Un conjunt de 22 obres d’artistes valencians se suma a la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat

De les 22 adquisicions, 4 són d’artistes de les comarques de Castelló, 7 de les d’Alacant i 11 de les de València

Cultura de la Generalitat ha decidit l’adquisició d’un total de 22 obres d’art d’artistes valencians i residents al territori valencià que s’incorporen a la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana.

Cultura invertirà enguany 264.594 euros en aquesta tercera adquisició mitjançant el Pla incentiu del patrimoni artístic valencià, que es fa a proposta del grup d’experts conformada a aquest efecte i integrada per especialistes de reconegut prestigi en l’àmbit de la cultura i que està coordinat pel director gerent del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont.

Aquestes 22 obres se sumen a les 18 obres adquirides en 2018, i a les 33 en 2017, amb una inversió total d’1.016.892 euros en tres anys. De les 22 adquisicions, 4 són d’artistes de les comarques de Castelló, 7 de les d’Alacant i 11 de les de València. També, 11 de les propostes són d’artistes homes i 11 de dones.

L’adquisició d’obres d’art permet crear una demanda agregada al mercat de l’art valencià a través de la compra pública, potenciar l’adquisició de reconeguts i consagrats artistes valencians, però també d’obres d’art de joves i incipients valors artístics de les nostres comarques i augmentar el patrimoni artístic de la Generalitat.

A més, les obres de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat permeten la programació d’exposicions en tot el territori, coordinades pel Consorci de Museus. S’aconsegueix així vertebrar el territori, descentralitzar l’oferta cultural de les tres capitals i garantir l’accés a la cultura de tota la ciutadania.

Així, ara mateix es pot visitar al Centre del Carme de Cultura Contemporània de València l’exposició ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Preguntes i respostes’. També a les dues capitals culturals valencianes es pot visitar ‘Fórmules de resistència’, a Vilafranca i ‘Processos de transformació’ a Altea a partir del 29 de novembre.

Obres adquirides en 2019

‘Performance-Down’ d’Álvaro Terrones (Castelló, 1980) és un conjunt de litografies que corresponen a accions artístiques documentades fotogràficament i estructurades com a seqüències poètiques. Estan planificades d’acord amb les idees sorgides del diàleg sobre diversos aspectes de l’existència del vincle familiar amb la síndrome de Down.

‘Munt’ d’Ana Sansano (Onda, 1973) pertany a la sèrie ‘Viaro’ en què l’artista reflexiona sobre el temps, la vida i com transitem per aquesta. L’obra es recrea en el fet anodí del lloc, i explica amb precisió i realisme mitjançant la senzillesa i la veritat que aporta el grafit.

El títol de l’obra ‘Mantras I-II’, d’Aurelia Mesnet (Alcoi, 1955), fa referència a l’acte de doblegar i plegar diverses vegades, i arriba a establir un diàleg místic, silenciós, pacient i meditatiu amb el material, per a buscar transmetre equilibri i serenitat.

La ‘Selecció de 31 originals. Els moments clau de la història contada en la novel·la gràfica El dia 3’ de Cristina Durán (València, 1970) és la història de la lluita contra el silenci, l’oblit i contra la mentida programada. És la història d’una onada de solidaritat i del despertar de la societat. El conjunt reuneix 31 planxes originals de la novel·la gràfica, en el que es recullen els moments clau d’aquesta.

La instal·lació sonora i visual ‘Sínia/Sènia’ d’Edu Comelles (Barcelona, 1984, resident a València) explota la dimensió sonora d’un element del patrimoni rural, les sénies d’aigua, amb una successió de gravacions de so emeses per dos amplificadors de guitarra Marshall.

‘The end of caresses. The machine’ d’Eric Fort (Benifairó de les Valls, 1987) crea amb monedes un paisatge metàl·lic i muntanyós determinat pel domini de capital que al llarg dels segles ha caracteritzat el comportament humà. L’espectador assisteix a la creació d’una escultura en viu i en temps real, i és testimoni de la transformació dels diners en pur material.

‘Sin título’ d’Enric Mestre (Alboraia, 1936) és una proposta escultòrica de gres que reflexiona entorn de l’arquitectura.

‘Paseo Y-19’ d’Irene Grau (València, 1986) és una instal·lació en què l’artista porta a terme una sèrie de passejos als quals mesura constantment la transformació en l’amplària del camí mitjançant vares. Caminar és la primera eina fonamental amb què mesurar el món i mesurar-se dins d’aquest.

La instal·lació ‘Solo a dos voces’ d’Isidro Blasco (Madrid, 1962, resident a Alacant) és una obra que barreja l’arquitectura, la fotografia i l’escultura. Una instal·lació en equilibri inestable que desplega de manera tridimensional el mateix espai que ocupa al museu. La fotografia cohesiona arquitectònicament els elements encara que l’estructura s’haja fragmentat i s’hagen destruït els angles de 90º.

‘Habitar la copia: colonialidad’ una instal·lació multimèdia de Jota Izquierdo (Castelló, 1972) amb forma de manta utilitzada pels venedors coneguts com a ‘manters’. El projecte analitza les tensions econòmiques i culturals més enllà de la literalitat dels objectes falsificats per a entendre les tensions econòmiques i culturals que s’estableixen entre nord i sud global.

‘Maquina para juntar esquinas’ de Luisa Pastor (Alacant, 1977) és una instal·lació composta per 15 collages en què hi ha representada la desarticulació formal d’una ‘màquina’. El treball mostra les entranyes que conformen la màquina -intervingudes ficcionalment per la disciplina del collage- en què la desconstrucció de l’objecte implica una doble lectura per part de l’espectador: d’una banda que contemple els xicotets detalls de l’obra, i d’altra que es desplace a través d’aquesta.

‘Cubos formados. Políptico I’ de Lukas Ulmi (Lucerna, 1958, resident a València) és una obra que planteja una reflexió sobre el cub que es dibuixa en l’espai. El cub s’estableix com una possibilitat desdibuixada i traçada amb fines varetes de ferro que apareix només en un punt. La participació de l’espectador, la cinètica i l’efecte visual són encara més definitòries.

A la instal·lació ‘El fin y la persistencia’ de Marla Jacarilla (Alcoi, 1980), la mort dels protagonistes de diverses novel·les (Madame Bovary, Un món feliç, Lolita, Crònica de una mort anunciada, Les verges suïcides, Ana Karenina, Mort a Venècia, L’estranger …) es contraposa a la persistència de la literatura. L’última frase de cada novel·la es conserva intacta, i la resta de l’obra es converteix en blocs de paper amb les mateixes dimensions que el llibre utilitzat.

L’estructura ‘S’ de Massimo Pisani (Mantova, 1958, resident a Alacant) és el resultat de l’equilibri entre tensions produïdes pels materials. Tota l’estructura està travessada per un element en tensió que acaba en una botella química amb sofre.

‘Estudio caminante’ de Pablo Bellot (Alacant, 1976) mostra en un llenç la impossibilitat de la imatge i de l’antivisual com a reflex del moment contemporani. La desintegració de l’individu està constatada en la desmaterialització de la pintura, plasmat en rostres que es descomponen en un procés de destrucció del punt visible.

‘Les esferes’ de Paco Martí (Castelló, 1956) és una sèrie de 6 fotografies que mostren el paisatge familiar i pròxim de l’autor, acompanya el seu passeig amb un element intrús, les esferes, que interactuen amb la imatge lúdicament, reforcen el sentit del joc i li donen moviment i vitalitat.

‘Celda 148’ de Patricia Gómez i María Jesús González (València, 1978) forma part del ‘Proyecto para cárcel abandonada’, una intervenció artística desenvolupada en l’antiga presó Model de València, amb el propòsit de rescatar i documentar la memòria impresa dels murs d’aquesta històrica presó, abans de la seua remodelació i transformació en un centra administratiu.

‘Puig de Randa’ de Pepa López Poquet (Vilallonga de la Safor, 1955) és una videoinstal·lació que té com a referent analític el concepte d’el·lipsi cinematogràfica, amb la qual presenta una cadena de significants i suggeriments. Formalment, la instal·lació consta d’una caixa òptica amb pantalla de retroprojecció i peanya, i d’una sèrie de 26 fotografies tretes de fotogrames de la mateixa pel·lícula analògica original.

‘Anatomías’ de Rafaela Pareja (Vinalesa, 1962) és una instal·lació composta per un conjunt de peces que generen un espai orgànic, on les incrustacions de porcellana produeixen diferents jocs de llums i ombres i creen així un paisatge de blanc sobre blanc que investiga el món dels somnis.

‘20.000 pies de altura o la memoria ínfima’ de Rubén Tortosa (Moixent, 1964) és una instal·lació interactiva que ens transporta al viatge i trajecte representat en una acció en l’espai expositiu. Un dispositiu electrònic, connectat al senyal dels avions que sobrevolen per damunt dels 20.000 peus d’alçada, incideix sobre el pigment que desapareix al seu pas i apareix al cap de pocs segons.

‘Bata de cola. La salida’ de Susana Guerrero (Elx, 1972) és una peça realitzada teixint cables reciclats de plàstic amb interior de coure. De la sèrie ‘La mare i el temps’ reflexiona sobre l’eixida del fill, el canvi del fet quotidià i el temps que ja no et pertany.

‘Bleecker’ de Victoria Civera (Port de Sagunt, 1955) és una escultura i instal·lació en paret reflex de la trajectòria de l’artista. Aquesta està caracteritzada per la construcció d’objectes i instal·lacions que s’allunyen de la noció d’estil. Al seu treball, figuració i abstracció es barregen de manera lliure i expressiva.

Consultar el document adjunt del grup d’experts que han elevat la proposta a Cultura de la Generalitat.