La AVAF aprecia possibles responsabilitats penals i comptables en la gestió del contracte del radar | L’Ajuntament defensa que va actuar conforme a la llei i sosté que el sistema “mai va tindre una finalitat

El polèmic semàfor ‘foto-roig’ de Canet d’en Berenguer, que va arribar a ocupar titulars fins i tot en televisions d’àmbit nacional, torna a ser notícia diversos mesos després de la seua retirada. L’Agència Valenciana Antifrau (AVAF) ha proposat remetre al Ministeri Fiscal i al Tribunal de Comptes les actuacions sobre el contracte menor de gestió de les evidències del radar en apreciar possibles responsabilitats penals i comptables derivades de la seua execució.

La resolució, datada el 31 de juliol de 2026, considera que seran tots dos organismes els que hauran de determinar, dins de les seues respectives competències, si existeixen responsabilitats en el govern municipal. A més, l’Agència planteja una revisió dels procediments municipals de contractació i de gestió de les multes. El document arriba després de la investigació oberta per la pròpia AVAF arran de les denúncies presentades pels grups municipals de Vox a Canet d’en Berenguer i Sagunt.

Antifrau aprecia possibles perjudicis econòmics i demana investigar la gestió del contracte
En l’àmbit comptable —segons ha sabut El Periódico d’Ací—, l’Agència acorda, en concret, traslladar les actuacions al Tribunal de Comptes des de la perspectiva de la possible responsabilitat comptable. L’organisme argumenta que “podria haver-se produït una pèrdua de drets econòmics municipals a conseqüència de la falta de tramitació o de l’arxiu per prescripció d’expedients sancionadors”, a més de la “eventual generació d’obligacions econòmiques que superarien els límits propis d’un contracte menor”.

A més, la AVAF proposa igualment remetre les actuacions al Ministeri Fiscal perquè valore si existeixen responsabilitats penals. Segons arreplega la resolució, l’Agència aprecia indicis que “l’execució contractual i la tramitació sancionadora podien haver sigut modulades o paralitzades mitjançant decisions o instruccions informals no documentades”, amb la finalitat d’evitar tant superar el límit econòmic del contracte menor com generar noves obligacions econòmiques amb l’empresa adjudicatària. El document afig que també podrien existir indicis d’una possible pèrdua d’ingressos públics municipals.

Així, la resolució assenyala expressament que correspon tant al Tribunal de Comptes com al Ministeri Fiscal determinar, dins de les seues respectives competències, l'”eventual existència de responsabilitats” de l’alcalde de Canet d’en Berenguer, Pere Antoni Chordà.

La AVAF exigeix revisar el sistema de contractació municipal
Més enllà del trasllat de les actuacions, Antifrau planteja un ampli paquet de recomanacions dirigit a l’Ajuntament per a evitar que tornen a produir-se situacions similars.

Entre elles figura deixar d’utilitzar contractes menors per a serveis el volum dels quals, duració o cost final no puguen determinar-se amb certesa des de l’inici, especialment quan es tracte de sistemes tecnològics o de contractes la facturació dels quals depenga de resultats posteriors.

L’Agència també reclama definir amb major precisió l’objecte dels futurs contractes, establir un pressupost màxim, concretar el nombre d’unitats executables, fixar un sistema de validació tècnica i jurídica de les evidències i regular clarament el règim de facturació.

Així mateix, proposa implantar un sistema complet de traçabilitat que permeta conéixer el recorregut de cada evidència des de la seua generació fins a la sanció, arxiu, prescripció, cobrament o facturació, a més de reforçar el control del responsable del contracte, exigir informes tècnics abans de validar factures i millorar la coordinació entre els diferents departaments municipals implicats.

La liquidació del contracte, una altra de les exigències
Un dels punts més rellevants de la resolució obliga l’Ajuntament a completar la liquidació definitiva del contracte.

Per a això haurà d’elaborar un informe que detall el nombre total d’evidències generades, quantes van ser validades o descartades, l’estat de tots els expedients sancionadors, les sancions cobrades i pendents, les factures emeses i la correspondència entre cada servei facturat i l’expedient que el justifique.

La AVAF també exigeix determinar si existeixen quantitats pendents de facturar per part de l’empresa adjudicatària i analitzar com afecta a eixa liquidació el límit econòmic previst inicialment per al contracte menor.

En cas que s’acrediten serveis executats per damunt d’eixe límit, l’Agència assenyala que l’Ajuntament haurà de resoldre la situació mitjançant els procediments administratius, tècnics, jurídics i pressupostaris corresponents, sense limitar-se a paralitzar la seua tramitació de manera informal.

La resolució concedeix a més sis mesos al consistori per a comunicar si accepta les recomanacions formulades o justificar motivadament el seu rebuig.

L’expedient d’Antifrau es va obrir arran de les denúncies presentades pel regidor de Vox a Canet d’en Berenguer, J. Francisco Soriano, i els seus homòlegs a Sagunt Alejandro Vila i José Tomás Serrano Fenollosa. Els representants municipals van posar en coneixement de la AVAF les presumptes irregularitats detectades en la gestió dels fotorradares i dels expedients sancionadors, la qual cosa va desembocar en la investigació que ara conclou amb la proposta de traslladar les actuacions al Ministeri Fiscal i al Tribunal de Comptes.

“Màxima tranquil·litat” en el govern municipal: “L’objectiu no era el de sancionar, sinó que la gent reduïra la velocitat per a evitar molèsties als veïns”
A l’Ajuntament de Canet la tranquil·litat és màxima. L’administració local esgrimeix que la gestió del servei del semàfor foto-roig “ha respectat escrupolosament la llei”, al mateix temps que mostren “tot el seu respecte” per l’acció fiscalitzadora de la AVAF, el Ministeri Fiscal i el Tribunal de Comptes.

El problema de fons, expliquen fonts municipals, és que “l’objectiu del servei no era el de sancionar” sinó, precisament, el contrari: que la gent reduïra la velocitat en l’avinguda Joanot Martorell, en la qual es va situar el foto-roig, per a “evitar molèsties als veïns (es queixaven del soroll)”. La presència d’aquest element estava indicada amb tres senyals previs que convidaven a reduir la velocitat i detindre’s davant el semàfor en roig. No obstant això, “el nombre d’infractors va ser molt superior a l’esperat”, confessen fonts municipals.

Atés que l’Ajuntament esperava que el nombre de multes fora mínim, “es va optar per un contracte menor”, que estableix un topall d’ingressos de 18.150 euros (IVA inclòs) per a l’empresa adjudicatària. Encara que la quantitat total que haguera correspost a la concessionària, si haguera rebut el percentatge acordat de totes les sancions, hauria sigut de 19.125,47 euros (IVA inclòs), la xifra final que l’Ajuntament abonarà és el topall legalment establit.

Una altra de les qüestions que planteja la AVAF és que el contracte es va suspendre abans d’hora. L’Ajuntament explica que l’objectiu de conscienciar sobre la necessitat de respectar la velocitat al carrer Joanot Martorell “es va complir” i que “es va acordar amb els veïns eliminar el foto-roig i buscar altres mecanismes per a reduir la velocitat (i els sorolls) que provocava el trànsit de vehicles”. D’ací ve que en la institució existisca una certa “perplexitat” davant la sol·licitud a la Fiscalia d’investigar si això va suposar una “possible pèrdua d’ingressos públics municipals” per no haver multat més, quan la fi de la mesura “mai va tindre caràcter recaptatori, com es va explicar durant la campanya”.

Pel que respecta a les recomanacions que estableix la AVAF, quinze en total, des de l’Ajuntament expliquen que “són de molt fàcil compliment” i que “es tindran en compte si es torna a fer un contracte d’aquestes característiques, alguna cosa que actualment no està previst”.

Finalment, el que ha causat un cert malestar és que en l’informe previ, que va veure la llum a la fi de juny, la AVAF assenyalara que no constaven “elements de judici suficients que aconsellen una activitat investigadora” ja que la contractació es va realitzar dins dels “paràmetres legals”. El canvi d’opinió de la institució en demanar la intervenció de la Fiscalia i el Tribunal de Comptes ha deixat al consistori sense tràmit d’audiència, la qual cosa ha impedit la prosiblidad de presentar els seus arguments en contra de la decisió perquè pogueren ser tinguts en compte.