Els no residents continuen pagant majors imports pels seus habitatges (2.558 euros/m²) que els residents (1.668 euros/m²) i els nacionals (1.553 euros/m²

El mercat de l’habitatge nou a València i la seua àrea metropolitana entra en una situació límit amb un increment del preu de l’obra nova del 50% en els últims 3 anys que arrossega a la segona mà i al lloguer, ja condicionat per la reduïda oferta davant la pressió d’una enorme demanda.

Aquesta és una dels conclusions de l’informe de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València corresponent al primer trimestre de 2023, que assenyala que els prediccions d’anteriors publicacions s’estan complint.

El director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón, insta a “actuar ja” per a remeiar l’emergència residencial i per a això és necessari que, de manera coordinada, els diferents Administracions escometen polítiques que facen possible un parc d’habitatges sostenible.

En el primer trimestre de l’any, el preu de l’habitatge ha pujat més d’un 50% respecte al mateix trimestre de fa tres anys.

En l’anàlisi de l’obra nova d’edificis plurifamiliars de la ciutat de València s’observa un augment del preu unitari mitjà de l’habitatge del 17% respecte als dades de l’informe realitzat en el mateix període de l’any passat, i de l’1% en relació a l’últim trimestre. Aquestes dades suposen que és modera l’increment però el preu contínua a l’alça.

En l’àrea metropolitana el preu unitari mitjà de l’habitatge respecte a l’informe del primer trimestre de 2022 també augmenta. Així, a l’Horta Nord ha pujat en un 27%, a l’Horta Oest un 11% i a l’Horta Sud ha augmentat fins a un 20%.

En nom de promocions, s’observa una disminució del 4% respecte a l’informe del quart trimestre de 2022. A València durant el primer trimestre és van registrar 9 promocions que han eixit a la bena a través dels diferents plataformes.

L’estudi alerta que el xicotet nom de noves promocions a analitzar dificulta cada vegada més l’establiment dels diferents preus mitjans per barris i la seua extrapolació.

COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA REAL
La Càtedra considera que l’actuació per a remeiar l’emergència d’habitatge passa per una col·laboració públic-privada real, i recorden que hi ha multitud de casos d’èxit en països de l’entorn geogràfic i cultural que l’avalen.

A més, s’ha d’abordar l’actualització de processos administratius que aprofiten la tecnologia per a reduir els temps de gestió de llicències de tota mena, sense oblidar un dels tems més importants, l’ajuda al finançament per al primer accés a l’habitatge.

S’a posta per proposar una línia d’avals recolzades per l’Administració que permeta l’entrada, aqueix 20 a 30% que no és finança amb préstec hipotecari.

També insisteix en la necessitat de posar en marxa un pla d’habitatge protegit integral, amb visió a mitjà i llarg termini. En el recent informe especial sobre habitatge protegit que ha elaborat aquest organisme, la Càtedra va realitzar un estudi dels sòls disponibles i una projecció amb diversos escenaris, segons és construïren en major o menor mesura en els solars disponibles de la ciutat, que va concloure que la construcció d’aquesta mena d’habitatge reduiria el preu mitjà a València en més del 30%.

LA DEMANDA ESTRANGERA D’HABITATGES

La compravenda d’habitatge per estrangers va créixer un 18,9% en la Comunitat Valenciana en el segon semestre de 2022, per damunt de la mitjana nacional però inferior a l’augment registrat per altres comunitats autònomes.

En el conjunt d’Espanya, la compravenda d’habitatge per estrangers va refredar al 9,7% el seu increment en el segon semestre de 2022 fins a representar més del 21% del total dels operacions, superant la mitjana registrada entre 2010 i 2021 (17%), segons els dades publicades aquest dimecres pel Consell General del Notariat.

L’increment de la segona meitat de 2022 contrasta, no obstant això, amb el creixement del 53,7% que van experimentar els compravendes d’habitatge per part d’estrangers en els sis primers mesos del passat any.

Amb aquest nou increment, que situa els operacions en 70.163, els compravendes dels estrangers encadenen quatre semestres d’ascensos continuats després dels caigudes registrades en 2020 i 2019.
En concret, els estrangers residents van realitzar el 55,5% dels compravendes (11,2% més que un any abans), mentre que el restant 44,5% dels operacions van ser efectuades per no residents (8% més).

CAU UN 14% EN BALEARS

La compravenda d’habitatge per compradors estrangers va augmentar en 15 comunitats autònomes entre juliol i desembre de 2022 i només va registrar descensos a Cantàbria (16,3%) i Balears (14%)

Els majors increments és van donar a Astúries (34,7%); Galícia (31%); Canàries (22,4%) i Castella i Lleó (20,3%). Amb un increment major a la mitjana (9,7%) però menor al 20% és troben Extremadura (19,4%); Comunitat Valenciana (18,9%); Catalunya (13,5%) i Múrcia (10,4%).

Per davall de la mitjana, és va situar País Basc (8,8%); Aragó (4,8%); Madrid (3,6%); Navarra (3,06%); La Rioja (2,8%); Castella-la Manxa (0,7%) i Andalusia (0,13%).

ELS NO RESIDENTS COMPREN MÉS CAR
Els compradors estrangers van pagar de mitjana 2.089 euros/m², un 3,6% més. Els no residents continuen pagant majors imports pels seus habitatges (2.558 euros/m²) que els residents (1.668 euros/m²) i els nacionals (1.553 euros/m²).

El preu mitjà pagat per estrangers no residents va augmentar un 3,1% interanual, el dels residents un 6,4% i el dels nacionals un 3,3% en la segona meitat de l’any.

ELS BRITÀNICS, ELS QUE MÉS COMPREN A ESPANYA
Per nacionalitat, els britànics van ser els que més cases van comprar a Espanya, amb el 10,7% dels operacions totals ( 7.520 unitats), seguits pels alemanys (9,3%) i francesos (7,35%).

La resta d’estrangers de fora de la UE va suposar el 12,6%, trencant la tendència baixista que és va mostrar en els dos semestres anteriors.

ÉS DISPAREN ELS D’UCRAÏNESOS
Per quart semestre consecutiu els compravendes efectuades pels estrangers de totes els nacionalitats van augmentar, però ho van fer amb major intensitat els realitzades per ucraïnesos (99,8%), estatunidencs (36,6%) i argentins (34,5%).

Per part seua, els majors preus mitjans per metre quadrat els van pagar els suïssos (2.904 euros/m²); suecs (2.885 euros/m²); danesos (2.881 euros/m²); estatunidencs (2.809 euros/m²); alemanys (2.685 euros/m²) i noruecs (2.656 euros/m²).