Entrevista amb Antonio García Celda, Director General de la capitalitat verda europea a l’Ajuntament de València

València Capital Verd Europea. El títol, o el cognom sumat al topònim, dona caixet. No obstant això, la clau radica en què significa. O en quin ha representat, perquè la metròpoli va ser l’eix verd europeu en 2024, any que irremissiblement ha quedat marcat per la dana del 29 d’octubre i que es va emportar per davant la rematada de les celebracions de la capitalitat, previstes per a novembre i desembre.

Ciutats com Nantes, Eslovènia o Tallinn, precursores de València en aquesta designació, destaquen amb orgull, passats els anys, el seu nomenament. La principal urbs de la Comunitat Valenciana no va en eixa mateixa línia. El Periódico d’Ací ha conversat amb Antonio García Celda, director general de Capitalitat Verda Europea.

Aquest enginyer en telecomunicacions i informàtic va deixar el seu treball en l’àrea de Desenvolupaments Intel·ligents de la Universitat de València per a centrar-se en aquesta direcció general que depén directament d’alcaldia. A més d’estar al capdavant dels més de 400 actes celebrats per eixa capitalitat en el que ja és passat, s’ha fixat com a objectiu que el llegat d’eixe any 2024 marque les polítiques de sostenibilitat del futur.

“Duem a terme nombroses accions concretes, però la base consisteix a desenvolupar unes altres a llarg termini, com el Parc de Desembocadura, que és un projecte de legislatura i que es troba vinculat a la Capitalitat Verda. Aquesta última s’ha basat a recuperar espais per a la ciutadania. A guanyar, per exemple, 2.000 arbres on hi havia escocells buits”, reflexiona García Celda mentre contempla el claustre del Palau d’Exposicions, lloc on té el seu despatx.

Darrere, en la paret de fons, ha col·locat dos cartells en els quals preval la V, la inicial que comparteixen València i Verd, amb el cognom de sostenible. Eixe tema l’abordarem més endavant en la conversa, perquè, respecte als arbres, sorgeix un dubte: quins són els més habituals a la ciutat de València?

“Tenim 35 espècies d’arbres. Plantar cadascun costa, de mitjana i sumant tots els paràmetres, uns 450 euros. Eixa quantitat s’eleva fins als 2.000 en el cas de les palmeres ornamentals”, apunta com a incís mentre continua la conversa.

La base de la capitalitat, d’obtindre-la, la va constituir el Jardí del Túria, “l’espai verd lineal més gran d’Europa”, recalca. Aspira, quan estiga culminat el Parc de Desembocadura i sume 100.000 metres quadrats d’espai marcat per la naturalesa, a aconseguir els 12 quilòmetres continus en terme municipal de València. A una distància no allunyada s’elevarà el futur Parc Central –també previst per a 2027- amb altres “100.000 metres quadrats recuperats per a la ciutadania”.

En aquesta línia, i ja llançat a enumerar futurs espais verds, García Celda al·ludeix al bosc urbà radicat en finalitzar Blasco Ibáñez, en la rotonda amb Serradora. De moment a penes s’entrelluca. Arribarà amb el temps.

“Un carrer ombrejat per arbres et baixa la temperatura entre 3 i 4 graus a l’estiu i et proporciona cobertura en cas de pluja. El mateix ocorre als patis de col·legis, ja que estem amb un projecte de plantació d’arbres junt, per exemples, a pistes de futbol-sala”, assenyala el director general de la Capitalitat Verda Europea a l’Ajuntament de València..

I quant baixa la temperatura al Jardí del Túria respecte al seu entorn urbà? Sorgeix una nova curiositat a la qual respon amb matisos García Celda. “Pot arribar fins a 8 graus, depén del tram”, respon, per a insistir en el seu objectiu. “Es tracta de tindre una ciutat més humana, que es gaudisca en condicions per a tots i en qualsevol moment. Que es complisca eixa regla que des de qualsevol finestra puguen veure’s 30 arbres i que des de cada casa es puga arribar a un parc recorrent menys de 300 metres”, comptabilitza.

Més de xifres. “Hem passat de 7,5 a 8,6 metres quadrats d’espai verd per ciutadà. Si comptàrem la Devesa-Albufera arribaríem a 15,5, però no ho anem fer. La meta consisteix a arribar a 10 en 2030. Ha canviat la política de la ciutat; ara mirem més en verd”, explica al màxim responsable de la capitalitat.

Al costat del que suposa de sostenibilitat, de compensació d’emissions de CO₂, de percepció o d’estètica, afig un altre factor que s’ha convertit en vital després de dana. “L’alcaldessa ha inclòs el concepte de seguretat. L’Albufera va servir d’esponja i ens va salvar de majors danys. Es tracta d’estar preparats per a viure amb efectes cada vegada més extrems, que l’entorn verd ens permeta drenar més ben grans pluges. Per exemple, ara en lloc d’alternar escocells amb vorera impulsarem els lineals, amb plantes, que permetran eixe més adequat drenatge”, especifica.

Aquestes circumstàncies resulten més col·laterals a la capitalitat. O suposen una adaptació d’eixe fet. Tornem a la pràctica. Al que ha significat. “És com portar una estrela en la samarreta per haver guanyat el mundial. València ho va aconseguir a la primera i gràcies a ste fet també ens hem posat d’acord tots els municipis afectats per a demanar el títol de reserva de la biosfera per a l’Albufera”, respon, al que afig un altre repte: “som ciutat missió, que significa descarbonizar en 2030”.

REFERENT EUROPEU

Amb tots aquests assoliments, per què la ciutat no llueix més el seu títol de referent europeu verd, la seua capitalitat en 2024. Nantes o Ljubliana, antecessores de València, ho mostren amb orgull. “Hem col·locat un cartell en l’entrada des de Barcelona i en les oficines de turisme, però no ho farem extensiu. Els guies locals han comptat amb formació referent a això, o s’ha repartit informació a qui ha vingut a la marató”, assenyala aquest enginyer esdevingut a director general en el consistori.

No obstant això, eixa resposta es queda tala. No acaba de convéncer a l’entrevistador. “Insistirem més en el concepte de ciutat sostenible, en què la gent s’adone de les millores que ha comportat en mobilitat, cultura, esport… en la interacció horta-ciutat, que ha constituït un dels fonaments i les singularitats de la capital. El llegat consisteix més a mirar el que ha variat i en què s’ha intensificat la velocitat per a aconseguir la descarbonització”, insisteix García Celda.

El director general de la Capitalitat Verda Europea recalca el canvi del paradigma com a fruit més palpable del reeixit. “La política de la ciutat ha variat. Ara parles amb l’àrea de Cultura i pensa en verd, promous Participació i prevalen projectes d’ombreig, o de llevar asfalt. La gent aprecia la política dels xicotets fets, de multiplicar, per exemple, els bancs de plàstic reciclat”, resumeix.

I respecte a la imatge exterior de València? “Ens trobem en un d’eixos moments dolços en els quals les ciutats se senten boniques. La capitalitat verda constitueix una distinció que agrada en general. Tothom vol saber què fa València. I no és que caminem per camins distints, sinó que es tracta que el que fem ho desenvolupem pensant que es pot aconseguir”, considera.

“La gent nota que la capitalitat verda ha servit per a alguna cosa, que l’objectiu continua. Ara cal conscienciar-se que es poden aconseguir moltes més metes progressivament”, recalca García Celda per a postil·lar un últim llegat.

“València ha sigut exemple de resiliència davant l’adversitat. La lluita en el seu moment per a aconseguir que l’antic llit no fora una autopista i s’haja convertit en el major parc lineal d’Europea o el drenatge de l’Albufera el confirmen”, afig aquest enginyer que va deixar els seus quefers universitaris per a acceptar una direcció general que “m’oferia una oportunitat per a deixar empremta a la ciutat”.

Com la de la capitalitat verda europea, una fita que la dana i la falta de multiplicació de senyals sobre l’aconseguit poden haver enfosquit, però que s’encarregaran de recordar quatre punts il·luminats a les nits al jardí del Túria. En qualsevol cas, com insisteix Antonio García Celda, l’autèntic assoliment es basa en el canvi de mentalitat.