (UA), i Héctor Uroz, professor de la de Múrcia, segons fonts de la primera institució acadèmica.

Aquest equip ha intervingut en el referit sector amb l’objectiu d’aportar informació sobre les fases ibèriques més antigues.

Durant aquest any, les tasques s’han centrat en la recuperació de la muralla, de la qual ja s’han excavat 28 metres lineals, i en la documentació de les zones domèstiques vinculades a ella, huit ambients en total que poden correspondre a quatre o cinc cases, segons ha indicat Lorrio.

L’estudi de la muralla ha revelat la seua construcció mitjançant calaixos massissos, una tècnica d’origen oriental que en La Alcudia presenta la singularitat d’usar diferents materials en cadascun dels trams identificats.

“Pensem que la utilització de calaixos diferents per a construir la muralla tenia com a objectiu donar-li major flexibilitat per a suportar els moviments sísmics de la zona, la qual cosa s’evidencia especialment per l’ús de maçoneria i diferents tècniques de l’anomenada arquitectura de terra, com la tova o el fang pastat”, ha explicat l’investigador, qui ha assenyalat que aquesta manera de construir dona major solidesa “i això implica la seua molt bona conservació”.

Així mateix, els treballs duts a terme en el jaciment al setembre passat han revelat que en els habitatges es van produir, almenys, dos episodis d’inundació, registrant-se també en algunes d’elles nivells d’incendi.

“En la pròxima campanya, la del 2024, tenim previst executar la segona fase de museïtzació del sector excavat. En concret, volem posar en valor la muralla i l’urbanisme annex, però igualment la séquia d’època contemporània que recorre el sector, de la qual es conserven fins i tot els partidors, i que il·lustra la història més recent de La Alcudia, de manera que el visitant puga comprendre les restes identificades”, ha avançat el catedràtic.

Els treballs realitzats entre 2017 i 2023, dirigits inicialment per José Uroz, catedràtic d’Història Antiga de la UA, han anat traient a la llum les restes materials de les fases ibèriques més antigues de La Alcudia, d’entorn del segle V a. C. La troballa de la muralla i dels vestigis urbans adossats constitueix una novetat de gran rellevància, perquè ha permés, per primera vegada, saber el context arqueològic de la Dama d’Elx, segons fonts de la UA.

Enguany, l’equip multidisciplinari que ha pres part en les excavacions el conformava una vintena de doctorands i estudiants de la Universitat d’Alacant i la de Múrcia, així com experts col·laboradors, com el catedràtic de Ciències de la Terra i Medi Ambient de la UA Juan Carlos Cañaveras i el conservador del Museu de Prehistòria de València Carlos Ferrer, entre altres.

També destaca la labor exercida pels tres obrers de La Alcudia que són contractats gràcies al conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Elx.