Els populars aconsegueixen 40 diputats i Vox 13, mentre els socialistes es queden en 31 i Compromís cau a 15
Mazón: “És una gran nit per al PP, però només és l’avantsala del demà” / Puig demana que es preserve la “unitat social”, s’evite “caure en trinxeres” i es tinga en compte que “comença de nou el temps de la paraula”
El PP ha guanyat les eleccions autonòmiques d’aquest 28 de maig en la Comunitat Valenciana i a més podrà tornar a governar la Generalitat després de huit anys, ja que els seus 40 escons més els 13 que ha aconseguit Vox aconsegueixen la majoria absoluta en Les Corts Valencianes, amb més del 94% de vots escrutats.
El president del PPCV, Carlos Mazón, ha duplicat escons en la seua primera vegada com a candidat a la presidència de la Generalitat i ha aconseguit 40 escons (21 més que fa quatre anys), amb el que passa a ser el principal grup de les Corts i es converteix en el virtual president de la Generalitat.
Necessitarà per a això el suport de Vox, que ha pujat de 10 a 13 escons, mentre que desapareix de les Corts Ciutadans, que tenia 18 escons, amb el que la dreta passa a estar formada per dos grups que sumen 53 diputats, tres més que la majoria absoluta.
Pel que respecta a les forces del Botànic, que governaven la Generalitat des que en 2015 desallotjaren al PP del Palau, els socialistes de Ximo Puig aconsegueixen 31 escons (4 més), Compromís amb Joan Baldoví obté 15 (dos menys) i Unides Podem desapareix, amb el que sumen 46 diputats, quatre per davall de la majoria absoluta.
D’aquesta manera, Ximo Puig perd la presidència de la Generalitat que ha dirigit huit anys, i tant els socialistes com Compromís passen a ser l’oposición.la Comunitat Valenciana confirma la bolcada a la dreta quan s’emporta escrutat el 58% dels resultats de les eleccions autonòmiques d’aquest 28 de maig, perquè el bloc conservador suma 53 escons en Les Corts Valencianes (3 més que la majoria absoluta), enfront dels 46 de l’esquerra.
El PP de Carlos Mazón guanya les eleccions autonòmiques i aconsegueix 40 escons (puja 21), que sumats als 13 que obté Vox (creix 3) depassen la majoria absoluta, mentre que desapareix del Parlament valencià Ciutadans, que tenia 18 escons.
Pel que respecta a l’esquerra, els socialistes de Ximo Puig aconsegueixen 32 escons (5 més); Compromís amb Joan Baldoví obté 14 (tres menys) i Unides Podem, que tenia 8 diputats, no entra en Les Corts al no aconseguir el 5% dels vots, amb el que es queden 4 escons per davall de la majoria absoluta.
D’aquesta manera, Ximo Puig perdria el Govern de la Generalitat al qual va arribar en 2015, quan de la mà de Compromís i Unides Podem va posar fi a dues dècades de governs del PP, i que va revalidar en 2019.
NOMÉS 4 GRUPS EN LES CORTS VALENCIANES
Les Corts Valencianes tindran en l’onzena legislatura quatre grups parlamentaris, dos menys que l’actual, després que ni Ciutadans ni Unides Podem arriben al llistó del 5% dels vots que atorga la representació amb l’escrutini al 58,68%.
D’aquesta manera, Ciutadans, que va arribar a les Corts Valencianes l’any 2015, quan va obtindre 13 escons, i en la legislatura iniciada en 2019 va ser el tercer grup amb més diputats (18, només un menys que el PP), es queda fora del Parlament valencià després de dues legislatures.
Així mateix, Unides Podem, que també va irrompre en el Parlament valencià fa huit anys, amb 13 diputats, i en la legislatura següent va tindre 8, la qual cosa li va permetre ser signant del Pacte del Botànic al costat del PSPV-PSOE i Compromís, es quedaria sense parlamentaris i condicionaria així una reedició d’aqueix acord progressista.
En les deu legislatures autonòmiques de la democràcia, el màxim nombre de grups parlamentaris en Les Corts, un total de sis, ha correspost a la desena legislatura, iniciada en 2019 i a la qual han posat fi les eleccions d’aquest 28 de maig: Vox va irrompre en un hemicicle en el qual ja estaven PSPV, PP, Compromís, Unides Podem i Ciutadans.
Les Corts sorgides dels comicis autonòmics d’aquest diumenge tindran quatre grups parlamentaris, el mateix número que en la huitena legislatura (2011-2015), la quarta (1995-1999) i la tercera (1991-1995).
L’hemicicle valencià va arrancar en 1983 amb tres grups parlamentaris (el mateix número que va haver-hi en la cinquena, sisena i setena legislatures) i va tindre cinc grups en la novena legislatura (2015-2019) i en la segona (1987-1991).
CARLOS MAZÓN: L’AVANTSALA DE DEMÀ
El candidat del PP a la Presidència de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat després de ratificar-se la seua victòria electoral que “és una gran nit per al PP, però només és l’avantsala del demà”.
“A tenor dels resultats d’aquesta nit, en el pròxim ple d’investidura presentaré la meua candidatura a la Presidència de la Generalitat Valenciana amb l’objectiu de donar-li a la Comunitat el govern que es mereix, estable; i sobretot per a tots els ciutadans sense excepció, ens hagen votat o no”, ha assegurat.
En aquest sentit, ha informat que “en els pròxims dies, i en l’ordre que han triat els ciutadans, em dirigiré a les diferents formacions per a tractar de garantir aqueix Govern eficaç, que pose en marxa el canvi que aclaparantment han triat els valencians”.
“Som perfectament conscients del repte que tenim per davant, del missatge que ens han donat els ciutadans i de l’altura de les circumstàncies a les quals estarem, treballant per tot el món sense excepció”, ha agregat.
Mazón ha agraït al president en funcions de la Generalitat, Ximo Puig, la crida que li ha realitzat aquesta nit electoral, encara que ha confessat que no ha pogut parlar amb ell i que espera fer-ho “al llarg d’aquesta nit”.
XIMO PUIG
El candidat socialista a la Presidència de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha demanat que, després del resultat de les eleccions autonòmiques del 28 de maig, que en la Comunitat Valenciana donen la majoria al PP, es preserve la “unitat social”, s’evite “caure en trinxeres” i es tinga en compte que “comença de nou el temps de la paraula”.
Així s’ha expressat en declaracions als mitjans després de conéixer els resultats electorals en la Comunitat Valenciana que, amb més del 83% escrutat, donen 40 resultats al Partit Popular, que puja 21 escons respecte a 2019, mentre que el PP, amb 31, no té la majoria suficient com per a formar govern amb Compromís.
Puig ha felicitat el PP per ser la força més votada, així com als alcaldes socialistes que sí que revaliden les alcaldies, i a “els quals no ho aconseguiran per circumstàncies que no tenen res a veure amb la seua magnífica gestió”.
“Gràcies als electors hem aconseguit obtindre més vots que en 2015 i en 2019 però ha sigut insuficient”, ha destacat Puig, que ha considerat que el projecte “obert, transversal i de majoria social” del PSPV-PSOE és “un projecte de comunitat que ara, des d’ara mateix, passa a ser alternativa”.
Preguntat pel seu futur al capdavant de l’oposició, ha considerat que “cada dia té el seu afany” i que aquest dilluns es convocarà una executiva del partit en la qual s’abordarà “com conformar l’alternativa”.
Segons el parer del fins ara president, fa huit anys el PSPV va entrar a governar en una Comunitat sumida en una “crisi econòmica, social i moral”, amb una “societat adossada a la corrupció”.
“Hui tenim una societat ben diferent, amb un rècord de persones treballant, la comunitat que més ha reduït la desigualtat, amb multinacionals que confien en aquesta terra”, ha assegurat.
Puig ha reivindicat el “llegat” d’aquests huit anys: “Hem viscut una legislatura extraordinàriament difícil, amb una pandèmia, els efectes d’una guerra i una polarització en la política estatal que té conseqüències”.
“El poble valencià ha parlat i jo el respecte de tot cor”, ha afirmat el candidat socialista, que ha reclamat “que la societat valenciana no caiga en la divisió, en les trinxeres, en la crispació” i ha considerat que “és l’hora de preservar la unitat, el respecte i la convivència”.
Per a Ximo Puig, ha resultat “un honor immens ser president dels valencians i valencianes”: “És el major honor de la meua vida i sempre el portaré en el meu cor”.
“Ara comença de nou el temps de la paraula i mantindrem el cap alt, les mans bé netes, l’ànim de continuar treballant pels valencians i valencianes”, ha assegurat, i ha conclòs citant a Antonio Machado: “Tot passa i tot queda, i el fruit del treball, del vostre treball, quedarà per sempre”.
BALDOVÍ: OPOSICIÓ CORRETJOSA
El candidat de Compromís a la Presidència de la Generalitat, Joan Baldoví, ha promés que la seua formació, “des d’aquest moment”, durà a terme una oposició “ferma, útil i corretjosa” per a “recuperar la confiança” dels valencians.
En la seua compareixença després de conéixer els resultats dels comicis autonòmics, Baldoví ha lamentat que “l’ona estatal també ha arribat” a la Comunitat Valenciana i, des de Compromís, no s’han “pogut centrar en les propostes d’ací”.
“Ens hem de centrar en el que importa, a continuar fent una política útil per a tornar a recuperar la confiança dels valencians”, ha dit Baldoví, que ha felicitat a Carlos Mazón com a pròxim president de la Generalitat, encara que li ha advertit de la “oposició ferma” que realitzaran des de Compromís.
Així mateix, Baldoví ha recordat que és mestre d’Educació Física i que durant la seua trajectòria com a professor ha “ensenyat a guanyar, però sobretot a perdre”, per la qual cosa ha acceptat on li han “posat” els ciutadans i el seu “veredicte”.
“Però ho dic amb la cara alta. Des d’aquest moment, comencem a treballar per a recuperar la confiança. Treballar, insistir i esperar. Tornarem”, ha conclòs el candidat de Compromís.
Baldoví s’ha referit així després de conéixer que, amb més del 90% de l’escrutini realitzat, la seua formació comptava amb 14 diputats en Les Corts (3 menys que en 2019), pels 40 de PP i els 12 de Vox, que donarien a la dreta una majoria absoluta que els permetria governar la Generalitat.
ILLUECA I PODEM NO HAN POGUT AMB JUAN ROIG
El vicepresident segon del Consell i candidat de Unides Podem-EU a presidir la Generalitat, Héctor Illueca, ha lamentat el resultat electoral que els ha portat a no obtindre representació en Les Corts i ha assegurat que el seu partit ha tingut en la campanya “situacions difícils” i una “carrera d’obstacles” que han desembocat en aqueix “veredicte de la ciutadania”.
Illueca ha fet aquestes declaracions en la seu del partit després de conéixer-se el repartiment d’escons en Les Corts i que deixa fora a la formació habitada després de perdre els 8 que van aconseguir en 2019.
Davant una Pilar Lima -candidata del partit a l’Alcaldia de València- molt emocionada, Illueca ha traslladat un “agraïment sincer a militants i simpatitzants per l’esforç tremend que han fet per a portar les propostes a tot el territori”. Gent, ha apuntat, “que treballa per un ideal i una esperança i que no viuen de la política”.
“No és un bon resultat electoral en el conjunt de l’Estat i a la Comunitat Valenciana”, ha admés Héctor Illueca, qui ha lamentat: “Tampoc es pot deixar de costat la situació difícil que ha tingut la nostra força política en aquesta campanya electoral”.
Al seu judici, han patit “l’hostilitat d’alguns mitjans de comunicació, d’apel·lació al vot útil del PSPV -que finalment s’ha produït-, i pel clima de conflicte que es viu des de fa dos mesos en el nostre espai polític en l’àmbit estatal”.
Són, ha agregat, “situacions difícils”, que s’han sumat a “una campanya plena d’obstacles” que han “intentat superar” però, “al final, el veredicte de la ciutadania és el que és i en això consisteix la democràcia”.
CIUTADANS
La candidata de Ciutadans a la Generalitat, Mamen Peris, ha assegurat que els resultats obtinguts per al seu partit “no han sigut res bons” -després de perdre tots els escons- i ha indicat que demà, en el comité permanent del partit a Madrid, “es prendran les decisions permanents”.
Peris ha comparegut en la seu del Ciutadans després de conéixer que la formació ha quedat fora del parlament valencià després de no obtindre escons enfront dels 18 que va obtindre en els comicis de 2019.
La candidata s’ha mostrat “molt orgullosa dels valents que s’han presentat en les llistes de Ciutadans, amb principis i valors que ni es compren ni es venen, perquè el centre existeix”.
La candidata ha assegurat que els membres del seu partit “hem defensat aqueixos valors” encara que els resultats obtinguts “no són gens bons”.
Mamen Peris ha assenyalat que demà és un “dia de reflexió” durant el qual es desplaçarà a Madrid on el partit celebrarà -a les 12.00 hores- un comité permanent on “es prendran les decisions pertinents”.
De la mateixa manera ha felicitat els membres del seu partit pels resultats obtinguts en localitats com Orihuela, Castella, Alzira, Caudete de las Fuentes, Jalance, Moncada, Villamarxant, Oropesa o Borriol i als quals han obtingut majories absolutes a Cofrentes i Llamera de Ranes.
VOX
El candidat de Vox a la Presidència de la Generalitat, Carlos Flores, ha assegurat aquest diumenge que Vox té “la mà tendida” al Partit Popular “per a obrir una nova fase en la Comunitat”, encara que la seua formació, ha dit, “no està disposada a regals ni xantatges”.
Flores, que ha comparegut quan ja s’havien escrutat una mica més del 75% dels vots, ha reivindicat que Vox “ha complit els seus objectius: arribar al cor i al capdavant de tots els valencians; créixer, i ser decisiu”.
Així mateix, ha sostingut que està ara a la mà de Vox i del PP “obrir una nova fase en la Comunitat sobre la base del respecte que els electors es mereixen”.
“Demà, Ximo Puig es baixarà del cotxe oficial al qual va pujar fa 41 anys; Joan Baldoví estarà en l’oposició; Podem passarà a ser un acudit sense gràcia que tots oblidarem molt prompte i Ciutadans aprendrà la dura lliçó que la deslleialtat es paga amb l’oblit”, ha afirmat Flores a l’inici del seu comparencia.
Flores ha explicat que Vox “treballarà per a una alternativa i no simplement una alternança, i també per a revertir el Botànic”, ha emfatitzat Flores, que ha confiat que, en la cerca d’aqueix futur, “tots els partits es comporten amb la mateixa generositat i lleialtat que Vox”.
“La nostra tasca és posar en valor cadascun dels vots” ha destacat Flores, que ha assenyalat que cadascun dels vots rebuts “porta amb si la voluntat i uns desitjos” i que és en això en el que treballarà.
El candidat a la Presidència de la Generalitat s’ha referit així després de conéixer que, a més del 75% de l’escrutini realitzat, la seua formació comptava amb 13 diputats, pels 40 de PP, la qual cosa donaria a la dreta una majoria absoluta per a governar la Generalitat.

