Un estudi de STEs alerta de l’augment de la burocràcia, ràtios inadequades, deterioració del clima a les aules i pèrdua de poder adquisitiu entre els docents

Un 82,9% dels docents de la Comunitat Valenciana considera que les diferents administracions no secunden prou l’escola pública enfront de la “privatització de l’ensenyament” i un 78,3% denúncia que no compta amb els recursos necessaris per a oferir una educació de qualitat.

A més, un 92% assegura que les actuals ràtios a l’aula no permeten una atenció adequada a la diversitat de l’alumnat, segons l’estudi sobre el malestar docent realitzat pels sindicats de l’ensenyament STEs i difós aquest dilluns.

Aquest informe reflecteix així mateix que la burocràcia resta temps a la labor docent, segons el 95,4% dels enquestats; i un 76,8% assenyala que l’excés de jornada laboral està afectant la seua conciliació familiar i situació emocional.

Empitjora el clima de treball a les aules

L’estudi analitza també el clima de treball a les aules, i un 83% dels docents afirma que és conflictiu i/o complicat; un 84,5% manifesta que s’estan incrementat les agressions verbals i/o físiques per part de l’alumnat i un 77,5% assenyala que estan augmentant les de les famílies.

Preguntats també sobre si consideren que la societat valora el seu treball com a docents, un 88,5% assenyala que no, i un 82,2% afirma a més no sentir-se recolzat per l’Administració educativa.

L’estudi aborda també els salaris del professorat, i en la Comunitat Valenciana un 95% assenyala que no s’ha revaloritzat prou i no és conforme a la pujada de l’IPC dels últims anys; un 93,9% considera que no és adequat i un 57,1 %qualifica el seu treball de “digne i adequat”.

Els valencians, entre els més crítics
En comparació amb altres Comunitats Autònomes, la preocupació del professorat per falta de suport a l’ensenyament públic és major a Galícia, Aragó, Cantàbria i Comunitat Valenciana que a Castella-la Manxa, Balears, Canàries o Catalunya, on només al voltant del 60% del professorat enquestat opina així.

A més, prop del 75% dels docents considera que no compta amb recursos necessaris, com a espais o material, per a oferir una educació de qualitat, i en aquest sentit els professors catalans, madrilenys, andalusos i extremenys són els més crítics: huit de cada deu fan aquesta afirmació.

El professorat asturià i càntabre és el més satisfet amb els recursos que disposen en els seus centres i quasi quatre de cada deu assenyala que són suficients.

No obstant això, el professorat d’Extremadura és el que considera pitjor el clima de treball a les aules i el 90% dels enquestats afirmen que és “complicat”. Precisament els docents extremenys i navarresos són els que acusen un creixement major de les agressions físiques i/o verbals de l’alumnat, que de forma generalitzen apunten huit de cada deu professors i professores.

En general, la immensa majoria dels docents d’Espanya assenyala que el principal malestar es deu a l’excessiva burocràcia, encara que a Euskadi les principals preocupacions se centren en l’elevat nombre d’alumnes per classe, en la falta de recursos per a atendre la diversitat d’alumnes i en la pèrdua de poder adquisitiu.

La falta d’actualització dels salaris també són els principals malestars del professorat d’Aragó, la Rioja, Cantàbria i Catalunya.