La Vídua Valenciana arriba al Festival de Teatre Clàssic de Peníscola

Una versió d’una gran bellesa estètica i que es desenvolupa en el període d’entreguerres espanyol

En “La vídua valenciana”, Lope de Vega retrata la història sobre una dona que després d’enviduar vol tenir el poder decisió sobre la seua pròpia vida, i més concretament sobre el seu propi desig. La protagonista de la nostra història, Leonarda, interpretada per Pepa Gracia mostra de manera determinant un comportament com el que tindrien algunes dones el nostre temps.

Un text escrit a la fi del SXVI que continua estant de rabiosa actualitat perquè la lluita de les dones segueix molt vigent. Per tant, l’espectador es trobarà amb una personatges i situacions molt recognoscibles de la nostra societat actual.

Els fets que Lope relata en aquesta història estan basats en un fet real. A l’entorn d’escriptor els casos d’enamoriscaments portats més o menys en secret semblen haver sigut bastant freqüents i ell mateix va protagonitzar alguns ben coneguts. No és casualitat que “La vídua valenciana” li la dedique a “Marcia Leonarda”. Un nom que no era més que un dels pseudònims literaris que Lope utilitzava per a referir-se al seu amant, Marta de Nevares i Santoyo, una dona casada.

Borja Rodríguez i MiC produccions i distribucions teatrals aposten per aquesta genial comèdia de Lope, potser no està entre les més conegudes pel gran públic ni entre les més i representades, però, “La vídua valenciana” si està entre les que val la pena revisar i posar en escena per valor, per història i per vigència del narrat per Lope.

Per a acompanyar la genialitat de Lope, un elenc d’actors que brillen en aquesta particular versió teatral i la direcció de la qual s’ha ocupat que el to i l’equilibri siguen dignes d’esment, interpretativament parlant. Amb Pepa Gracia, al capdavant a qui hem vist en obres de José Carlos Plaza, Fernando San Segundo o Carlos Álvarez entre altres, li segueix un repartiment d’autentique luxe amb Alfredo Noval, Arantxa Aranguren, Rafa Núñez, Alberto GómezTaboada, Agustín Otón, Maria Cobos.

SINOPSI

En quedar vídua Leonarda, tots els ulls es fixen en ella per a trobar-li un marit. Multitud de pretendentes s’acosten fins a la seua porta, donant lloc a les situacions més variades; però ella no vol tornar a ser la dona de, ni la senyora de, sinó que prefereix ser propietària de la seua voluntat i, sobretot, del seu desig.

Prompte coneix a Camilo, un jove al qual condueix a cegues (amb els ulls embenats) fins a la seua casa. Allí s’estimen si veure’s, a les fosques i amb els ulls tapats. Les sessions es repeteixen i la passió creix com la cresta d’un incendi, i la destinació fa que els dos amants es coneguen en públic, sense saber Camilo que Leonarda és la dama que ho rapta a les nits.

Deixar entrar la llum i destapar la veritat o continuar jugant al joc d’ombres? Cedir a la convenció social i acceptar de nou el matrimoni? Callar totes les altres veus o continuar fent oïdes sordes? Atendre la passió o travessar la porta cap a una nova vida en comú?

Totes aquestes preguntes salten sobre el paper a primera lectura de l’obra de Lope, i la seua posada en escena abocarà́ d’altres que la fan molt atractiva, perquè parla del poder de decisió de la dona sobre sí mateixa i sobre la seua voluntat, per damunt de l’après i l’imposat.