Diego Gómez va anunciar a mitjan mes d’octubre que no es presentarà en les llistes de les eleccions de 2023 per a estar al capdavant de l’Ajuntament d’Alzira. Gómez va entrar al consistori en 2015 i després de dues legislatures seguides amb Compromís diu adeu a la política perquè “ja és hora d’un canvi en el sentit de vida”
Quina és la teua valoració de les dos legislatures que has treballat a Alzira?
Crec que la valoració és positiva en Alzira. Positiva en el sentit de que de alguna forma des de el 2015 fins ara al 2022 s’ha visualitzat una altra forma de fer política i és molt més pegada a la realitat del poble i de la comarca i crec que açò és molt perquè es més pròxima a la ciutadania. Açò es el que jo com alcalde he estat, lo més pròxim a la meua ciutadania i perquè crec que Alzira s’ha posat al referent de la comarca i al país com a una ciutat de present i de futur.
Hi ha hagut moments durs?
Evidentment. Hi ha hagut un canvi perquè han sigut dos legislatures i especialment esta última ha sigut molt dura, possiblement molt complicada i ho dic de veritat. Des del segle passat amb la pantanada de Tous no s’havia viscut una cosa pareguda com la pandèmia i tant difícil de gestionar perquè una inundació es difícil de gestionar-la sentimentalment i econòmicament, però una crisi sanitària com la que tinguérem es molt dur i difícil. Crec que passaré a la història com el alcalde de la covid. Estos dos primers anys de la legislatura que eren fonamentals per a fer projectes, per a gestionar la ciutat i marcar la continuïtat del que havia sigut la primera legislatura 2015-2019 es va obrir una via d’aigua en este submarí i havia que tapar-la i taponar la i tots eixos recursos anaven a tancar-la. Aleshores ara comença de nou a engranar la màquina i a tornar a funcionar i ara ens ve la situació de la guerra i la crisi de pujades de preus. Tinc la sensació de que esta legislatura i lo que queda d’ella faig “d’alcalde samur”, cridar al 112 i que vinguen a resoldre el problemes, és una comparativa, però crec que per una banda estic satisfet de que he vist una nova visió de fer política, però també preocupat perquè no hem pogut fer el que m’agradaria en estes legislatures, malgrat que amb Alzira com a capital cultural tot l’any 2022 ha sigut una gracia que nos ha caigut per a poder fer eixa imatge de unitat, cultura, democràcia, solidaritat i de vore el futur d’una altra forma.
El 20 d’octubre de 1982 va ocórrer la Pantanada de Tous, fa quaranta anys ja, com ho va viure Alzira? quines son les ultimes novetats respecte als crèdits?
Fa 40 anys, vam fer un acte institucional de recordatori de l’aniversari d’eixe episodi que va marcar moltíssim a la ciutat i que continua marcant moltes vegades. La gent no dorm quan plou i eixe sentiment de les imatges encara que hi ha molta gent jove, però encara perdura en la gent major. Això va crear una reacció de la ciutadania de viure molt d’esquenes al riu a partir del 1982, sempre s’ha viscut a la vora del riu com una font de vida, en l’agricultura, en la recuperació. El riu passava per el centre de la ciutat i se va desviar fa més de 50 anys, però imaginem ara una ciutat que tinguera un riu que pasara pel centre, un riu que marcara la història de la ciutat, açò no se va produir en eixe moment i a més tinguérem la pantanada. Aleshores s’ha de recuperar la visió sentimental, però també hi ha resquícies encara econòmiques per via judicial de gent que en el seu moment va demanar un préstec per a poder salvar la seua casa o el seu negoci i que encara quaranta anys després l’Estat continua reclamant-li eixos préstecs amb interessos, ni la gent d’Alzira ni la de la Ribera se mereixen açò. Després de quaranta anys la reivindicació és a nivell d’infraestructures contra les inundacions, l’únic que s’ha fet ha sigut ben feta la presa de Tous i la presa de Bellús que encara no està al 100% de les seues possibilitats per a salvaguardar les inundacions del Xúquer, però queden altres inundacions que són tots els barrancs que arriben al Xúquer i moren a la nostra ciutat i això crea una situació de inundacions. Crec que moltes vegades la responsabilitat és de les pròpies persones que no hem sabut, perquè hem anat ampliant la nostra ciutat i moltes vegades sense contar amb el Xúquer.
Qual es el procés a seguir o que demaneu quan les danes arriben a la ciutat?
Es que després de 40 anys no s’han fet les infraestructures necessàries per a que l’aigua no sols dels Xúquer sinó també del barrancs que rodegen la ciutat sobretot per la part sud-est, encara no hem pogut solucionar eixa situació. L’únic que hem pogut fer en estes dos legislatures on hem governat és intentar salvaguardar la ciutat, es a dir, la nostra ciutat és l’illa del Xúquer, la protecció, aleshores en algú moment lo que hem intentat és la construcció d’un canal interceptor que arreplegue l’aigua dels barrancs i que desvie al Xúquer. Tenim un zona que és de les més pluvioses de la comarca, tot açò ens produeix una situació de tensió, són uns vasos comunicants, lo que intentem és protegir en tot moment la possibilitat de que l’aigua dels barrancs no entre a la ciutat, però amb l’aigua del Xúquer ha de ploure moltíssim per a que torne a eixir de la seua caixa. Això no vol dir que no es puga eixir per els barrancs perquè el nivell de la ciutat es molt baix i tot el sistema de desaigües que hi ha per baix de la ciutat està interconnectat de tal forma que si s’ompli per un costat o fa per altre que es el que va passar en la pluja del passat 6 d’octubre, amb tanta aigua no n’hi ha alcantarillat que puga arreplegar eixa tromba d’aigua. Lo que no volem es que hagen inundacions per això necessiten estructures hidràuliques del segle XXI, això correspon a les administracions tant a l’Estat via la confederació hidràulica del Xúquer com a les conselleries per a que ens ajuden per a solventar esta problemàtica.
Com li agradaria que recordaran el seu pas per l’alcaldia?
Possiblement serè l’alcalde de la covid i crec que en la primera legislatura varem fer moltes coses de canvi per a la ciutat perquè eren necessàries i ara intentem rematar moltes altres que s’han quedat pendent com, per exemple, finalitzar el nou edifici de la policia, la remodelació del sostre i del pavelló esportiu, el Casal Jove, el Palau de Justícia que te que vindre via la Generalitat Valenciana, es a dir, hi ha una sèrie d’obres, d’infraestructures, la mobilitat urbana, però hem marcat una cosa molt interessant que es que hem aprovat una agenda urbana. A banda de que jo voldria que la gent recordara que he sigut pròxim a la ciutadania i que he intentat i vaig a continuar sent la persona pròxima amb la que es puga parlar, que puga anar als actes, que puga estar al carrer a banda d’això voldria que se me recordara com l’alcalde, que crec que s’ha de continuar, amb l’agenda urbana que els projectes que tenim i les línies estratègiques marcades per a 2030 s’han marcat ara en este 2022.
A quins reptes s’enfronta Alzira?
Alzira s’enfronta a tres reptes importants. Un d’ells es que Alzira puga convertir-se en un riu de futur, recuperar la vida del riu e incorporar-la a la vida de la ciutat, no viure d’esquenes al riu, fer coses per a que el riu puga convertir-se en un espai d’oci, on la gent puga passejar, un espai connectat a l’anell verd de la ciutat, es a dir, recuperar eixa imatge del riu. L’altra qüestió és el tema de la mobilitat de la ciutat, és important i hauria que avançar per fer una ciutat molt més amable, més tranquil·la, més peatonal, s’ha de plantejar eixa visió i el tercer és el repte del canvi climàtic amb tota la visió de l’energia, l’estalvi d’aigua per els regs. Resumit seria per una banda, el riu de futur i per altra banda el projecte “Som Alzira”, es a dir, anem a intentar vertebrar una ciutat de veritat per a lo que queda de segle. Moltes vegades crec que no hem superat coses del segle passat i per això és important.
Alzira és el segon municipi on governa Compromís, sols per darrere de València, dona vertigen estar al capdavant?
No, no crec. Crec que la lliçó que vaig aprendre en la primera legislatura de humilitat, de treballar per la ciutat i per la comarca i de guanyar un espai de proximitat a la ciutadania crec que me va donar la classe per a poder abordar la segona legislatura, però va arribar la covid. No me dona vertigen, vaig parlar amb Joan Ribó perquè li tocaria a ell com a vicepresident de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i em va dir que com a gran ciutat i perquè en esta legislatura jo vaig estar al capdavant d’eixa vicepresidència doncs m’ha donat una visió molt més global de lo que suposa els municipis els pobles i les ciutats del nostre país, un país que conec molt bé perquè com a president de l’Escola Valenciana doncs vaig recórrer moltes escoles. Sí que és veritat que tal vegada jo si que haguera volgut que s’haguera comptat mes amb la ciutat d’Alzira com a ciutat diguem d’influencer en la política de Compromís, però de totes formes lo de la capital cultural ens ha donat un caché que crec que comporta el reconeixement de la tasca que es va a dur a terme a esta legislatura, ha valgut la pena enfrontar-nos a la covid, recuperar-nos i valdrà la pena continuar treballant per Compromís en la ciutat.
Li agradaria donar un pas mes enllà en la política?
No tinc ninguna aspiració en eixe sentit. Ja no puc tornar a l’Escola que es el que jo voldria i tornar a donar classes i després estar a la universitat de professor associat que era la meua tasca, el que passa es que l’any que ve compliré 65 i ja es hora d’un canvi en el sentit de vida. Sempre he defensat que huit anys son suficients per a mostrar quina es la teua validesa política i el teu perfil polític i crec que açò he intentat. Si Compromís diu alguna cosa per al futur jo la valoraré. No sé si estic totalment disponible per al meu partit, si me digueren d’anar a un altre lloc a Madrid a Brussel·les pues no lo sé, però jo crec que no, crec que en Alzira ja suficient.
Quina es la situació actual dels pressupostos d’Alzira per a 2023?
Anem a intentar aprovar el pressupostos en novembre per a que es publique en desembre i en gener ja començar a treballar en ells. Crec que van a ser uns pressupostos de final de legislatura, no hi hauran unes grans novetats, seran de continuïtat amb aportació d’algun projecte novedoso, per exemple, tindrem que posar el mundial de pilota que acollirà la ciutat a finals de març, evidentment hi ha eleccions pel mig i no pots fer una gestió del pressupost de mig any hi ha que planificar per a tot l’any i aleshores seran de continuïtat amb uns canvis mínims, hi haurà alguns canvis en personal, perquè si l’Estat diu que han d’augmentar els funcionaris un percentatge, anem a intentar també alguns compromisos que tenien en les escoletes infantils perquè crec que se mereixen la seua reivindicació, m’agradaria tindre més cultura a Alzira, no tenim suficient, ens fa falta més recursos, els museus se queden xicotets, la gent demana molt més activitat cultural i hem tingut que dir que no a moltes propostes culturals per falta d’espai.
