L’associació considera “una aixecada de camisa” que el Govern només retarde el quadern digital quatre mesos i insisteix a “deixar-lo en suspens i repensar-ho”
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) enlletgeix que les mesures aprovades hui pel Consell de Ministres per a fer front a l’efecte de la sequera “a penes beneficiaran al camp valencià i, en tot cas, únicament a uns certs cultius de secà, la ramaderia i l’apicultura, mentre que el regadiu valencià queda exclòs malgrat els efectes que la falta de pluges ja està ocasionant”.
L’organització presidida per Cristóbal Aguado valora les ajudes directes dirigides als ramaders i apicultors, però qüestiona el fons de 276 milions que el Govern encara no ha revelat a quins cultius i en quines zones d’Espanya els destinarà. Respecte a l’augment de la subvenció del cost de les pòlisses per risc de sequera en cultius de secà, podrà beneficiar a les produccions que tenen una cultura de contractació perquè el segur funciona bé, com són els casos del raïm per a vinificació i els cereals, però, per contra, tindrà una incidència mínima en uns altres com l’ametler i l’olivar on a penes es contracta aquesta cobertura perquè no s’ajusta a les necessitats reals del cultiu.
A més de les ajudes directes, fiscals i de liquiditat que, segons el parer de AVA-ASAJA “es queden curtes”, l’associació ratlla com “una aixecada de camisa” que el Govern només retarde el quadern digital d’explotació quatre mesos –de l’1 de setembre de 2023 a l’1 de gener de 2024– i insisteix a “deixar-ho en suspens i repensar-ho almenys fins a 2026, que és quan la Unió Europea estableix el termini màxim per a aprovar-lo.
Quant a l’ampliació del termini de tramitació de la Política Agrícola Comuna (PAC) fins al 30 de juny, reivindicat des del sector agrari valencià, AVA-ASAJA constata que “és l’evidència del fracàs en la gestió d’aquesta nova PAC, ja que ni augmentant un mes el període de sol·licitud es podrà compensar el retard que estan comportant els problemes de l’aplicació informàtica Sinapa de l’Administració”.
Entre les mesures que AVA-ASAJA troba a faltar destaca un suport decidit al regadiu i especialment als agricultors i entitats de reg que empren aigües subterrànies, ja que han començat a regar tres mesos abans que l’any passat i han augmentat un 40% el consum d’aigua. L’organització agrària insisteix a exigir un preu especial per al Kilowatio agrari, permetre de manera indefinida dos canvis de potència contractada a l’any i eliminar el topall del gas en el sector agrari.
Conseqüències en el sector agrari valencià
Cristóbal Aguado adverteix que “2023 és un any molt sec i, encara que la Comunitat Valenciana no és la més castigada per l’escassetat d’aigua, gràcies a que els seus embassaments estan menys buits que en altres regions espanyoles, les conseqüències negatives ja són evidents. El món rural de l’interior de València i Castelló, que s’està buidant, és el que pitjor l’està passant. En secà, la majoria dels cereals ja s’han perdut, mentre que es preveuen enfonsaments de collites en raïm, ametler i olivar. Fins i tot es tem que molts ceps i ametlers s’assequen fins a tal extrem que acaben morint o, en cas de salvar-se per futures pluges, no recuperen el seu nivell de productivitat”.
Pel que fa a la ramaderia, AVA-ASAJA lamenta que “la falta de pastures està obligant els ramaders a assumir sobrecostos en la compra de pinsos i farratges, els quals aconsegueixen cotitzacions molt costoses a causa de la conjunció dels problemes logístics derivats de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i la sequera. A més, en aquelles granges on les basses o els depòsits s’han esgotat ja han començat a portar cubes d’aigua, la qual cosa encareix encara més les despeses”.
Per part seua, en el regadiu, a més dels encariments de fertilitzants i fitosanitaris, hi ha preocupació tant pel descens dels nivells dels aqüífers com pel cost de l’energia elèctrica necessària per a bombar els cabals a la superfície”. Finalment, AVA-ASAJA alerta que “l’extraordinària sequedat de les muntanyes desplaçarà encara més la superpoblació de fauna salvatge cap a les zones de cultiu a la recerca d’aigua i menjar, creant encara més problemes dels que lamentablement ja patim”.
