Els veïns denuncien que “s’estan realitzant intervencions que afecten la trinxera i a alguns dels elements”, mentre que l’Ajuntament assegura que les obres continuen paralitzades fins que la Conselleria de Cultura es pronuncie
Uns 300 metres de trinxera excavada, refugis antiaeris i probablement un magatzem i diversos fossats per a nius de metralladora. Aquests són les restes de la Guerra Civil trobats en el municipi de Bétera durant les obres d’urbanització del Programa d’Actuació Integrada (PAI) del sector R-13 a la urbanització Mas Camarena. Aquest projecte abasta una superfície de més de 18 hectàrees, amb una execució prevista de més de 200 habitatges, una zona d’ús dotacional i més de 9.400 metres quadrats de zones verdes.
Encara que la Conselleria de Cultura va traslladar la troballa a l’Ajuntament de Bétera fa tres mesos, no s’ha fet públic fins ara, després de la denúncia de l’Associació de Propietaris Mas Camarena. “Fins al moment, ni l’Ajuntament ni la Conselleria teníem constància d’aquests vestigis. Ni estaven localitzats ni catalogats per cap dels dos”, expliquen des del Consistori.
En aquesta línia, l’Ajuntament assegura que les obres es van paralitzar en el mateix moment en el qual es va tindre constància de les restes històriques en la zona afectada, mentre que els veïns denuncien que, “sense autorització de Conselleria, s’estan realitzant intervencions que afecten la trinxera i a alguns dels elements”. Uns treballs que s’han pogut constatar en diferents imatges, en les quals s’observen “els vials passant per damunt de les trinxeres”, denúncia l’historiador i expert en aquesta línia defensiva, José Durbán, qui afig que “has d’esperar que el Servei Territorial [Conselleria de Cultura] decidisca què s’ha de fer abans de seguir avant amb les obres”.
Bé de Rellevància Local
Aquest tipus de restes són considerats Bé de Rellevància Local després de la modificació de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià en 2017, per la qual cosa no poden ser destruïts. Així, la Conselleria serà la responsable de decidir el següent pas, que es troba “en fase d’estudi”, segons asseguren fonts de l’organisme consultades per aquest mitjà.
La decisió de la Conselleria podria passar per protegir la totalitat del conjunt, conservar només algun tram o soterrar tot el conjunt. Els veïns de Mas Camarena defensen la preservació de les troballes, davant “el risc de perdre per sempre una part inavaluable del nostre llegat històric, que no hem de permetre”, per la qual cosa proposen la creació d’una zona verda que cuide el valor patrimonial, paisatgístic i cultural de la zona. “És del poquet que tenen i és una zona paisatgística molt valuosa per a ells”, afig Durbán, qui explica que “no és que ningú estiga en contra que es construïsca, sinó que, abans d’aprovar un projecte, cal contemplar el patrimoni existent i integrar-lo en eixe context”.
El de Bétera no és l’únic cas. Una situació similar es dona en el municipi veí de Sant Antoni de Benaixeve, on continua obert un procés per un PAI des de 2008. En aquest cas, encara que es continuen remenant diferents opcions, la principal és la de “conservar una superfície important de trinxeres en un espai enjardinat protegit”, explica Durbán.
Per part seua, l’Ajuntament de Bétera defensa el seu compromís a “protegir, conservar, mantindre i rehabilitar” el seu patrimoni, atenint-se al projecte de ‘Localització i identificació dels vestigis de la línia Puig-Carasols o Immediata (1938) al seu pas per Bétera’ de 2021, “a través del qual es van localitzar i van identificar sis centres de resistència”. No obstant això, no es pronuncia davant les últimes troballes, argumentant que “és la Conselleria qui ha de marcar les directrius i les pautes a seguir i qui ha de pronunciar-se”.
Així i tot, una vegada la Conselleria es pronuncie davant el cas, l’agent urbanitzador haurà de modificar el PAI del sector R-13, una modificació que haurà de ser aprovada, o no, pel Consistori.
