El camarlenc, cardenal Kevin Farrell, assumeix funcions clau: certifica la mort, destrueix l’Anell del Pescador i assegura la continuïtat operativa
A les 7.36 del matí del Dilluns, el món catòlic ha rebut amb pesar la notícia de la defunció del Papa Francesc, el pontífex argentí que va conduir l’Església Catòlica durant més d’una dècada amb un missatge centrat en la humilitat, la inclusió i el compromís social amb els més vulnerables. La notícia ha sigut confirmada mitjançant un escarit comunicat del Vaticà, però el seu impacte va ser immediat i profund, marcant l’inici d’un període de dol, reflexió i transició.
Amb la seua mort, la Santa Seu ha activat el protocol de Seu Vacant, un conjunt de normes mil·lenàries i detalladament regulades que guien el procés des de la confirmació de la defunció del pontífex fins a l’elecció del seu successor, en un ritual que combina tradició, secret i responsabilitat global.
La Seu Vacant: un temps sense papa
La Seu Vacant —literalment, “seu buida”— comença immediatament després de la mort del papa. Durant aquest període, tot el govern de l’Església queda en suspens. Només les funcions administratives bàsiques continuen, sota la direcció del camarlenc, actualment el cardenal Kevin Joseph Farrell, qui verifica oficialment la defunció del pontífex i duu a terme actes simbòlics, com la destrucció de l’Anell del Pescador i el segell papal, posant fi al pontificat de Francesc.
El camarlenc també és responsable de segellar els apartaments papals, salvaguardar els documents personals del difunt i garantir la continuïtat operativa del Vaticà.
Durant els dies següents, el Col·legi Cardenalici, compost per tots els cardenals vius, es reuneix en el que es coneixen com a Congregacions Generals, sessions de treball on es planifica el conclave i s’analitza l’estat actual de l’Església. Aquestes reunions, que solen durar entre 10 i 15 dies, són una etapa crucial: és on els cardenals intercanvien idees sobre els desafiaments actuals —com la secularització, els escàndols d’abús sexual, la polarització interna i les tensions geopolítiques— i comencen a perfilar de manera informal a possibles candidats.
El funeral de Francisco: sobrietat i proximitat
Les restes mortals del Papa Francesc seran traslladats a la Basílica de Sant Pere, on serà vetlat pels fidels durant diversos dies. Com ell mateix va establir en 2024, el ritual funerari serà més simple que en pontificats anteriors: un sol taüt de fusta amb interior de zinc, sense vetles privades per a autoritats ni exhibició ostentosa.
La missa d’exèquies serà presidida pel degà del Col·legi de Cardenals, el cardenal Giovanni Battista Re, en una cerimònia solemne en la Plaça de Sant Pere, a la qual assistiran líders religiosos, caps d’Estat i milions de fidels de tot el món.
El conclave: secret, oració i discerniment
L’elecció del nou papa es durà a terme mitjançant el conclave, un dels ritus més sagrats i reservats de l’Església Catòlica. El terme “conclave” prové del llatí cum clau (“amb clau”) i simbolitza l’estricte aïllament en què es tanquen els cardenals electors per a deliberar i votar.
El nombre actual de cardenals electors (aquells menors de 80 anys) ronda els 130, reflectint la globalització impulsada per Francisco, qui va diversificar el Col·legi Cardenalici amb figures d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. Per això, s’espera una elecció oberta a candidatures no europees, com ja va succeir amb el mateix Francisco en 2013.
Abans de l’inici del conclave, els cardenals resideixen en la Domus Sanctae Marthae, una residència dins del Vaticà, però una vegada iniciat el procés, queden completament incomunicats: sense telèfons, internet ni contacte exterior. La Capella Sixtina és revisada íntegrament per a impedir qualsevol forma de gravació o filtració, un protocol reforçat després d’episodis com l’escàndol Vatileaks.
El procediment de votació: la cerca del consens
El conclave s’obri amb la Missa Pro Eligendo Pontifique, celebrada en la Basílica de Sant Pere. Després, els cardenals processionen a la Capella Sixtina, on juren secret i obediència. El mestre de cerimònies pronuncia el tradicional Extra Omnes (“tots fora”), i comença oficialment el conclave.
Les votacions es realitzen per escrutini secret. Cada cardenal escriu en una papereta la frase “Ego eligo in Summum Pontificem…”, seguida del nom del seu triat. Per a ser elegit papa, un candidat ha d’aconseguir una majoria de dos terços (aproximadament 87 vots). Si no s’aconsegueix consens, les paperetes es cremen produint fum negre (fumata nera). Quan finalment es tria un papa, es produeix la fumata blanca, signe d’alegria i anunci per al món.
Encara que tradicionalment es realitzen fins a quatre votacions per dia, el procés pot allargar-se o acurtar-se depenent del grau de consens. L’elecció de Francisco en 2013, per exemple, es va resoldre en tot just dos dies. En casos extrems, les regles permeten flexibilitzar el llindar de vots, encara que això ha sigut molt rar en temps moderns.
El ‘Habemus Papam’: comença una nova etapa
Una vegada triat, el degà del Col·legi Cardenalici pregunta al nou papa si accepta la seua elecció. En cas afirmatiu, també li consulta pel nom que desitja adoptar, una cosa simbòlicament molt rellevant.
El nou pontífex és llavors vestit amb les vestidures papals, i minuts després apareix per primera vegada davant el món al balcó central de la Basílica de Sant Pere, on el cardenal protodiácono anuncia: “Annuntio vobis gaudium magnum: Habemus Papam”.
Un moment decisiu per a l’Església
El conclave de 2025 ocorre en un context global de desafiaments profunds: crisi mediambiental, conflictes geopolítics, migracions massives, tensions dins de l’Església entre sectors reformistes i conservadors, i el llegat encara viu de Francisco.
L’elecció del nou papa serà vista no sols com una decisió espiritual, sinó també com un senyal del rumb que l’Església Catòlica desitja prendre en el segle XXI. Serà continuïtat o ruptura amb el llegat de Francisco? Serà un pastor del sud global, o un retorn a Europa? Les preguntes estan sobre la taula. Les respostes arribaran, com sempre, embolicades en encens, silenci i la veu ancestral de la història.