La UPV ascendeix al primer lloc i passa a compartir la capçalera amb la Carles III de Madrid en la classificació O-Rànquing 2024

La Universitat Politècnica de València, que en la passada edició estava en segona posició, ascendeix al primer lloc i passa a compartir la capçalera amb la Universitat Carles III de Madrid de la classificació d’O-Rànquing 2024, que ordena 70 universitats espanyols segons el seu rendiment.

El llistat, elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) en col·laboració amb la Fundació BBVA, reflecteix que la Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra baixen al segon escaló de la classificació general, i se situen al costat de la Politècnica de Madrid, que puja un lloc, segons un comunicat de l’IVIE i la Fundació BBVA.

El tercer lloc l’ocupen quatre universitats també públiques: Universitat Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid, Universitat de Barcelona i Universitat Rovira i Virgili, mentre que les primeres universitats privades de la classificació apareixen en el grup d’onze institucions que conforma el quart escaló.

Eixes universitats privades són la Universitat de Navarra i IE Universitat, segons l’informe fet públic aquest dijous, en el qual s’han analitzat totes les universitats públiques i les 22 privades que ofereixen informació suficient dels indicadors de rendiment en docència i en investigació i innovació.

Les universitats públiques de la quarta posició són Universitat de València, Universitat de Cantàbria, Universitat d’Alcalá, Universitat Miguel Hernández d’Elx, Universidade Santiago de Compostel·la, Universidade de Vigo, Universitat de Girona, Universitat de Burgos i Universitat de Granada.

Les vint universitats que ocupen els quatre primers llocs d’O-Rànquing 2024 obtenen uns resultats globals que se situen un 20% per damunt de la mitjana de tot el sistema universitari espanyol, mentre que les dues primeres universitats de la classificació tripliquen els resultats de les dues últimes.

L’àmplia distància en els indicadors d’acompliment docent i investigador en els quals es basa O-Rànquing confirmen, un any més, l’heterogeneïtat de les universitats espanyoles i dels seus resultats, i les majors diferències en el llistat general s’expliquen pels molt diferents resultats d’investigació i innovació.

De fet, l’escassa activitat investigadora de la majoria d’universitats privades redueix significativament el seu rendiment mitjà en investigació i innovació i també el seu acompliment general en la classificació, segons sosté l’informe.

En conjunt, el sistema públic destaca respecte al privat en els seus assoliments investigadors, mentre que l’especialització docent de les universitats privades va acompanyada de millors resultats en aquest camp.

L’anàlisi específica en funció del seu acompliment en docència situa a cinc universitats en el primer lloc: dues públiques (Universitat Politècnica de València i Universitat Carles III de Madrid) i tres privades (Universitat Ramon Llull, Universitat de Navarra i Europea de Madrid).

En conjunt, les universitats privades aconsegueixen acompliments nou punts superiors a les públiques en docència, però els seus resultats en investigació i innovació són molt inferiors, ja que mostren uns rendiments 47 punts per davall de la mitjana de les públiques.

Tres universitats públiques catalanes, la Universitat Pompeu Fabra, la Autònoma de Barcelona i la Politècnica de Catalunya lideren aquesta classificació que mesura la qualitat i quantitat del treball en investigació i transferència, en la qual no apareix cap universitat privada entre les sis primeres.

La web d’O-Rànquing compta amb una eina que permet comparar 3.600 graus universitaris de 70 universitats i ofereix informació sobre notes de tall, preu i resultats d’inserció laboral de les titulacions avaluades.