En paraules del delegat especial antidroga del Ministeri Públic, l’increment en aquesta província és “aclaparador” perquè “les partides que abans eren de diversos quilos són ara de quantitats en molts casos superiors als 100 quilos”
La Fiscalia General de l’Estat ha alertat sobre l’increment de les causes relacionades amb el narcotràfic en la Comunitat Valenciana i especialment sobre la presència de la màfia albanesa a Castelló, on la població reclusa d’aquesta nacionalitat és ja majoria.
Les causes obertes per tràfic de drogues han crescut de manera significativa durant 2024 en la Comunitat Valenciana, segons la Memòria de la Fiscalia, amb augments del 19% a la província de València, del 13 a Castelló i del 3% a Alacant.
En paraules del delegat especial antidroga del Ministeri Públic a Castelló, l’increment en aquesta província és “aclaparador”, ja que “les partides que abans eren de diversos quilos són ara de quantitats en molts casos superiors als 100 kg, arribant a confiscar-se per primera vegada en la zona una quantitat pròxima a les tres tones”.
Igualment, ha pujat notablement el nombre de detencions per aquest delicte a la província, en passar de 154 en 2023 a 209 persones en 2024.
Aquestes circumstàncies van portar a la Fiscal Cap i a la Fiscalia Especial Antidroga a considerar la necessitat d’acordar l’exclusivitat del delegat en aquesta província, que va ser aprovada per la Fiscalia General ja a la fi de l’any 2024.
La Memòria de la Fiscalia adverteix sobre el fet que “en aquesta província del nord de la Comunitat Valenciana s’ha aconseguit la desarticulació de diverses organitzacions criminals”.
Màfia albanesa a Castelló
“Crida l’atenció la presència de ciutadans albanesos que integren aquestes organitzacions criminals dedicades al tràfic de drogues, donant lloc al fet que en el Centre Penitenciari de Castelló la població reclusa més nombrosa siga d’aquesta nacionalitat”.
“La presència i instal·lació en la Comunitat de la màfia albanesa es constata igualment a la província de València, on es dediquen tant al cultiu i transport de marihuana com a la introducció i rescat de contenidors en el port de València, en una activitat que comença en molts casos a l’Equador, on és ja notòria la instal·lació d’organitzacions de narcotraficants albanesos en el port de Guayaquil”, afig literalment la Memòria de la FGE.
Sense perjudici de l’activitat intensa a Castelló i Alacant, el focus principal de tràfic de drogues és el Port de València, que es continua situant com “el tercer port d’Europa i el primer a Espanya en els primers càlculs del CITCO en nombre de confiscacions de cocaïna”.
El nombre de contenidors intervinguts ha passat de 39 en 2023 a 37 l’any passat, amb un lleuger descens del pes de la cocaïna confiscada que passa de 12.523 kg de cocaïna a 9.886 kg.
Els contenidors contaminats procedeixen en la seua majoria de l’Equador i de Mèxic.
El delegat antidroga de València constata el canvi en el mètode de rescat de la cocaïna dels contenidors que es comentava l’any passat, que substitueix al ganxo cec o ‘rip off’ pel ganxo dirigit en el qual el carregament es rescata fora de les instal·lacions portuàries.
Un capità de la Guàrdia Civil sospitós
La Memòria cita expressament el procediment que se segueix en l’Audiència Nacional després de la detenció d’un capità de la Guàrdia Civil que havia sigut responsable del resguard fiscal del port de València durant diversos anys.
“Consten sòlids indicis de l’activitat d’un entramat criminal dedicat a la introducció d’importants carregaments de cocaïna a través del port de València, al qual no simplement ajudava sinó on s’integrava amb un paper rellevant el capità detingut”, apunta el Ministeri Públic.
