Hui celebren el Dia internacional per a la Reducció del Risc de Desastres

L’Associació Espanyola de Geografia (*AGE) ha advertit sobre la urgència d’adoptar mesures per a afrontar la severitat creixent dels riscos naturals a Espanya, que cada vegada són “més palpables” a conseqüència del canvi climàtic.

Amb motiu del Dia internacional per a la Reducció del Risc de Desastres aquest dijous 13 d’octubre, la *AGE ha elaborat un manifest que, facilitat a EFE, fa visible davant la població espanyola la importància d’estar el millor preparats davant un nou escenari conseqüència directa del calfament global.

En el document, els geògrafs posen en relleu que el territori espanyol se situa en una de les zones del món més sensibles per ser a la regió mediterrània com es reflecteix en l’últim any amb el volcà de La Palma, la pedra de Girona, les pluges i inundacions de Calp (Alacant), Balears, Conca o *Marinaleda (Sevilla) o l’arribada a Canàries de la tempesta ciclònica *Hermine.

“Tant l’Espanya peninsular com la insular, per la seua localització a la regió mediterrània i franja subtropical, respectivament, i per la importància del model territorial urbà i costaner, veuen compromesos seriosament el seu desenvolupament futur en cas de no prendre mesures urgents d’adaptació al risc”, alerta el manifest.

En la Conferència Mundial de *Sendai (el Japó) es van fixar les metes per a la reducció del risc entre 2015 i 2030 des de la premissa que l’ésser humà i la seua activitat no és només receptor de l’impacte sinó que té un paper molt potent com a inductor de la perillositat natural en el seu entorn més pròxim.

D’aquesta manera, els geògrafs assenyalen que “és necessari abandonar l’enfocament del desastre com el resultat de l’atac d’un esdeveniment extrem d’origen natural inevitable que actua en un medi natural passiu” i saber que hi ha un origen més complex, a més de ser conscients que aquests esdeveniments no funcionen de forme independent entre si sinó que “interactuen en el territori, la qual cosa produeix dinàmiques en cascada i a vegades efectes sinèrgics que els fan més nocius”.

“A la comunitat científica li correspon adoptar els models de predicció del risc” a escenaris “realistes de crisis”, segons el manifest, que advoca pel desenvolupament d’eines per a la governança d’aquest risc.

En el cas d’Espanya, els principals obstacles a la governança eficaç del risc són l’absència d’un procediment administratiu que regule de manera integral l’avaluació de l’amenaça (una cosa equivalent a l’avaluació d’impacte ambiental), així com la dispersió de la normativa de regulació del risc, actuar a escala estatal, autonòmica o local i les fallades en la vigilància del compliment de les restriccions d’ús (per exemple en els casos d’invasió de llits).

Una altra de les prioritats que marca el document és canviar el paradigma perquè els sòls de risc deixen de ser considerats espais limitats al desenvolupament i zones a evitar, i des d’ara s’erigisquen en superfícies d’oportunitats amb noves tècniques d’adaptació sostenibles, com a infraestructures ‘*green-*blue-ramat’ basades en la naturalesa, sistemes urbans de drenatge sostenible o en materials i tècniques que resistisquen. Per a això, creuen que la inversió pública ha de subvencionar aquesta adaptació.

Advoquen per una societat resilient conscienciada sobre el nivell de risc a la qual està sotmesa i conscient que enfront dels nous escenaris de desastre no es pot creure en l’èxit de reprimir la probabilitat sinó aprendre a conviure amb la realitat i “extraure lliçons de cada experiència negativa per a compassar el model de vida i d’organització del territori”.