Clama que és inadmissible que ella siga el “cap de turc”

El seu defensa sosté que a Espanya ocorren “de tant en tant tragèdies de la naturalesa que produeixen gran quantitat de víctimes en molt poc espai de temps”, com la riuada de València de 1957 o la pandèmia de COVID-19, en les quals no es va responsabilitzar penalment a cap autoritat

La defensa de la exconsellera de Justícia Salomé Pradas ha demanat que s’arxive la causa penal de la DANA i ha qualificat de “absolutament inadmissible que se seleccione com a cap de turc” a la seua representada “amb la pretensió de poder atribuir-li la responsabilitat penal” de les defuncions.

Així consta en un recurs d’apel·lació al qual ha tingut accés EFE presentat a la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa contra l’acte pel qual va ser imputada, al costat de l’ex número dos de la Conselleria, Emilio Argüeso, en la causa que investiga les morts i lesions per la DANA del 29 d’octubre, que va deixar 225 morts i 3 desapareguts.

A més d’enfocar l'”origen principal” del succeït a la “inexistència de les obres de canalització dels rius que van arrossegar les aigües pel barranc del Pedrís, obres no executades per decisions d’Administracions anteriors”, afig que “ningú ha atemptat contra la vida dels morts” i la causa fonamental d’eixes morts va ser “la magnitud d’una catàstrofe natural”.

Aquesta, “per les seues característiques i velocitat del seu curs”, va constituir “un fenomen d’impossible previsió o en defecte d’això, d’evitació”, per la qual cosa el “procedent és l’arxiu”, afirma el recurs.

L’ordre penal “no és l’idoni”

Aquest procediment penal, “encara que s’inspire en el lloable propòsit de ‘fer justícia’, ha de reconduir-se” a evitar que els fets tornen a succeir i a reparar a les víctimes, per la qual cosa l’ordre penal “no és l’idoni”, sosté la defensa de Pradas, per a la qual “no cap retret penal” en l’ocorregut.

Seguir en la via penal, exposa, és una tasca “verdaderament hercúlia per la seua complexitat, extensió, duració en el temps, persones físiques i jurídiques involucrades” i cost, que “només condueix a la consegüent frustració de les víctimes, moltes de les quals probablement ni tan sols arribaran a veure el final d’eixe incert camí”.

La defensa de Pradas sosté que a Espanya ocorren “de tant en tant tragèdies de la naturalesa que produeixen gran quantitat de víctimes en molt poc espai de temps”, com la riuada de València de 1957 o la pandèmia de COVID-19, en les quals no es va responsabilitzar penalment a cap autoritat.

L’origen del succeït

A més, sosté que “l’origen principal” del succeït “no van ser tant les pluges, sinó la inexistència de les obres de canalització dels rius que van arrossegar les aigües pel barranc del Pedrís, obres no executades per decisions d’Administracions anteriors”.

En concret, cita la presa de Xest en 2005 i les obres de la canalització del barranc del Pedrís que s’anaven a fer en 2011 i “tampoc es van fer; això sí que haguera evitat les morts que desgraciadament es van produir”, assegura la defensa de la exconsellera.

També assenyala que “no és admissible centrar la qüestió” en el retard de l’enviament del missatge d’alerta a la població, perquè “en els fets van intervindre per acció o omissió innombrables organismes de les diferents Administracions”, perquè “no és veritat que existira un comandament únic”, sinó un Cecopi, i perquè faltaven protocols.

Per a la defensa de Pradas, cal tancar aquest procediment, les diligències del qual sumen ja 13 toms, “al més prompte possible i dirigir el tir a l’àmbit on procedeix: el contenciós-administratiu”, mentre que lamenta que s’atribuïsca a Pradas la “màxima autoritat” en l’emergència, “obviant-se que existia codirecció amb la delegada del Govern”, en al·lusió a Pilar Bernabé.

Qüestiona que la jutgessa partisca “de l’apriorisme que exclusivament ‘corresponia a les autoritats autonòmiques alertar a la població'”, perquè les competències en la DANA “no es refereixen només a protecció civil” i “l’Estat té igualment competències i d’ell depenen organismes que també van participar de mode rellevant en els fets”, com la Delegació del Govern, Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.