Aquesta important troballa és fruit del treball realitzat des de la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb l’Hospital General Universitari Dr. Balmis i l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant
La Ciència espanyola acaba de fer un primer pas en el repte de poder dissenyar noves estratègies per a lluitar contra el càncer basades en l’ús de compostos naturals després d’haver identificat la capacitat anticancerígena d’un pigment present en les salines de Santa Pola, a partir d’assajos ‘in vitro’ amb cèl·lules aïllades de diversos tipus diferents de tumors de mama.
Aquesta important troballa és fruit del treball realitzat pel grup d’investigació de Bioquímica Aplicada de la Universitat d’Alacant (UA), en col·laboració amb l’Hospital General Universitari Dr. Balmis d’Alacant (HGUDB) i l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL).
“Hem comprovat en assajos ‘in vitro’ la capacitat antitumoral d’aquest pigment en el càncer de mama amb cèl·lules aïllades. No hem treballat amb teixits complets, amb una mostra de biòpsia, sinó amb cèl·lules aïllades de diversos tipus diferents de tumors de mama”, ha explicat a EFE la catedràtica de Biologia i directora del grup, Rosa María Martínez.
LIMITA EL CREIXEMENT DE LES CÈL·LULES CANCERÍGENES
Durant els assajos en laboratori es va constatar que aquest pigment, de nom bacteriorruberina, evita el creixement de les cèl·lules cancerígenes i que el metabolisme d’aquestes funcione amb normalitat, “amb la qual cosa si es reproduïra aquest resultat ja sobre el teixit de la mama, estaríem davant un efecte de bloqueig del tumor”, ha indicat Martínez.
Aquest pigment el produeixen uns microorganismes, les ‘arqueges halofílicas’, amb la finalitat de protegir-se del sol, que es troben tant en les salines de Santa Pola com en la llacuna de Torrevieja i en les salines situades a l’interior de la província d’Alacant, ha concretat Martínez.
Les ‘arqueges halofílicas’ requereixen d’un ambient hipersalino per a prosperar, de manera que es poden trobar principalment en marenys costaners d’alta salinitat, salines d’interior o llacs hipersalados.
La troballa de la capacitat antitumoral d’aquest pigment, publicat en la prestigiosa revista de Nature Scientific Reports, es va iniciar amb el desenvolupament de la tesi doctoral de Micaela Giani, del grup d’investigació de Bioquímica Aplicada de la UA, segons han informat fonts d’aquesta institució acadèmica.
POSSEEIX TAMBÉ CAPACITAT ANTIOXIDANT
En ella, la ja doctora va demostrar amb assajos ‘in vitro’ l’activitat antioxidant del pigment i el seu efecte en enzims (biocatalizadores) que estan implicades en patologies com la diabetis o la síndrome metabòlica.
“Després de donar a conéixer aquests resultats, va anar llavors quan ens plantegem què passaria si afegíem el pigment a les cèl·lules cancerígenes basant-nos en la hipòtesi que, sent un pigment amb una activitat antioxidant quasi 300 vegades superior a la d’altres antioxidants, podria limitar la capacitat de créixer i reproduir-se d’aquestes cèl·lules”, ha assenyalat Martínez en un comunicat de la UA.
En aquesta segona fase, el grup d’investigació ha treballat en col·laboració amb la doctora Gloria Peiró, patòloga del HGUDB i professora del Departament de Biotecnologia de la UA, i Yoel Genaro Montoyo-Pujol, doctor en Ciències experimentals i biosanitàries i investigador també en la UA, tots dos pertanyents al grup d’investigació en càncer de mama i immunologia de ISABIAL.
Gràcies a aquesta col·laboració es va poder comprovar ‘in vitro’ l’efecte d’aquest pigment en línies cel·lulars representatives de diferents fenotips intrínsecs de càncer de mama i en una línia de teixit mamari sa.
“I hem arribat a la conclusió que, en determinades dosis, el pigment no causa cap efecte nociu sobre la cèl·lula sana, però sí que limita la capacitat de creixement de les cèl·lules neoplàsiques” (que podrien donar origen a un tumor), ha revelat Martínez.
SEGÜENT PAS: ASSAJAR EN MOSTRES DE TEIXIT DE BIÒPSIES
Ha destacat a EFE que la transcendència del resultat d’aquest treball és, “per descomptat, molt gran. És un xicotet primer pas, però si se segueix avant amb la investigació, passant per la fase de mostres de teixit de biòpsies o peces quirúrgiques, s’assaja amb més tipus de tumors i es prova en tots ells que s’obté el mateix resultat, estaríem davant un pigment que permetria abordar una nova manera de tractar els tumors amb un compost natural”, ha apuntat.
L’objectiu final és que es puga utilitzar com un compost natural per a aquesta mena de tumors, evitant així altres tractaments basats en la quimioteràpia i la radioteràpia, que “tenen molts efectes secundaris no desitjats”, ha dit.
Sent un compost natural, a priori s’espera que els seus efectes secundaris que ocasione siguen mínims en comparació amb una quimioteràpia, encara que aquest últim extrem està encara per investigar, ha afegit.
“Se sospitava de la capacitat antitumoral d’aquest pigment i s’havia descrit que era antioxidant, que prevé de l’oxidació per la radiació ultraviolada o per l’exposició a compostos tòxics, però no s’havien fet estudis seriosos (fins ara) per a provar realment la seua capacitat tant antioxidant com antitumoral”, ha detallat Martínez.
Després d’aquest descobriment, els investigadors tenen “dos fronts oberts”. D’una banda, continuar analitzant l’efecte del pigment amb altres tipus de cèl·lules tumorals (per exemple, hepàtic o pulmó) i, per un altre, com a continuació de l’estudi ja iniciat amb els tumors de mama, assajar aquest compost natural en mostres de teixit de biòpsies o peces quirúrgiques obtingudes directament de pacients per a corroborar si es reprodueixen o no els resultats observats en els assajos ‘in vitro’ amb cèl·lules aïllades.
