Segons el treball, que publica hui divendres la revista ‘The Lancet Public Health’

Sevilla, Múrcia i Madrid són les que tenen un percentatge de mortalitat més gran associada a la contaminació de NO2 del transport, mentre que Zaragoza destaca en els contaminants industrials i Valladolid en els derivats de l’energia

La ciutat de València és la quarta a Espanya amb major percentatge de mortalitat associada a la contaminació de NO2 del transport, amb un 54,88%, després de Sevilla, que encapçala la llista amb un 74,72%, Murcia (72,40%) i Madrid (71,04%).

En segon lloc figura el transport marítim, que suposa el 15,25%, seguit de la indústria (13,01%), habitatge (12,12%), el transport aeri (3,29%) i l’energia (1,24%), segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en 857 ciutats europees.

Sevilla, Múrcia i Madrid són les que tenen un percentatge de mortalitat més gran associada a la contaminació de NO2 del transport, mentre que Zaragoza destaca en els contaminants industrials i Valladolid en els derivats de l’energia.

El trànsit, els habitatges i el sector agropecuari són els principals contribuents a la mortalitat associada a la contaminació atmosfèrica a les ciutats europees.

Segons el treball, que publica hui divendres la revista ‘The Lancet Public Health’, el transport continua sent el sector que més NO2 genera, mentre que les activitats domèstiques i l’agroganadería tenen una aportació significativa a la contaminació per partícules en l’aire (PM2,5).

La investigació liderada per l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, mostra una gran variabilitat entre les diferents ciutats estudiades pel que suggereix que, atés que cadascuna té les seues particularitats i les seues pròpies fonts de contaminació de l’aire, les estratègies per a millorar la qualitat atmosfèrica haurien de ser adaptades a cada context local.

MORTALITAT PER PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ

Si s’agrupen les dades de les 857 ciutats, les xifres mostren que la font que més contribueix a la mortalitat associada a partícules PM2,5 són les emissions generades pels habitatges, amb una contribució mitjana de totes les ciutats del 22,7%.

En segon lloc, figura el sector apropecuario, al qual s’atribueix, de mitjana, un 18% de la mortalitat per PM2,5, seguit de la indústria (13,8%), el transport (13,5%), el sector energètic (10%), les fonts naturals (8,8%) i el transport marítim (5,5%).

“Si observem el conjunt de NO2 i PM2,5, el trànsit continua sent el sector amb un major pes tant en la mala qualitat de l’aire com en la mortalitat associada a aquesta, però si atenem exclusivament la mortalitat associada a partícules PM2,5, veiem una aportació significativa per part del sector residencial i del sector agrari”, ha destacat la investigadora de l’ISGlobal Sasha Khomenko.

“La major part de les partícules generades en l’àmbit domèstic es deuen fonamentalment a la crema de biomassa i carbó per a calefacció i, en menor mesura, a sistemes basats en combustibles fòssils per a generar calor i aigua calenta i a les cuines de gas”, ha detallat Khomenko.

“També és sabut que la ramaderia intensiva és una important font de partícules que es generen sobretot a partir de l’amoníac present en els purins dels animals i també a través de l’ús de determinats fertilitzants, una font de contaminació que es dispersa des del seu lloc d’origen i es desplaça cap a les ciutats més pròximes”, ha aclarit la investigadora.

Segons l’estudi, les partícules PM2,5 són el contaminant de l’aire amb un major impacte negatiu sobre la mortalitat a les ciutats europees, encara que els autors han admés que necessiten més investigacions per a determinar quins dels components de les partícules PM2,5 són més perjudicials per a la salut.

MORTALITAT PER DIÒXID DE NITROGEN

Quant a la mortalitat per NO2, el que més contaminant produeix és el transport, amb una contribució mitjana entre totes les ciutats del 48,5%, seguit de la indústria (15%), el sector energètic (14,7%), els habitatges (10,3%) i el transport marítim (9,7%).

“Requerim mesures més valentes per a reduir dràsticament la contaminació i les morts associades al trànsit, que continua sent la principal font d’emissió, i implementar polítiques per a mitigar tant de NO2 com les PM2,5, regular les emissions de les indústries i del transport marítim i limitar la crema de biomassa en l’àmbit domèstic i les emissions en l’àmbit agroramader”, ha defensat el director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’ISGlobal, Mark Nieuwenhuijsen.

Els investigadors han utilitzat bases de dades públiques per a obtindre xifres de població i mortalitat de les 857 ciutats de l’any 2015 i del Copernicus Atmosphere Monitoring Service per a les emissions contaminants.

Per a estimar les contribucions de cadascuna de les fonts d’emissió a les concentracions de contaminants en l’atmosfera es van usar el programari Cribratge for High Emission Reduction Potentials for Air quality (XERPA), desenvolupat pel Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea, que aplica, de manera simplificada, els principis dels anomenats models de transport químic.

Aquests models tenen en compte factors com la meteorologia o les transformacions químiques per a simular la concentració de contaminants en l’atmosfera.

Els investigadors van dividir la superfície de les ciutats europees estudiades en quadrícules de 36 quilòmetres quadrats i van estimar els canvis que es produirien en les concentracions atmosfèriques de PM2,5 i NO2 si es reduïren les emissions en cadascuna de les quadrícules del mapa per a calcular la contribució relativa de cadascuna de les fonts de contaminació.

CIUTATS ESPANYOLES

Els resultats indiquen, per exemple, que Madrid té més mortalitat associada a NO2 del transport que Barcelona, però la capital catalana té més per indústria, energia o transport marítim.

Són Sevilla, Múrcia i Madrid les que tenen un percentatge de mortalitat més gran associada a la contaminació de NO2 del transport, mentre que Zaragoza destaca en els contaminants industrials i Valladolid en els derivats de l’energia, mentre que Màlaga i Barcelona són les que més contaminació tenen causada pel transport marítim.

Quant a la mortalitat per diòxid de nitrogen en les capitals europees, Madrid i Brussel·les són les que tenen més percentatge atribuït al transport, Lisboa la que té més NO2 industrial, Roma la que més percentatge emés pels habitatges, Amsterdam i Lisboa les que tenen més contaminant emés pels vaixells i la capital portuguesa també la que més pateix el NO2 dels avions.