En els últims tres anys, Mans Unides ha destinat quasi dos milions d’euros a 32 projectes per a combatre la tracta, el tràfic de persones i el treball infantil. Unes iniciatives que han secundat, de manera directa, a 54.000 persones

En 2013, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 30 de juliol com el Dia Mundial contra el Tràfic. En la resolució, aprovada el 18 de desembre de 2013, s’assenyala que aquesta jornada és necessària per a «conscienciar sobre la situació de les víctimes del trànsit humà i per a promocionar i protegir els seus drets».

Mans Unides se suma a aquest dia de denúncia i sensibilització contra el tràfic, un dels majors atemptats contra la dignitat de les persones que poden donar-se. Així ho explicava el papa Francesc el mes de febrer passat:
«L’explotació i el sotmetiment limiten la llibertat i converteixen a les persones en objectes d’usar i tirar. I el sistema de tràfic s’aprofita de les injustícies i desigualtats que obliguen milions de persones a viure en condicions vulnerables».

El tràfic de persones, que es dona en tots els països del món, és una de les activitats il·lícites que més hauria d’avergonyir als éssers humans, no en va és qualificada per molts com «l’esclavitud del segle XXI». Perquè, la tracta no és més que un comerç il·legal que embene i compra éssers humans per a convertir-los en mercaderies d’explotació.
Segons Nacions Unides «les persones que pateixen pobresa, accés limitat a l’educació o a un treball digne, discriminació, violència o abusos, o que procedeixen de comunitats marginades solen ser les principals víctimes dels traficants».

Dades sobre el tràfic a tindre en compte
-Nacions Unides estableix que el 42% víctimes del tràfic són dones, el 23% homes, el 18% xiquetes i el 17% xiquets.
-Les dones i els xiquets són sotmesos a violència física o extrema a les mans de tractants en una proporció tres vegades superior a la dels homes.
-L’explotació sexual és el destí del 38,7% de les persones atrapades en les xarxes de tràfic. La majoria d’elles són dones i xiquetes. Els homes i xiquets són destinats, fonamentalment, al treball forçat.
En els últims tres anys, Mans Unides ha destinat quasi dos milions d’euros a 32 projectes per a combatre la tracta, el tràfic de persones i el treball infantil. Unes iniciatives que han secundat, de manera directa, a 54.000 persones.

La tracta: un negoci lucratiu al Perú

El tràfic de persones mou a l’any 1.300 milions d’euros al Perú. D’ells 700 milions corresponen a l’explotació laboral i 600 milions a l’explotació sexual. La pobresa és la principal causa del tràfic al Perú. «I això s’ha aguditzat amb la pandèmia, que ha portat al país a una regressió de deu anys», assegura Wilmer Fernández, director de Radi Cutivalú. És una de les activitats il·legals més lucratives per a les xarxes criminals.

Un dels projectes per a previndre el tràfic de persones que dona suport a Mans Unides es localitza al nord del Perú, a les regions de Piura i Amazones, que fan frontera amb l’Equador i que estan connectades per les carreteres Panamericana i Fernando Belaunde Terry. A més d’un corredor econòmic, aquestes vies constitueixen un passatge de transite humà entre l’Amazonía i la costa peruana.

El corredor acull tant activitats formals com informals el que deriva en problemàtiques associades al consum d’alcohol i drogues i la proliferació de prostíbuls i cantines on s’abusa de dones d’escassos recursos. A això cal afegir la situació de les persones migrants veneçolanes, que al Perú són més d’un milió i que, majoritàriament, entren al Perú a través de la frontera amb l’Equador. D’aquesta manera, el corredor es converteix en una zona de captació, trasllat i destí de dones víctimes de tràfic de persones. Desgraciadament, en aquest corredor, a diferència d’altres similars, no es visibilitza el problema en la seua magnitud i existeix cert grau de normalització social, que confon interessadament la tracta amb la prostitució.

«Hi ha moltes xiquetes de la zona rural, xiquetes de Puira, que es veuen enganyades per les màfies, que s’acosten a elles amb ofertes d’ocupació», explica Fernández. «I la tracta ha de veure’s com un delicte, sobretot, d’explotació sexual», afirma.
El projecte posat en marxa per Radi Cutivalú, institució d’origen jesuïta fundada en 1984, i Mans Unides té com a fi enfortir les capacitats socials en les comunitats en les quals treballa i trobar mecanismes de prevenció del tràfic de persones.

És un projecte «intercultural», explica el director de Radi Cutivalú. El públic objectiu de la iniciativa es compon de dones lideresas, docents indígenes i no indígenes d’institucions educatives de secundària, estudiants de secundària, dirigents d’organitzacions socials de base de les regions Piura i Amazones i corresponsals de radi de 3 regions. «Treballarem amb poblacions llauradores de Piura, amb poblacions de migrants i amb poblacions amazòniques indígenes», relata Fernández.

Per això, com a mitjà de comunicació Radi Cutivalú incorporarà aquesta temàtica en la seua programació, donant a conéixer i sensibilitzant a la població sobre el problema del tràfic. I, a més, es dirigiran els més joves a través d’activitats específiques per a ells.

Per a Wilmer Fernández aquesta serà la manera d’aconseguir que la gent vaja coneixent «i vaja tenint la informació i les eines per a poder distingir quan estem enfront d’una situació de tràfic».

-El tràfic de persones mou a l’any 1.300 milions d’euros al Perú. D’ells 700 milions corresponen a l’explotació laboral i 600 milions a l’explotació sexual.
-La pobresa és la principal causa del tràfic al Perú. «I això s’ha aguditzat amb la pandèmia, que ha portat al país a una regressió de deu anys», assegura Wilmer Fernández, director de Radi Cutivalú.
-És una de les activitats il·legals més lucratives per a les xarxes criminals.