Hostalers, comerciants i veïns del barri reivindiquen les campanyes de conscienciació i mediació com a model a seguir per a articular mesures que minimitzen l’impacte acústic en les zones d’oci i demanen la col·laboració a l’Ajuntament per a poder realitzar aquest tipus d’accions

Disminueix el soroll derivat de les celebracions en grup en Russafa en desaparéixer pràcticament les xarangues i el botelló. Aquests són dos de les principals conclusions del quart estudi d’observació i mediació sobre els comiats de solters/as i un altre tipus d’esdeveniments en grup que ha realitzat el col·lectiu Conviure Russafa través de l’ONG valenciana Controla Club.

Els resultats del treball realitzat per mediadors a peu de carrer, amb missatges sobre la importància de divertir-se sense molestar, indica que el descens de les celebracions socials durant la crisi del COVID y la posterior eufòria de sociabilització marca un canvi de tendència en aquestes celebracions, ja que creixen en número, però els seus integrants es preocupen cada vegada més per minimitzar el seu impacte en la via pública.

De les 28 celebracions que han analitzat durant l’últim cap de setmana d’abril i primer de maig en horari vespertí, 18 eren acomiadades (el 64,29% dels grups), 5 eren aniversaris (el 17,86%) i 5 corresponien a retrobaments de grups d’amics per diferents motius (el 17.86%). D’acord amb aquestes xifres, el nombre de comiats s’acosta al de 2019, que suposaven el 66% de les celebracions, i se situa per damunt del 30% de l’any passat.

No obstant això, tal com reflecteixen les dades del propi estudi d’enguany, cap grup anava acompanyat de xarangues o música en la via pública i només 1 dels grups, el 3’9%, utilitzava un megàfon. Dades similars als de 2022 i amb apreciables diferències respecte a 2019, en el qual el 28’5% dels grups utilitzaven xarangues o megàfons. Amb respecte al botelló pràcticament ha desaparegut, ja que només un dels grups afirmava que anava a consumir alcohol en la via pública.

D’altra banda, es consolida la reducció del nombre de persones dels grups, ja que en 2019 estaven compostos per una mitjana de 12 persones, en 2022 va baixar fins a 10 i enguany la grandària retrocedeix lleugerament i la mitjana se situa en 9,14 persones.

Sobre l’edat i el sexe, també s’aprecien algunes diferències amb el mateix estudi realitzat l’any passat, ja que l’edat mitjana dels integrants dels grups baixa de 35,5 anys a 32,46 anys. A més, predominen els grups de dones en les celebracions analitzades. El 46,43%% eren només de dones, el 25% només d’homes i el 28,57% eren mixtes.

Un altre de les dades que es desprén de l’estudi és l’increment de les disfresses i el caràcter lúdic de les celebracions, ja que el 57,14% dels grups analitzats anaven amb samarretes tematitzades o bandes penjades, enfront del 30% de l’any passat. Però cap de les celebracions observades anava desfilant o ballant pel carrer.

Així mateix, l’informe de conclusions posa en relleu el caràcter turístic i experiencial dels comiats i celebracions socials detectades en el barri. De fet, el 64,28% eren procedents de fora de València. Més concretament, el 42,86% eren d’altres comunitats autònomes, el 35,71% de la ciutat de València, el 10,71% de la província de Castelló, el 7,14% de municipis de la província de València i el 3,57% de la província d’Alacant

D’altra banda, el 85,71% de les persones que van acudir a Russafa per a assistir a alguna de les celebracions ho va fer en transport públic, la qual cosa contribueix a reduir l’impacte del trànsit i augmenta la seua seguretat a l’hora d’eixir de festa i el risc d’accidents.

Per a Conviure Russafa, integrada per hostalers, comerciants, veïns del barri, fallers i entitats culturals, aquest estudi és “una prova que la mediació i campanyes de conscienciació que porten realitzant en el barri funcionen” i que pretén “posar en valor el procés de diàleg en el barri i la posada en marxa de mesures eficaces per a millorar la qualitat de vida i convivència”.

No obstant això, reivindiquen “major suport per part de les administracions per a poder dur-les a terme i que servisquen de model per a articular mesures que minimitzen l’impacte acústic en les zones d’oci”. En aquest sentit, subratllen que “falta molt per fer i molta més consciència per part de l’Ajuntament sobre la utilitat d’aquestes iniciatives”.