A la quadrilla de deu especialistes en cerques i rescats arribats des de Mèxic, s’han sumat altres deu voluntaris espanyols, panamenys i alemanys
La llarga experiència en catàstrofes humanitàries del grup de voluntaris mexicans Talps Asteques està ara al servei de trobar a Elisabet, una dona de 38 anys que va ser arrossegada pel temporal de València i que ells insisteixen a cridar pel seu nom perquè busquen a “persones amb rostre i cognoms, no cossos”.
Héctor Méndez, més conegut com El Xinés, és el Talp Major i està al capdavant d’una quadrilla de deu especialistes en cerques i rescats arribats des de Mèxic, als quals s’han sumat a València altres deu voluntaris espanyols, panamenys i alemanys.
El seu objectiu aquesta setmana és trobar a Elisabet Gil, una dona que anava amb la seua mare, Elvira Martínez, amb cotxe a treballar quan la riuada va arrossegar el seu vehicle aquell 29 d’octubre.
El cos d’Elvira va ser localitzat dies després, però el d’Elisabet encara no i el seu fill major, que té 18 anys, ha demanat als Talps que la troben.
“Nosaltres som ací per a fer el que les famílies no poden fer perquè estan afectades emocionalment i moralment estan desfets”, explica El Xinés Méndez a EFE, mentre recorre amb el seu equip el mortífer barranc del Pedrís que tantes vides es va emportar.
Tots van vestits de taronja i porten canyes de bambú amb la punta esmolada, amb les quals van punxant cada pam de terreny del desolat paisatge que va deixar la dana a totes dues ribes de la rambla.
Si troben algun indici, com un tros del cotxe d’Elisabet o pudor a mort en la punta de la vara de bambú, es detenen i excaven.
Porten així dues setmanes, des que van aconseguir emplenar els tràmits i eixir de Mèxic amb un vol que els va deixar a València una setmana després del desastre.
Les famílies estan emocionalment desfetes
Els primers familiars de víctimes que van contactar amb els Talps van ser Paola i Iván, la filla i el gendre d’un empresari que eixia d’un menjar de treball quan se’l va emportar l’aigua.
“Jo li vaig dir a Paola -relata El Xinés-: Considera que soc un amic del teu pare i que ell m’ha anomenat perquè vinga a buscar-lo. Soc un parent indi i li he dit als meus amics mexicans:’Vinguen-se'”.
“És important que les famílies senten que els ajuden -afig aquest veterà de 75 anys d’edat-, això els dona esperança i, a més, es crega un corrent d’empatia i solidaritat que fa que uns altres se sumen”.
“El papà de Paola va aparéixer. Que bo! -continua-. Després, una altra persona que ens va demanar que buscàrem a les seues sobrinitos de 3 i 5 anys. Els xiquets també van aparéixer, gràcies a Déu, perquè les famílies tinguen un descans”.
“Després de les honres fúnebres dels xiquets ens van cridar per a buscar a la senyora Amparo Montes, que vivia en el pis 17 i va baixar amb la seua filla a traure el carro de l’estacionament i desgraciadament se la va emportar el corrent -recorda- i ara estem buscant a Elisabet, una dona que té nom, té cognom, té rostre i té qui la busque”.
Experiència en tragèdies ocorregudes a Mèxic i el Brasil
El treball que estan fent els Talps a València li recorda al que van fer en La Pintada, en l’estat mexicà de Guerrero, quan una allau va sepultar sota el fang desenes de cases.
També li evoca la tragèdia de Pobla (Mèxic), de 1999, i la de Brumadinho (el Brasil), encara que en cada país “hi ha diferents maneres de treballar” i “és important estar sempre en contacte amb gent local perquè si no, les coses no funcionen bé”.
A Espanya senten que han sigut “molt ben acollits” i que molta gent s’ha unit a ells en les batudes. “Els chamacos i xiques que han vingut de tota Espanya per a ajudar valen el seu pes en or”, agraeix.
Més informació en:
