Per a trobar una dinàmica tan positiva de l’Elx en Primera cal remuntar-se al final de la primera volta i inici de la segona del passat campionat
L’Elx, cuer de Primera Divisió, s’ha alliberat en el seu joc des que es va consumar el descens el passat 2 de maig a Almeria i des de llavors no coneix la derrota després d’haver sumat sota la direcció del tècnic argentí, Sebastián Beccacece, huit dels últims 12 punts en joc, la qual cosa a més suposa la seua millor ratxa de resultats de tota la temporada.
La derrota a Almeria va arribar just després que l’Elx trencara una nefasta ratxa de sis partits perduts de manera consecutiva, la pitjor de sempre en la seua història, cinc d’elles amb l’entrenador rosarino en la seua banqueta.
El tècnic, que va assumir des de la seua arribada que el descens era qüestió de temps, va demanar a l’entorn paciència i no mirar el resultat ni la classificació i va començar a treballar enfocat en el pròxim curs, en Segona, encara que va prometre que l’equip acabaria la seua etapa en Primera competint.
Tant l’entrenador com diversos jugadors van llançar el missatge que la pròxima temporada “comença ja”, en al·lusió al fet que el final de la competició i la forma en la qual l’Elx s’acomiadara del campionat podia tindre una gran influència en l’inici del pròxim curs.
Beccacece va apostar per un bloc definit de jugadors, quasi tots els que tenen contracte en vigor, i va realitzar nombroses proves tàctiques amb millor o pitjor resultat, com la consolidació de Carlos Clerc, un lateral, com a central, de John Chetauya, habitualment en l’eix de la defensa, com mig defensiu, o la d’Omar Mascarell, timó natural de l’Elx en el mig camp, com a defensa central.
En la primera jornada en la qual ja va haver-hi risc de descens matemàtic a Segona Divisió, l’Elx va respondre amb una golejada davant un Rayo Vallecano (4-0) que arribava al Martínez Valero després de tombar dies arrere al Barcelona i amb totes les aspiracions europees intactes.
En la següent jornada, malgrat meréixer més a Almeria, va perdre i es va consumar el descens, però l’equip va respondre oferint una bona imatge i derrotant a l’Atlètic de Madrid (1-0), segon de la Lliga en aquell moment, que fins a aqueixa data només havia caigut en una ocasió en tota la segona volta.
L’Elx va donar continuïtat a aquesta bona imatge amb un empat en el camp del Getafe (1-1), on l’equip de Beccacece va ser superior i va meréixer per ocasions emportar-se els tres punts davant un rival molt més necessitat i obligat a guanyar per a eixir del descens.
També va donar la cara davant el Sevilla, finalista de la Lliga Europa que apurava les seues opcions de classificació europea a través de la Lliga, davant el qual va empatar (1-1) i va sotmetre durant gran part del partit.
La bona dinàmica va tindre continuïtat finalment en un escenari com San Mamés (0-1), on l’Elx només havia guanyat en una ocasió en la seua història, davant un Athletic Club necessitat de punts per a assegurar la seua presència a Europa.
Les parades d’Edgar Badía i el gol de Lucas *Boyé en el descompte van permetre a l’equip il·licità sumar la seua cinquena victòria del curs i enllaçar quatre jornades sense perdre per primera vegada en la temporada. Si s’amplia l’objectiu, la tendència de l’Elx durant l’últim mes encara millora, ja que suma 11 punts dels últims 18.
Per a trobar una dinàmica tan positiva de l’Elx en Primera cal remuntar-se al final de la primera volta i inici de la segona del passat campionat, després de l’arribada del tècnic Francisco Rodríguez a la banqueta, quan l’equip va empatar amb el Granada (0-0), va guanyar a l’Espanyol (1-2), Vila-real (1-0) i Alabés (3-1) i va igualar davant el Reial Madrid (2-2).
Sebatián Beccacece no va poder evitar un desenllaç que ja estava escrit des de feia mesos, però almenys li ha retornat la competitivitat a l’equip il·licità i l’orgull als aficionats il·licitans en el seu camí de comiat de Primera Divisió.
