Aquest és un de les primeres troballes gràcies a l’ús d’un d’aquests xicotets vehicles aeris no tripulats en abrics muntanyencs de difícil accés

Un dron ha permés descobrir un jaciment de gran valor amb unes pintures rupestres del Neolític (de fa 7.000 anys) en diverses coves de molt difícil accés a Penàguila, a l’interior d’Alacant, dins d’un projecte pioner en el qual han participat tres arqueòlegs vinculats a la Universitat d’Alacant (UA).

Es tracta d’un dels primers descobriments de pintures rupestres prehistòriques gràcies a l’ús d’un d’aquests xicotets vehicles aeris no tripulats en abrics muntanyencs quasi inaccessibles i que només podrien ser inspeccionats directament després de diversos dies de preparació i amb l’obertura de complexes vies d’escalada.

En aquest cas, s’ha actuat en la zona del barranquet del Castellet-Barranc del Salt i Port de Penàguila, on el dron ha fotografiat i gravat vídeos de les parets de cavitats de 18 abrics poc profunds i ha facilitat la troballa de pintures en dues d’ells, els primers resultats de les quals acaben de ser publicats en una de les millors revistes d’arqueologia de la península Ibèrica, en el número XLII de ‘Lvcentvm’.

Entre les noves cavitats descobertes amb el dron destaca el localitzat al Salt per la gran quantitat de figures pintades pertanyents d’estil llevantí amb superposicions, concretament antropomorfes femenines i d’arquers, així com cérvols i cabres, algunes ferides amb fletxes.

A més, hi ha altres representacions d’estil esquemàtic més difícils d’interpretar però igualment importants, perquè el seu estudi detallat contribuirà a comprendre com ha sigut l’evolució de l’art rupestre de la zona.

“El resultat de l’ús del dron ha sigut el descobriment d’un nou jaciment amb pintures rupestres prehistòriques de diferents estils, que creem serà molt rellevant per a la investigació”, ha explicat a EFE un dels arqueòlegs i pilot del dron, Molina Hernández, qui ha treballat amb Ximo Martorell Briz i Virginia Barciela González.

Els resultats s’han aconseguit en un curt espai de temps en una àrea geogràfica molt coneguda per albergar nombrosos conjunts amb art prehistòric, com ja va publicar en els anys 80 del passat segle el catedràtic emèrit de Prehistòria de la UA Mauro Hernández, i Pere Ferrer i Enric Català, del Centre d’Estudis Contestans.

El descobriment ha sigut notificat a la direcció general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, i la seua autenticitat i rellevància ha sigut certificada en accedir a la cavitat gràcies a la col·laboració dels escaladors Alex Mora i Monllor i Natxo Gómez Ors.

Importància

En opinió dels arqueòlegs, es tracta d’un dels jaciments més rellevants d’art rupestre neolític documentat en la Comunitat Valenciana en les últimes dècades i pot ser “l’inici de molts altres descobriments que es produiran en els pròxims anys en abrics que havien passat inadvertits per estar situats en zones de molt difícil accés”.

Els científics han apostat per crear un marc metodològic que permeta incorporar l’ús de drons a la prospecció arqueològica per a la localització de jaciments de diferents períodes històrics que són de difícil accés, i proposen aprofitar l’experiència del seu projecte per a futures cerques.