Després del tancament del primer tram el Vila-real bat rècords amb 41 punts, el València acumula només 17 i segueix en descens, i l’Elx consolida la seua posició amb 23 punts
Després del final de la primera volta de La Lliga EA Sports, els equips de la Comunitat Valenciana València CF, Elx CF i Vila-real CF han acabat aquest primer tram del campionat amb sensacions molt distintes.
El València tanca la seua segona pitjor primera tornada en una lliga de 20 equips
El València ha finalitzat la primera volta del campionat amb 17 punts després d’empatar aquest dissabte davant l’Elx a Mestalla (1-1) i tanca la seua segona pitjor primera part de la competició de lliga de la seua història en una Lliga de 20 equips.
Després de només tres victòries sumades en 19 partits l’equip de Carlos Corberán torna a estar en descens al final de la primera volta de la competició com la passada temporada, en la qual tenia cinc punts menys que en l’actualitat.
D’aquesta manera, l’única temporada que ha empitjorat els actuals registres, en la història del club des de la campanya 87-88 quan es creara la Lliga de 20 equips, ha sigut el curs passat quan va finalitzar el primer tram amb 13 punts en el seu caseller i en penúltima posició.
El València només ha sigut capaç de guanyar eixos tres partits a Mestalla, on ha perdut força respecte a la passada temporada en la qual, sota la direcció del tècnic valencià en la segona volta, només va perdre dos partits.
A més de perdre consistència a Mestalla, també ha perdut suport. Encara que les xifres d’assistència es mantenen altes, el cansament i descontentament de l’afició valencianista ha anat creixent en cada partit.
En les últimes trobades ha pujat la tensió. Després de la golejada del Cèltic (4-1) en Balaidos un centenar d’aficionats van ser a l’aeroport per a increpar a l’equip.
La situació es va agreujar aquest dissabte després de l’empat davant l’Elx (1-1), quan un altre gran grup d’aficionats va protestar a les portes de Mestalla i va esperar a l’eixida dels jugadors amb càntics de “mercenaris” i “Corberán, dimissió”.
En aquest primer tram de la temporada, el València ha guanyat a Getafe, Athletic Club i Llevant, mentre que ha empatat en huit i ha perdut en altres punts.
L’equip ha mantenint una de les assignatures pendents dels últims anys, els partits a domicili. És l’únic equip al costat de l’Elx i Osasuna, que no ha aconseguit guanyar fora de casa i és el segon pitjor visitant de la competició.
Curiosament, els números ofensius són iguals en els dos cursos més recents, 18 punts a favor, mentre que els registres defensius han empitjorat, 31 rebuts en aquesta ocasió pels 29 de l’edició anterior.
A més, a diferència del que va succeir la temporada passada no hi ha hagut relleu en la banqueta ja que la passada campanya Corberán, actual tècnic, va substituir en el càrrec a Rubén Baraja abans que finalitzara la primera volta.
Històricament negatives són les xifres de l’equip a domicili on no ha aconseguit cap triomf en les seues nou eixides i ha finalitzat amb 3 punts dels 27 possibles.
Els màxims golejadors són Hugo Duro amb sis gols i Diego López i Danjuma amb tres en tots dos casos. El màxim assistent és Luis Rioja amb tres passes de gol, seguit de Javi Guerra i Filip Ugrinic amb dos.
El Vila-real signa la millor primera tornada de la seua història amb un partit encara per disputar
El Vila-real, després de la seua victòria aquest dissabte davant l’Esportiu Alabés, ha signat la millor primera tornada de la seua història en la Lliga malgrat tindre encara pendent el partit que ha de disputar davant el Llevant, suspés en el seu moment per l’alerta climatològica.
L’equip que dirigeix Marcelino García Toral ha sumat 41 punts en 18 partits, superant l’anterior registre, aconseguit amb un partit més, en les temporades 2010-11 i 2015-16, curse aquest últim en el qual també estava el tècnic asturià en la banqueta.
El Vila-real no ha acusat en LaLiga el desgast mental i físic de disputar altres dues competicions, com la Lliga de Campions i la Copa del Rei, ni tampoc l’impacte anímic de les seues eliminacions en tots dos tornejos.
La primera volta del conjunt castellonenc ha sigut brillant, malgrat les importants baixes per lesió amb les quals va arrancar el curs. L’equip només ha perdut davant els tres grans del futbol espanyol: va caure en les seues visites al Reial Madrid i a l’Atlètic i enfront del líder, el Barcelona, en La Ceràmica.
El Vila-real ha fregat la perfecció com a local, ja que, més enllà de la derrota davant el Barça, només va cedir un empat enfront del Betis.
L’arrancada de l’equip de Marcelino, que va saber mantindre la inèrcia com a local del passat curs, va ser contundent, amb dos clars triomfs consecutius en La Ceràmica davant Oviedo i Girona.
Després d’empatar a Vigo i perdre davant l’Atlètic, el Vila-real va enllaçar tres victòries seguides que li van consolidar en la part alta de la classificació.
Una polèmica derrota davant el Reial Madrid i la igualada enfront del Betis van frenar a l’equip de Marcelino, que va reaccionar de manera espectacular amb una sèrie de sis triomfs consecutius, interrompuda pel partit suspés a València.
Les decepcions patides en la Lliga de Campions, la Copa del Rei i la derrota davant el Barcelona per a tancar 2025 no van descentrar al conjunt castellonenc, que va obrir el nou any amb una victòria de prestigi a Elx, on ningú havia guanyat fins llavors.
L’últim triomf davant l’Alabés a casa permet al Vila-real batre un registre històric, consolidar-se en la tercera plaça i acostar-se a l’objectiu d’enllaçar per primera vegada dues participacions consecutives en la Lliga de Campions.
El grup de Marcelino ha sabut sobreposar-se a les absències de jugadors importants, com Kambwala o Costa, lesionats de gravetat en la pretemporada, als problemes físics de futbolistes com Foyth, Ayoze Pérez o Gerard Moreno, i al període d’adaptació de Mikautadze per a signar uns resultats històrics.
La gran revelació d’aquest primer tram del campionat ha sigut Alberto Moleiro, una de les apostes del club, que suma huit gols i té una incidència cada vegada major en el joc ofensiu d’un equip que, després d’uns mesos de dubtes, ha trobat per fi estabilitat en la porteria amb el brasiler Luiz Júnior.
El Vila-real, que ni tan sols ha trobat a faltar l’aportació de l’israelià Solomon, una de les incorporacions més importants del passat estiu, ha destacat en la primera volta pel seu poder ofensiu, en igualar els 37 gols que va sumar en el curs 2013-14, amb una trobada encara per disputar per a millorar eixe registre.
Fins a tretze jugadors del conjunt castellonenc han anotat almenys un gol, la qual cosa confirma la profunditat ofensiva de la plantilla.
“Hem de donar l’enhorabona i les gràcies a la plantilla. Ells són els que juguen. Han competit a més en la Lliga de Campions i en la Copa i el que han fet té un mèrit extraordinari. Hem d’estar tots molt satisfets i agraïts”, va assenyalar Marcelino.
“Considere que aquests resultats són un èxit”, va afegir el preparador asturià, que es va marcar com a objectiu per a la segona volta “continuar guanyant i acostar-nos més als quals ens han guanyat en la primera”. “Hem de proposar-nos-ho i veure fins a on ens dona”, va sentenciar.´
L’Elx tanca una primera volta notable i amb l’objectiu encarrilat
L’Elx ha completat una primera volta notable, ja que, malgrat la seua condició d’acabat d’ascendir i dels canvis en la seua plantilla, s’ha mantingut sempre en la zona còmoda de la classificació amb un joc atractiu, ofensiu i ambiciós que li ha permés aplanar el camí cap a la permanència.
L’equip il·licità, que a més ha mostrat una proposta futbolística atractiva, suma 23 punts, més de la meitat dels quals solen ser necessaris per a salvar la categoria, i manté una còmoda diferència de sis unitats sobre la zona de descens.
Per a posar en context el rendiment de l’Elx després de la primera volta, el conjunt que dirigeix Eder Sarabia ha aconseguit 17 punts més que en l’anterior temporada en Primera, en la qual va acabar descendint a Segona com a cuera.
També suma quatre i sis punts més que els dos últims projectes il·licitans que, en les temporades 2021-22 i 2022-23, van aconseguir la permanència en la màxima categoria.
Quanta, a més, amb 10 punts més que el Real Oviedo i el Llevant, els dos equips que li van acompanyar a Primera el passat curs, si bé l’equip valencià compta amb dos partits menys disputats.
L’Elx ha consolidat el seu gran primera tornada en el seu notable inici de la competició, ja que els seus bons resultats, malgrat no tindre encara la plantilla tancada, li van donar confiança i seguretat, a més d’en la seua fortalesa com a local, on només ha cedit una derrota.
El conjunt il·licità va arrancar el curs amb dos empats davant el Reial Betis, com a local, i l’Atlètic de Madrid, a domicili, i posteriorment va sumar el seu primer triomf davant el Llevant, un teòric rival directe per la salvació.
L’Elx va arribar a enllaçar set jornades sense perdre, en el que va suposar la seua millor arrancada històrica en les 25 temporades en les quals ha competit en Primera Divisió.
El final de la ratxa de imbatibilidad va arribar en la huitena jornada davant l’Esportiu Alabés. A partir d’eixe moment, l’equip va entrar en un sot de resultats, encara que no de joc, ja que va encadenar set partits sense guanyar, però sumant punts i oferint una bona imatge davant rivals com Athletic Club, Reial Societat o Reial Madrid.
A domicili, l’equip va confirmar inicialment les seues dificultats per a puntuar després de caure en les seues visites a Getafe o Mallorca, si bé els dubtes es van dissipar amb dues grans actuacions davant Girona i Rayo Vallecano, als quals va golejar en el Martínez Valero.
L’única derrota com a local va arribar en la penúltima jornada de la primera volta, en el derbi davant el Vila-real, encara que l’Elx va mitigar en part l’impacte anímic d’eixa ensopegada amb un punt a Mestalla davant el València, un altre rival directe, per a completar una gran primera volta.
L’equip il·licità ha destacat pel seu joc vistós i coral, recolzat en la vella guàrdia que va aconseguir l’ascens, formada pels centrals Pedro Bigas i David Affengruber, els carrilers Álvaro Núñez i Germán Valera, o els migcampistes Aleix Febas i Marc Aguado.
També ha sigut clave l’aportació i ràpida adaptació de reforços com Iñaki Peña, Grady Diangana, Martim Net, Héctor Fort, Víctor Chust i, especialment, els atacants André da Silva, Álvaro Rodríguez i Rafa Mir, màxim golejador de l’equip amb sis punts.
Sarabia, després de l’últim partit davant el València, va qualificar com a “espectaculars” els 23 punts sumats pel seu equip en el primer tram del curs.“Em deixen molt satisfet, però també sabem que tenim marge de millora. Tenim eixa exigència amb la qual continuarem treballant per a rendir millor i ser un equip encara més competitiu”, va afegir el tècnic basc.
