El capitost de l’Acadèmia Valenciana de Juristes és investigat per una presumpta falsificació de les signatures de les seues germanes en un assumpte hereditari

L’ex secretari, ex interventor i excap dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Canet d´En Berenguer, José Antonio Sancho Sempere, ha sigut investigat de nou per l’administració de justícia valenciana, en aquest cas per la presumpta falsificació de les signatures de les seues germanes en un assumpte hereditari. I ara, a més, té un nou front obert en contra seua perquè s’acaba de constituir una “Plataforma d’Afectats” que emergeix en resposta a les activitats il·lícites del corromput i corruptor funcionari diverses vegades condemnat pels tribunals de justícia per delictes relacionats amb les accions delictives perpetrades per Sancho i la seua família durant anys en l’administració local

Dos nous fets apareixen en escena referits a les activitats delictives de Sancho Sempere: la falsificació de signatures de les seues germanes en un assumpte hereditari i la constitució d’una plataforma d’afectats pels fets realitzats per Sancho referides a la trama de les assessories.

José Antonio Sancho Sempere és una figura coneguda en la Comunitat Valenciana per la seua implicació en l’anomenada “trama de les assessories”, un esquema de corrupció que va comportar el saqueig de fons públics a través de contractes fraudulents d’assessorament jurídic. Com a ex secretari municipal de Canet d’en Berenguer, Sancho va utilitzar la seua posició per a crear i controlar fins a set quiosquets financers entre ells el seu ullet dret, l’Acadèmia Valenciana de Juristes (AVJ), que van servir com a eines per a enriquir-se il·lícitament al costat de la seua família i col·laboradors. Fins a la data, ha sigut condemnat en diverses ocasions per delictes com a prevaricació, suborn i negociacions prohibides a funcionaris públics, acumulant un historial que el converteix en un dels casos més notoris de corrupció local en els últims anys en la Comunitat Valenciana, com s’arreplega en el llibre ‘La rabosa en el galliner’.

EL CAS DE LA FALSIFICACION DE SIGNATURES

No obstant això, el cas de la falsificació de signatures de les seues germanes no està relacionat amb aquesta trama, sinó que sorgeix d’un conflicte hereditari personal. Aquest assumpte, encara que menys mediàtic que les seues activitats corruptes en l’administració pública, afig una dimensió addicional al seu perfil i planteja preguntes sobre l’extensió de les seues pràctiques il·lícites més enllà de l’àmbit funcionarial.

L’assumpte es remunta a 2017, quan Sancho Sempere va ser imputat per un presumpte delicte de falsedat documental en el marc d’un judici civil per una herència. Segons notícies conegudes en eixe moment, el 7 de juliol de 2017, durant el procés judicial entre Sancho Sempere i les seues germanes, el reiteradament condemnat per diversos delictes relacionats amb la corrupció en l’administració municipal, va presentar un document privat que, suposadament, incloïa les signatures de les seues germanes.

La sospita que aquestes signatures eren falses va portar a la magistrada a deduir testimoniatge contra ell, iniciant una investigació penal en el Jutjat d’Instrucció número 2 de València. Aquest jutjat va ordenar una prova pericial cal·ligràfica per a determinar l’autenticitat de les signatures, un pas clau per a establir si va haver-hi falsificació.

En termes legals, la falsedat documental a Espanya està regulada pels articles 390 i següents del Codi Penal. Si es demostrara que Sancho va falsificar les signatures, podria enfrontar-se a penes de presó de fins a 6 anys, depenent de la gravetat i les circumstàncies (per exemple, si es va tractar d’un document privat o públic, i si va haver-hi perjudici econòmic). En aquest cas, en tractar-se d’un document privat en un conflicte hereditari, l’acusació probablement s’emmarcaria en l’article 395, que castiga la falsificació de documents privats amb penes de presó de 6 mesos a 3 anys.

Anàlisi Detallada del Cas

Cronologia i DesarrolloEl cas va començar en la jurisdicció civil, la qual cosa suggereix que inicialment era un desacord familiar sobre l’herència, possiblement després de la defunció d’un progenitor. Sancho va presentar un document que, segons ell, legitimava la seua posició en la disputa.la sospita de falsedat va sorgir durant el judici, la qual cosa indica que les germanes o els seus representants legals van qüestionar l’autenticitat del document. Això podria haver ocorregut per discrepàncies evidents en les signatures o per la falta de consentiment explícit de les hermanas.la intervenció de la magistrada en deduir testimoniatge reflecteix que va trobar indicis suficients d’un delicte, traslladant l’assumpte a la via penal. La sol·licitud d’una prova pericial és un procediment estàndard en aquests casos per a aportar evidència objectiva.Implicacions LegalesSi la prova pericial confirmara la falsificació, Sancho hauria comés un acte deliberat per a alterar la veritat en perjudici de les seues germanes, la qual cosa agreujaria la seua situació legal. Encara que aquest delicte no està connectat amb la trama de les assessories, podria interpretar-se com a part d’un patró de conducta on Sancho recorre a mètodes il·lícits per a obtindre beneficis personals.No obstant això, fins a la data actual, no hi ha informació pública sobre el resultat de la investigació o de la prova pericial. Això podria haver-se d’al fet que el cas segueix en curs o va arribar a un acord extrajudicial que no va transcendir als mitjans.

Context Personal i Familiar

Aquest cas exposa una faceta més íntima de Sancho: un conflicte amb les seues pròpies germanes. És possible que l’herència en disputa involucrara béns de valor significatiu, la qual cosa ho va motivar a arriscar-se amb un document falsificat. Això contrasta amb el seu perfil públic de corrupció institucional, mostrant que les seues accions il·lícites no es van limitar a l’àmbit profesional.la participació de la seua família en la trama de les assessories (esposa i fills també van estar implicats) suggereix que Sancho estava acostumat a involucrar als seus afins en els seus esquemes.

La seua esposa, Amparo González Sanchis, i els seus fills —Carmen, José Antonio, Amparo i María Inda— han jugat d’alguna o una altra forma i en major o menor mesura rols clau en l’entramat que el va conduir a la presó.

Carmen Sancho González, per exemple, funcionària del departament de contractació de l’Ajuntament de Canet, va facilitar l’adjudicació de contractes a les empreses del seu pare. En un gir dramàtic, en 2022, Sancho s’acte va inculpar en una sentència de conformitat per a evitar que la seua filla enfrontara penes de presó i inhabilitació, reconeixent que ell era el veritable amo i gestor de la AVJ, una confessió que va desmantellar anys de negatives.

Perquè Sancho en tots els processaren els que va ser investigat per la justícia sempre va negar qualsevol relació lucrativa amb la seua empresa Acadèmia Valenciana de Juristes.

Quan era preguntat per aquesta entitat de manera reiterada declarava que era una associació sense ànim de lucre creada per a la defensa dels advocats que formaven part d’ella així com per a la formació jurídica d’aquests. Una falsedat dels molts que va dir i que va acabar amb l’ingrés a la presó del corrupte funcionari.

L’Acadèmia Valenciana de Juristes, el “quiosquet jurídic” predilecte de Sancho, va ser l’epicentre de la trama. Per a ocultar el seu control, va col·locar a professionals del dret com a mers instruments en la junta directiva, els qui, segons han declarat judicialment, desconeixien els manejos fraudulents i actuaven sota les seues ordres.

Aquests advocats, han mostrat ja la seua absoluta indignació, reclamant que la seua reputació va ser utilitzada com a pantalla per als delictes perpetrats per Sancho.

El mal causat per la trama de les assessories transcendeix l’econòmic. A Canet d’en Berenguer, un municipi costaner que en les últimes dècades va experimentar un boom urbanístic, les decisions de Sancho com a secretari municipal haurien facilitat un creixement descontrolat que, segons activistes mediambientals, va trair els principis de sostenibilitat.

La seua influència també es vincula a la gestió urbanística de l’ex alcalde de València, Joan Ribó, qui ha sigut assenyalat per no frenar aquest desenvolupament en la zona, generant una sensació de traïció entre els qui van confiar en el seu discurs ecologista.

Les xifres són aclaparadores. Segons recents informes de la Guàrdia Civil l’any 2012 Sancho disposava en una dels seus comptes bancaris una xifra pròxima als quatre milions d’euros. I ara a més existeixen estimacions segons les quals l’import dels danys i perjudicis ocasionats a l’erari públic podria aconseguir els set milions d’euros.

No obstant això, en aquest cas, les seues germanes semblen haver sigut adversàries, no còmplices, la qual cosa afig complexitat a la seua dinàmica familiar.

Relació amb el seu historial delictiu

Encara que el cas de les signatures és independent de la trama de les assessories, hi ha paral·lelismes en el modus operandi de Sancho:

Manipulació de Documents: En la trama de les assessories, Sancho segons tots els informes elaborats per la Unitat de Delictes Econòmics i Urbanístics de la Comandància de la Guàrdia Civil de València, va utilitzar contractes i factures fraudulentes per a desviar fons públics. La suposada falsificació de signatures segueix un patró similar d’alterar documents per a obtindre avantatges personals.

Abús de Confiança: Tant en el seu rol com secretari municipal com en aquest conflicte familiar, Sancho sembla haver explotat posicions de poder o confiança per als seus fins. Exactament igual que ha ocorregut en la trama de les assessories en la qual l’ex secretari va enganyar diversos professionals del dret per a traure profit en el seu propi benefici.Absència de Remordiment: La seua disposició a enfrontar-se a les seues germanes en un assumpte tan personal reforça la imatge d’un individu que prioritza el benefici propi sobre qualsevol consideració ètica o relacional. Aquest aspecte ha sigut també destacat per nombroses resolucions judicials recaigudes en la trama de les assessories on es relata una postura d’absolut egoisme exempta de la més mínima ètica personal i professional.

No obstant això, aquest cas també difereix en la seua escala i abast.

Mentre que la trama de les assessories va afectar múltiples ajuntaments i va perjudicar la ciutadania, la falsificació de signatures és un delicte més localitzat, amb víctimes específiques (les seues germanes). Això podria indicar que Sancho aplicava les mateixes tàctiques il·lícites tant en el públic com en el privat, adaptant-les al context.

Des d’una perspectiva crítica, aquest episodi subratlla com la impunitat percebuda en casos de corrupció pot embravir a persones com Sancho a estendre les seues pràctiques a altres àmbits de la seua vida. La falta de seguiment mediàtic també apunta a un menor interés sobre els seus escàndols o a una priorització judicial dels seus delictes més greus.

El cas de la falsificació de signatures de les germanes de José Antonio Sancho Sempere és un capítol secundari, però revelador, en la trajectòria d’un home la vida del qual ha estat marcada per l’abús de poder, la utilització de pràctiques corruptes i la contínua perpetració d’il·legalitats.

Encara que no té la magnitud de la trama de les assessories, reflecteix una consistència en el seu comportament: la disposició a manipular la veritat per al seu benefici. Sense informació actualitzada sobre la seua resolució, queda com una peça més del trencaclosques que compon el seu llegat de controvèrsia.

CONSTITUCION D’UNA PLATAFORMA D’AFECTATS

En un gir que sembla tret d’una novel·la d’intriga política, els ciutadans de Canet d’en Berenguer i altres localitats de la Comunitat Valenciana, nombrosos veïns, professionals del dret, advocats, procuradors dels tribunals, llicenciats i diversos funcionaris de diferents corporacions i entitats públiques han decidit alçar la veu contra el que descriuen com un “saqueig sistemàtic” perpetrat durant anys per José Antonio Sancho Sempere, ex secretari de l’Ajuntament de Canet.

Aquesta setmana pròxima, s’ha anunciat oficialment la creació de la ‘Plataforma d’Afectats per les Activitats Il·lícites i Delictives de José Antonio Sancho Sempere’, un col·lectiu que busca justícia, reparació econòmica i transparència després dels successius escàndols de corrupció protagonitzats pel qual fora interventor de la corporació municipal, cap dels serveis jurídics, secretari, totpoderós funcionari i sinistre personatge de Canet des de principis dels anys noranta fins a l’any 2015.

El que va començar com una investigació periodística i judicial fa més d’una dècada, ha culminat en un moviment ciutadà que promet no descansar fins que es faça llum sobre les ombres d’aquest escandalós cas de corrupció.

L’Origen de la trama: Un funcionari amb poder desmesurat

José Antonio Sancho Sempere no era un desconegut en els passadissos del poder local. Com a secretari municipal de Canet d’en Berenguer, un càrrec que va ocupar durant dècades, es va convertir en una figura clau en la gestió administrativa del municipi. No obstant això, el que semblava ser una carrera irreprotxable es va transformar en un escàndol de proporcions colossals quan, en 2013, la Fiscalia Anticorrupció primer, la Comandància de la Guàrdia Civil després i finalment el Jutjat d’Instrucció 12 de València, van començar a desentranyar una xarxa d’empreses i associacions privades dissenyades per Sancho per a enriquir-se a costa de l’erari públic.

La “trama de les assessories” no sols va implicar a Canet, sinó que va esguitar a altres ajuntaments de la província de València, com La Pobla de Farnals, Xest, Sant Antoni de Benaixeve i el Real de Gandia, entre altres així com a altres empreses com EGEVASA, Aigües de València i el Consorci de Musesos de la Generalitat Valenciana.

El modus operandi de Sancho era tan audaç com sofisticat.

Aprofitant la seua posició com habilitat nacional i la seua influència en la presa de decisions municipals, va constituir entitats com l’Acadèmia Valenciana de Juristes (AVJ), Millena III Mil·lenni, Assessors Professionals i José Antonio Sancho Abogados SLP. Aquestes organitzacions, en teoria dedicades a prestar serveis d’assessorament jurídic, es van convertir en eines per a facturar treballs innecessaris, unflats o directament ficticis a ajuntaments i ens públics. Els fons, que van ascendir a milions d’euros segons les investigacions oficials, van acabar en el patrimoni personal de Sancho i la seua família, que inclou 7 quiosquets financers, 57 comptes bancaris, 82 finques rústiques, 4 immobles urbans, un iot privat i diversos vehicles d’alta gamma.

La Plataforma: Un Crit de Justícia

La creació de la Plataforma d’Afectats per les Activitats Il·lícites i Delictives de José Antonio Sancho Sempere respon a aquesta frustració col·lectiva.

La Plataforma està integrada per veïns indignats, professionals del dret enganyats, ex funcionaris afectats i representants de municipis perjudicats.

El col·lectiu té tres objectius principals:

  1. Exigir la devolució dels fons públics obtinguts il·legal i delictivament per Sancho Sempere i els membres de la seua família la quantia de la qual s’estima en un import pròxim als set milions d’euros.
  2. Impulsar una investigació exhaustiva sobre Sancho Sempere, els seus còmplices, encobridors i col·laboradors necessaris de la trama.
  3. I pressionar per reformes legals que impedisquen que casos com aquest es repetisquen en altres llocs.

“Això no és només sobre Sancho. És sobre un sistema que va permetre que algú com ell operara impunement durant anys”, afirma un veí de Canet sobre la necessitat de crear la Plataforma d’Afectats.

La Plataforma ja ha anunciat que presentarà quantes accions judicials, administratives i fiscals siguen necessàries contra Sancho Sempere i la seua família, a més de sol·licitar a la Generalitat Valenciana i al Govern central que intervinguen urgentment per a recuperar els diners públics exhaurits. També planegen accions simbòliques, com a concentracions enfront de l’Ajuntament de Canet i la publicació i difusió pública d’un informe detallat sobre l’impacte de la corrupta trama capitanejada per Sancho Sempere.

Entre els testimoniatges més commovedors està el d’un implicat en una de les múltiples peces judicials que van investigar les il·legalitats de Sancho i que afirma que va ser un mer instrument sense saber que era un instrument de corrupció. “Sancho em va utilitzar, em va enganyar i ara el meu nom està tacat i la meua reputació danyada. Volem netejar la nostra honra i que es faça justícia”, relata aquest afectat, qui assegura que molts altres companys de professió estan en una situació similar.

Un altre veí que també s’ha sumat a la Plataforma assenyala que “una part dels diners que es poguera recuperar fora per als afectats per la DANA”.

Un llegat de corrupció i una comunitat ferida

Malgrat les condemnes judicials —que inclouen dos anys de presó per suborn en 2016 i una altra sentència en 2022 per prevaricació i negociacions prohibides—, Sancho Sempere segueix sense retornar els diners que va anar saquejant a diverses administracions públiques des de l’any 2000 fins a l’any 2015.

La trama de les assessories ha afectat fins al moment a 15 municipis valencians, 3 empreses públiques, va implicar com investigats a mes de 50 persones, van passar pels Jutjats quasi 100 testimonis i perits dins de les 15 peces judicials que es van incoar. Ha durat fins al moment 12 anys d’investigacions. L’informe de la Unitat de Delictes Econòmics i Urbanístics de la Comandància de la Guàrdia Civil té 2 toms i 2.480 pàgines. Va afectar 3 Jutjats d’Instrucció, 5 Jutjats penals, 3 Salas de l’Audiència Provincial de València i a la Sala penal del Tribunal Suprem. Van estar investigant la causa 4 fiscals adscrits a la Fiscalia Provincial de València. S’han dictat almenys 3 sentències condemnatòries contra Sancho Sempere per 3 delictes diferents: delicte continuat de prevaricació administrativa, delicte continuat de negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i dels abusos en l’exercici de la seua funció i delicte de suborn.

En definitiva la trama ha suposat fins al moment un enorme cost econòmic per als contribuents i el causant no ha sigut un altre que el corrupte José Antonio Sancho Sempere i diversos membres de la seua corrompuda família.

El llibre La Rabosa en el Galliner ha avivat el debat en detallar els entramats de Sancho i assenyalar a polítics, empresaris i funcionaris com a còmplices i/o encobridors. No obstant això, la pregunta persisteix: per què ningú ha recuperat els diners? La inacció de funcionaris que tenien el deure de controlar tan gran il·legalitat com per exemple els interventors municipals i el departament de contractació dels consistoris ha generat desconfiança, i la plataforma promet ser un contrapés a aquesta aparent passivitat.

Cap a un futur de transparència i que no torne a repetir-se

La Plataforma d’Afectats,no sols busca tancar ferides del passat, sinó previndre que figures com Sancho Sempere tornen a sorgir. Proposen auditories independents als ajuntaments afectats, la creació d’un registre públic de contractes i sancions més dures per a funcionaris corruptes. “No volem venjança, volem un sistema que funcione per als ciutadans, no per als corruptes”, afirma un dels integrants de la recentment creada Plataforma d’afectats.

En les pròximes setmanes la Plataforma crearà un correu electrònic i facilitarà un telèfon perquè totes aquelles persones afectades per aquest assumpte que desitgen puguen donar informació, testimoniatges i/o aportar documentació sobre aquest cas.

Un portaveu de la Plataforma indica que la ciutadania té un pes essencial per a posar en coneixement de l’administració de justícia, de la Fiscalia Provincial, de la policia, de l’Agència Antifruade o de l’Agència Tributària quants comportaments il·legals de Sancho Sempere i la seua família puguen conéixer.

Un fet que l’opinió pública valenciana no sap és que precisament va ser la denúncia d’un veí de Pobla de Farnals la que va permetre a la Fiscalia de València obrir la investigació de la trama de les assessories.

Els fets denunciats tenien a veure amb maniobres delictives realitzades per la llavors alcaldessa de La Pobla de Farnals, Natividad García Castellar amb la susdita ‘rabosa’, la qual cosa va produir una investigació judicial que va acabar amb els dos a la presó condemnats per delicte de suborn.

Mentre Canet d’en Berenguer es prepara perquè el seu nom siga novament llastrat per la trama de les assessories que continua sent un recordatori de les fragilitats de l’administració pública.

La plataforma, amb la seua energia col·lectiva, podria ser el primer pas cap a la rendició de comptes que punts reclamen. Ara com ara, els ulls estan posats en aquest xicotet municipi valencià, on l’ombra de José Antonio Sancho Sempere encara plana, però on també germina l’esperança d’un canvi.