Els agricultors alacantins pensen que el

El Tribunal Suprem ha determinat que els cabals ecològics del riu Tajo no es poden aconseguir de manera escalonada fins a l’any 2027 com s’havia previst i han d’entrar en vigor de manera immediata per a salvaguardar les zones protegides de Toledo i Càceres

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha afirmat aquest dimecres, en relació amb el transvasament Tajo-Segura, que el Tribunal Suprem “el que posa en valor és una llei mesquina del Govern socialista d’Espanya” i ha anunciat que el que faran és al·legar, “plantejar batalla” i “canviar la llei tan prompte com el PP arribe al Govern d’Espanya”.

Mazón s’ha pronunciat així en ser preguntat en declaracions als periodistes sobre la seua valoració i el que implicarà per a la província d’Alacant una sentència del Suprem que ha determinat que els cabals ecològics del riu Tajo no es poden aconseguir de manera escalonada fins a l’any 2027 en el tram comprés des de l’embassament de Bolarque a Guadalajara fins al de Valdecañas entre les províncies de Toledo i Càceres, ja que, en tractar-se de zones protegides, han d’entrar en vigor de manera immediata, una interpretació de la qual discrepen els regants del transvasament al Segura.

“El problema no és el que dictamina el Tribunal Suprem. El Tribunal Suprem el que posa en valor és una llei mesquina del Govern socialista d’Espanya i, per tant, els tribunals, com és el cas del Tribunal Suprem, aplica eixa llei mesquina, que és la que volem canviar i que és la que està acabant amb el nostre futur”, ha dit.

El cap del Consell ha censurat que “el que no pot ser” i “no és tolerable” és que “aquesta mateixa setmana” “diputats del Partit Socialista i de Compromís en el Congrés dels Diputats hagen votat ells mateixos com a diputats de la Comunitat Valenciana en contra de salvaguardar el transvasament Tajo-Segura”.

“El que no pot ser és que, amb el canvi de les regles d’explotació, que són les que acabaran amb la nostra possibilitat de futur i que poden reduir el transvasament a menys de la meitat, no hi haja ningú en el Govern d’Espanya, no hi haja ningú del Partit Socialista i de Compromís en la Comunitat Valenciana que estiguen defensant el que mereixem”, ha retret.

Mazón ha anunciat que al·legaran, “plantejar batalla” i, “per descomptat”, canviar “la llei tan prompte com el PP” arribe al Govern d’Espanya, perquè “l’aigua és de tots, l’aigua ens pertany a tots, l’aigua no és solament d’uns privilegiats i, per descomptat, no és patrimoni dels quals no creuen en la solidaritat, tot el contrari”.

“Ecologisme és defensar més de quaranta milions d’arbres que depenen del transvasament Tajo-Segura. El contrari seria deixar que entre un desert, que és el contrari de l’ecologisme, el de veritat, no el de saló”, ha sentenciat.

Mazón ha fet aquestes declaracions a Oriola, on ha assistit a l’acte de lliurament dels III premis del Jutjat Privatiu d’Aigües d’Oriola, coincidint amb la commemoració del 750 aniversari de la creació de l’entitat.

L’esdeveniment s’ha celebrat en el Col·legi Diocesà Santo Domingo, enfront del qual al voltant d’una vintena de persones s’ha congregat per a protesta per la gestió del president de la Generalitat de la dana que va assotar a l’octubre passat la província de València. Els concentrats han cridat “Mazón dimissió” fent sonar xiulets i portant pancartes amb el lema de la frase que proferien i altres en les quals es llegia “228” (en referència a les persones mortes en les riuades) “Mazón incompetent” o “La DANA arrasa i MAZÓN a la terrassa”.

El Suprem estima que els cabals ecològics del Tajo han d’aconseguir-se de manera immediata

El Tribunal Suprem ha determinat que els cabals ecològics del riu Tajo no es poden aconseguir de manera escalonada fins a l’any 2027 en el tram comprés des de l’embassament de Bolarque a Guadalajara fins al de Valdecañas entre les províncies de Toledo i Càceres, ja que en tractar-se de zones protegides, han d’entrar en vigor de manera immediata, una interpretació de la qual discrepen els regants del transvasament al Segura.

La sentència, amb data de 6 de maig de 2025 i que ha sigut facilitada per la Xarxa del Tajo, és conseqüència del recurs contenciós administratiu interposat per la Plataforma en defensa dels rius Tajo i Alberche i pel Grup d’Acció per al Medi Ambient (GRAMA) contra l’aprovació del pla hidrològic per al tercer cicle de planificació de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica del Tajo (2022-2027).

En aquesta sentència, el Suprem ha estimat parcialment el recurs interposat per la plataforma que ha sol·licitat impugnar la determinació dels cabals ecològics que es duu a terme en el pla hidrològic per al tercer cicle de planificació del Tajo.

A més, declara “la nul·litat de totes les previsions contingudes en el pla hidrològic de la part espanyola de la demarcació hidrogràfica del Tajo en les quals (…) es preveja la possibilitat d’excepcionar el compliment dels objectius mediambientals en les masses d’aigua vinculades a zones protegides d’hàbitats i espècies, en les quals, a més, no s’hagen identificat els seus objectius ambientals particulars”.

No obstant això, el Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo-Segura (Scrats) assenyala que, segons la Memòria d’Anàlisi d’Impacte Normatiu del reial decret 35/2023 amb els nous plans hidrològics, “el pas dels escalons no es vincula amb circumstàncies ambientals en la conca del Tajo, sinó que responen a la necessitat que transcórrega un temps suficient per a desenvolupar mesures en la pròpia conca”, amb el que les previsions per les quals s’exceptua el compliment d’objectius ambientals en massa d’aigua vinculades a zones protegides no poden consistir en un increment d’aquests cabals.

A més, afigen els regants, aquesta sentència “farragosa”, a la qual “ni el propi Govern espanyol s’atreveix a donar una interpretació ràpida”, entraria en controvèrsia amb la qual el Suprem va emetre per la demanda del Govern valencià, que estimava vàlid l’escalonament.

En la seua fallada, el Suprem ha determinat que els plans hidrològics han de definir els objectius mediambientals que han de ser aconseguits respecte al bon estat de les masses d’aigua i incorporar els objectius ambientals específics de les masses d’aigua vinculades a les zones protegides que deriven de la normativa reguladora de cadascun dels tipus de zones protegides.

I ha afegit que aquests objectius mediambientals específics de les zones protegides vinculades a les masses d’aigua que els plans han d’incorporar no són susceptibles de cap pròrroga ni de disminució del rigor de tals objectius, al mateix temps que lamenta “la falta d’identificació en el Pla Hidrològic del Tajo dels objectius mediambientals particulars o específics en les zones de protecció d’hàbitats i espècies”.

En una nota de premsa, la Xarxa del Tajo ha celebrat que aquesta sentència dona novament la raó als col·lectius socials en les seues reclamacions per a l’entrada en vigor dels cabals ecològics del Tajo, i explica que la sentència només donaria per bo l’escalonament en tres anys dels cabals fins a 2027 en trams no emparats per figures de protecció, però no en les masses afectades per zones protegides d’hàbitats i espècies, en les quals, a més, no s’hagen identificat els seus objectius ambientals particulars (zones Xarxa Natura 2000).

La Xarxa del Tajo ha assenyalat que aquest és el cas del 100% de les 13 masses d’aigua tipus ric compreses entre Bolarque i l’embassament de Valdecañas, on es troben Aranjuez, Toledo i Talavera de la Reina.

D’altra banda, la plataforma ha explicat que la sentència al·ludeix a l’obligació que té el Pla Hidrològic del Tajo d’incloure els objectius addicionals de les masses d’aigua incloses en zones protegides, alguna cosa que ha sigut omés en totes les zones Xarxa Natura 2000 en les comunitats de Madrid i Castella-la Manxa.

En aquest sentit, la xarxa ha destacat que el Suprem reclama a la Confederació Hidrogràfica que establisca mesures de coordinació amb les comunitats autònomes i incloure aquests objectius específics de conservació en el pla.

“A partir de hui mateix, el Ministeri per a la Transició Ecològica hauria d’implementar en l’eix del Tajo els cabals ecològics que va postergar a 2027”, ha urgit la Xarxa del Tajo, que ha afegit que, d’aquesta manera quedaria sense valor la modificació i l’esborrany de reial decret per a 2025 de les regles d’explotació del transvasament Tajo-Segura, presentat la setmana passada, ja que s’haurien d’actualitzar els valors trasvasables als cabals ecològics del 2027.

Ahir dimarts, el Congrés dels Diputats va rebutjar per un vot la proposició de llei de l’Assemblea Regional de Múrcia perquè el funcionament del transvasament Tajo-Segura i el cabal ecològic del riu de la conca cedent quedaren en la mateixa situació en la qual estaven en 2014.