Aquesta zona abasta unes 2.200 hectàrees amb uns 325.000 habitants de l’àrea metropolitana

El 90 per cent del sòl de la ‘zona zero’ de la DANA de València, la comarca de l’Horta Sud, està “artificializado” amb habitatges, polígons industrials o àrees comercials, una situació ben distinta a la seua tradició històrica de ser un dels millors exemples de l’horta mediterrània.

Així es dedueix d’un treball de la catedràtica de Geografia Humana de la Universitat de València (UV) María Dolores Pitarch, que apunta que al voltant del 80 per cent de les cases s’han construït a partir de la dècada de 1970 i han transformat una comarca que, com el seu propi nom indica, era eminentment agrícola.

La ‘zona zero’ de la DANA abasta unes 2.200 hectàrees amb uns 325.000 habitants de l’àrea metropolitana de València entre Alaquàs, Aldaia, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Lloc Nou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Torrent, Xirivella i el districte Poblats del Sud de la ciutat de València, especialment La Torre i Castellar.

L’ingent cabal d’aigua del passat 29 d’octubre, l’equivalent a cinc vegades el que aboca l’Ebre a la mar, va negar la superfície que ocupen uns 75.000 habitatges en una àrea on les carreteres principals registren una intensitat mitjana diària de més de 125.000 vehicles, dels quals el 7 per cent són pesats.

Una gran part dels edificis es van erigir entre 1970 i 1980 mentre que només una mínima, un de cada deu, s’ha alçat a partir de l’aprovació del Pla d’Acció Territorial per a la Prevenció del Risc d’Inundació (Patricova), en 2003.

L’altíssima taxa d’urbanització fa que “l’aigua no drene i, fins i tot, agafe una velocitat encara major del normal”, segons la catedràtica de la UV.

L’abandó de l’agricultura va provocar canvis en l’ús del sòl
Pitarch ha posat l’accent que tradicionalment aquest àrea entre el riu Túria i l’Albufera, travessada pel barranc del Pedrís, era d’horta, tal com testifiquen alguns elements de l’arquitectura tradicional disseminades, del tipus alqueria. Però l’abandó de l’agricultura per la falta de rendibilitat i l’absència de relleu generacional, a més la transformació cap a una economia industrial i de serveis, ha causat canvis en els usos del sòl.

Igual que amb els habitatges, a partir de 1979 i especialment des de 1990 s’ha perdut superfície agrícola a benefici de nous polígons industrials, amb la particularitat que s’ha fet amb una “planificació inconnexa i amb poca visió d’escala” ja que “cada municipi organitzava el seu territori pensant únicament en el seu terme, sense coordinar-se amb els altres”.

D’aquesta manera, proliferen els polígons industrials “sense una visió a escala comarcal” i se solapen els uns amb els altres en municipis, sovint, de molt escassa grandària i molt pròxims entre si. Això ocorre, per exemple, amb una de les poblacions més danyades per la DANA: Benetússer, amb una superfície de menys d’1 quilòmetre quadrat o Sedaví, amb menys de 2 quilòmetres quadrats de superfície, el sòl de la qual està “artificializado al cent per cent”. “

“Si es construeix un polígon a Picanya no fa falta en la veïna Paiporta, o viceversa”, segons Pitarch, per a evitar que “es reproduïsquen sense un sentit lògic”.

Des de l’últim terç del segle XX s’han ocupat moltes zones inundables
Des de l’últim terç del segle XX s’han ocupat massa zones inundables amb barreres arquitectòniques “molt localistes” i “pensant més en el benefici a curt termini que en el medi ambient o la sostenibilitat”, elements que, a més, dificulten la mobilitat.

“La falta d’aquesta planificació coordinada, organitzada i amb criteris de sostenibilitat ha sigut d’allò més habitual en aquesta zona”, segons Pitarch.

Ha afegit que un de cada quatre habitants de la ‘zona zero’ té estudis universitaris i més de la meitat mitjans o professionals, la qual cosa suposa que el 75% tinga una formació de tipus mitjà com correspon a persones eminentment treballadores en la indústria o els serveis. A més, el 10% de la població de l’Horta Sud és immigrant, i d’ells tres de cada quatre extracomunitaris, és a dir, població treballadora.

La taxa d’atur en aquests municipis se situa en una mitjana del 12 per cent, encara que en alguns com Alaquàs, Alfafar i Torrent la mitjana siga superior al 15%.

La relació de tot aquest eix amb la ciutat de València i la resta de municipis de l’Horta Sud és “molt intensa” perquè és habitual que “es visca en una població i es treballe en una altra”, la qual cosa vaticina que els estralls en les carreteres i ferrocarrils afectaran un “nombre elevadíssim de persones, més encara quan moltes han perdut el seu cotxe”.

“Aquesta situació hauria de fer-nos reflexionar sobre la necessitat urgent d’una adequada ordenació del territori, més en espais de risc”, ha advertit l’experta de la UV.