Així s’ha posat de manifest en l’EFE Fòrum “El repte de la salut mental en la Comunitat Valenciana”
L’increment en els últims anys dels trastorns de salut mental entre xiquets i adolescents fa que la situació siga considerada com una epidèmia pels experts en psiquiatria, que reclamen un esforç especial per a la detecció precoç d’unes patologies que han augmentat quasi un 40% els ingressos hospitalaris pediàtrics previs a la pandèmia.
Així s’ha posat de manifest en l’EFE Fòrum “El repte de la salut mental en la Comunitat Valenciana”, que ha reunit experts per a abordar un problema que va en creixement ja que, segons l’últim informe del Sistema Nacional de Salut, el 37 per cent de la població espanyola pateix algun trastorn de salut mental.
Eduardo Aguilar Garcia-Iturrospe, psiquiatre a l’Hospital Clínic de València, ha indicat durant la trobada, promogut per Johnson & Johnson amb la col·laboració d’À Punt, que la pandèmia no ha causat els principals problemes de salut mental, però els ha aflorats i “ha tingut algun efecte”, especialment per la influència que les xarxes socials o alguns videojocs han tingut en xiquets i adolescents.
Concretament, a Espanya es van registrar 7.763 ingressos psiquiàtrics hospitalaris de persones menors de 20 anys en 2019, pels 10.763 que es van comptabilitzar en 2021 i els 10.785 de 2022, la qual cosa suposa un augment de quasi el 40% que s’ha estat mantenint.
Xifres semblants s’han registrat en la Comunitat Valenciana, on es van passar dels 792 ingressos psiquiàtrics de menors de 20 anys en 2019 als 1.064 de 2022.
Aguilar, que també és investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam) i de l’Institut d’Investigació Sanitària del Clínic (INCLIVA), ha assenyalat que les persones més vulnerables són les que tenen un trastorn mental greu, però també “dos col·lectius amb una sensibilitat especial: els ancians i adolescents”, que tenen “una necessitat d’atenció que abans de la pandèmia a penes es veia”.
És molt freqüent que “quan abans a l’hospital teníem un o dos xiquets ingressats en pediatria, ara hi ha dues o quatre”, per la qual cosa “estan demandant més del doble de l’atenció” que tenien abans, ha advertit.
Al seu judici, això “es pot qualificar com a epidèmia” entre els joves i xiquets, no tant quant a suïcidis perquè “no és tan comú com en gent gran, però són malalts que sí que presenten conductes autolesivas, que es produeixen corts i lesions”, la qual cosa provoca “un sofriment molt gran per a ells i les seues famílies”.
“Falten recursos per a diagnosticar” els problemes de salut mental en xiquets i adolescents i és una situació “que no podem deixar passar”, ha assegurat.
El director de l’Oficina de Salut Mental i Addiccions de la Comunitat Valenciana, Bartolomé Pérez, ha destacat que la qüestió prioritària és “detectar el malestar que porta a la conducta suïcida”.
En aquest sentit, ha afegit, “és necessari introduir la detecció precoç en els exàmens en la infància, amb psicòlegs depenent dels serveis de salut mental a l’escola, en col·laboració amb Educació, per a detectar eixe malestar” perquè, segons l’expert, se sap que “la prevalença en patologies que desemboquen en intents de suïcidi és elevadíssima”.
Un tractament interdisciplinari
D’altra banda, Bartolomé Pérez ha assenyalat que “no hi ha manera de plantejar-se” l’abordatge amb èxit de la salut mental sense la implicació de psiquiatres, psicòlegs i infermers, perquè es necessita un tractament interdisciplinari.
La doctora Pilar Sierra San Miguel, psiquiatra en la Unitat de Trastorns Bipolars de l’Hospital La Fe de València, ha ressaltat que la implicació de les tres branques sanitàries és fonamental no sols per al tractament, sinó per a “evitar recaigudes”.
En la seua opinió, també juga un paper crucial les associacions de pacients i figures com la del “pacient expert”, qui segons apunta Bartolomé Pérez “és una persona amb experiència de vida” amb una malaltia mental greu que té una formació regulada per a l’assessorament d’una altra persona que també pateix la malaltia.
Una figura que “requerirà una formació dirigida per l’OMS i per nosaltres” i que siguen “persones amb una certa estabilitat”, segons Pérez, però que són “excel·lents” i els “ajuden a tindre una visió més realista sobre les necessitats de la persona que té la malaltia”.
La falta de recursos
Bartolomé Pérez ha ressaltat a més que la Comunitat Valenciana, malgrat tindre les taxes més altes en algunes patologies, no compta amb els mateixos recursos que altres comunitats autònomes com Catalunya, País Basc o Madrid pel problema de l’infrafinançament.
I Pilar Sierra ha afegit en aquest sentit: “Paradoxalment, la Comunitat Valenciana té el lideratge en prevalença però estem a la cua en recursos” com a hospitals de dia.
