El 19 de març de 1987 en la Plaça de l’Ajuntament de València es cremava la falla municipal i sorgia un somni: el de Luis García-Berlanga i el seu amic Manuel Vicent de plantar una falla allí mateix. Naixia ‘Història d’una mamella’, una atrevida proposta arrelada en la qual sempre va ser una de les obsessions berlanguianes; però la iniciativa tardaria molt temps a fructificar i no podria fer-ho en el lloc inicialment previst.
