Aquestes línies daten dels anys seixanta del segle passat i en origen transcorrien per terrenys fora de la població però, en augmentar demogràficament el municipi, es va urbanitzar l’única zona possible d’expansió del poble, sent aquesta coincident amb la ubicació de les línies i els seus suports, les torres d’alta tensió. El senador valencianista Carles Mulet, autor de les preguntes, ha lamentat que “després d’anys d’incompliments i oblit la situació seguisca igual i res s’estiga fent per complir amb la legislació i acabar amb els problemes que afecten als seus veïns, que podria comportar-los problemes de salut”.
En aquest sentit des de Compromís lamenten com una vegada més els qui van realitzar negocis immobiliaris a la localitat desaparegueren sense complir les seues obligacions de soterrar les línies o desviar el seu traçat de la mà de les companyies elèctriques causant un perjudici als propietaris d’habitatges, “el que ha provocat que hui hi haja centenars de persones vivint a escassos metres d’aquests esteses i els camps que generen, un risc evitable el qual el Consell de Ministres dins de la Planificació de la xarxa de transport 2015-2020 semblava voler evitar, encara que qualsevol actuació s’ha paralitzat segons ens expliquen amn pesar els veïns”, ha afegit Mulet.
Des de Compromís recorden que hi ha múltiples estudis científics que relacionen l’exposició perllongada a aquest tipus de radiació amb diverses malalties com, fatiga crònica, migranyes, arítmies cardíaques, diversos tipus de càncer com la leucèmia infantil, etc. S’ha acceptat internacionalment que el límit de seguretat d’exposició perllongada per prevenir la leucèmia infantil és de 0,3 microtesles. En l’últim mesurament a Faura, la mitjana oscil·lava entre 0,9 i 1,1 microtesles, entre tres i quatre vegades més.
Basant-se en aquests estudis, fa anys que la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, al costat del Ministeri de Sanitat, van recomanar fer estudis epidemiològics en els nuclis de població que estigueren exposats de manera continuada a nivells superiors a 0,4 microtesles, com és el cas d’aquesta barriada de Faura, encara que després de més de dotze anys de convivència diària amb les línies i la seua radiació mai s’han realitzat aquests estudis.
La seua petició va arribar en forma d’esmenes perquè els Pressupostos Generals de l’Estat contemplaren el soterrament, tot i que les diferents majories dels últims governs del PP i PSOE van rebutjar aquesta reclamació. Segons ha retret el senador “igual que passa amb la manca o precarietat en el servei de telefonia de municipis d’interior aquestes companyies, que guanyen milers de milions anualment, no semblen atendre les seues responsabilitats i prioritzen els seus beneficis als drets de les persones de viure tranquils i gaudir de serveis independentment d’on visquen”.
