La despesa social serà de 47,4 milions d’euros al dia
El Consell ha aprovat els Pressupostos de la Generalitat per a 2022, que aconsegueixen la xifra global de 27.967,5 milions (2.340 milions més que en 2021), la qual cosa suposa un 9,1% d’increment respecte a l’exercici anterior. Els comptes es converteixen així en les més altes de la història de la Generalitat encara que amb un creixement més moderat que en anteriors exercicis.
Aquests comptes públics superaran per primera vegada la barrera dels 17.000 milions d’euros (17.300,83) d’inversió en Sanitat, Educació, Igualtat, Habitatge i Ocupació amb l’objectiu de mantenir els recursos d’inversió i de personal destinats a serveis públics essencials en nivells de despesa semblants als de 2020 i 2021, en els quals amb motiu de la pandèmia el Consell va reforçar notablement uns serveis públics que s’havien vist fortament afectats per les retallades de la crisi de 2008.
En concret, cada 24h el Consell destinarà en 2022 47,4 milions a despesa social, dels quals 21,47 milions s’inverteixen en Sanitat, 17,31 milions en Educació, 6 milions en Igualtat i Polítiques Inclusives, 979.711 en Habitatge i 1,60 en Ocupació fins a aconseguir el 82,23% de la despesa no financera.
Els responsables dels comptes asseguren que aquests comptes excepcionals “cerquen consolidar-se com els pressupostos de la recuperació”. Per a això el Consell preveu un increment de les inversions (Capítol VI i VII) d’un 58,4%, fins a superar la barrera dels 3.121 milions d’euros. L’increment es produeix en part pels fons extraordinaris del Mecanisme de Recuperació de la UE que incorpora el pressupost i que estaran destinats a la reactivació de l’economia, a l’ocupació i a la transformació del model productiu cap a una economia més sostenible i digitalitzada.
Fons europeus
En concret, la Comunitat Valenciana percebrà per a aquest exercici una suma global de 1.795,35 milions d’euros de fons europeus, dels quals 652,95 milions d’euros procediran de React-EU; 250,90 milions al Marc Financer Pluriennal (**MFP) i, finalment, 891,5 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència que els diferents departaments i Labora tenen integrats en el nou servei 99 per a garantir la seua traçabilitat i control.
A més, els pressupostos inclouen els recursos procedents del Govern d’Espanya i que enguany s’eleven fins als 12.129,38 milions d’euros, 1.380 milions d’euros més que en els últims pressupostos de Montoro l’any 2018.
Aquests recursos procedeixen dels lliuraments a compte, que es xifren en 10.269,8 milions d’euros (un 5,5% més que en 2021), així com de la liquidació de l’any 2020 (595,4 milions d’euros), de la taxa de dèficit de referència (734.3 milions), de la mensualitat pendent de l’IVA de 2017 per valor de 230 milions d’euros, així com dels convenis singulars que el Govern d’Espanya ha inclòs en els PGE 2022 per al foment de polítiques d’infraestructures i mobilitat sostenible per valor de 300 milions d’euros.
A aquests ingressos se sumen les dues partides reivindicatives que la Generalitat ha inclòs en els comptes de 2022, com són la partida estructural en compensació per la **infrafinanciación que pateix la Comunitat Valenciana per valor de 1.336 milions d’euros i el fons de transició cap a la nova normalitat, que el Consell havia exigit en reiterades ocasions per a mantenir la despesa social en nivells semblants als de pandèmia fins a consolidar definitivament la recuperació i que s’ha inclòs per valor de 1.000 milions d’euros.
Distribució per conselleries
La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública torna a ser el departament amb major pressupost, amb 7.837,7 milions d’euros (141,7 milions més que en 2021) mantenint així el creixement experimentat durant la pandèmia per a reforçar la sanitat pública. De fet, el pressupost ha experimentat un creixement del 15,8% respecte a **pre-pandèmia (1.072 milions) i del 42,7% respecte a l’últim pressupost de l’anterior govern (2.344 milions més).
L’objectiu prioritari d’aquest departament és reforçar la plantilla del sistema de salut públic valencià per a garantir una assistència sanitària de qualitat, així com reduir les llistes d’espera. Per a això, Sanitat incrementa el seu pressupost en personal amb l’objectiu de consolidar les places creades per a la pandèmia amb 88,68 milions d’euros addicionals fins als 3.473,1 milions d’euros.
I esment especial mereix el pressupost destinat a la millora de les infraestructures sanitàries i hospitalàries. El capítol d’inversions duplica el seu pressupost (115,31% més) fins als 435 milions d’euros, dels quals 385,94 milions d’euros corresponen a inversions en infraestructures en centres amb l’objectiu de desenvolupar un total de 93 actuacions entre les quals destaquen l’ampliació del Clínic de València, l’Hospital General de Castelló o les reformes, ampliacions i millores als hospitals d’Oriola, Elx, Torrevella, Marina Baixa, Provincial de Castelló i de Vinaròs.
Finalment, Sanitat també reforça la salut mental amb fins a 116 milions d’euros, (un 19,33% més) dels quals 28,54 milions es destinaran a infraestructures per al Pla de Salut Mental i centres de mitjana i llarga estada, i eleva el pressupost d’investigació en ciències de la salut i malalties infeccioses fins als 28,5 milions (un 50% més).
Així mateix, la conselleria que més augmenta la seua dotació en valors relatius és la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, que experimenta un creixement del 72,5%, fins als 357,6 milions d’euros. Així, impulsa noves promocions d’habitatge protegit destinat a lloguer social amb més de 15 milions d’euros i 30 milions per a adquisició d’habitatge públic.
En Turisme, la dotació per a l’impuls d’aquesta política essencial del Consell creix fins als 103,96 milions d’euros. En concret, les polítiques actives de promoció turística obtenen 28 milions d’euros; el Bo Viatge està dotat amb 15 milions d’euros per a incentivar el turisme intern en la Comunitat Valenciana i la inversió per a la competitivitat turística comptarà amb 42,3 milions d’euros que es dedicaran entre altres a l’impuls del **CdT d’Alcoi i Requena i per a la consolidació del fons de cooperació local per a municipis turístics.

