Comprar un pis recentment construït de 90 metres quadrats frega els 370.000 euros, un factor impulsat per l’alta demanda i l’escassa oferta, segons l’últim informe de la UPV

El preu de l’habitatge continua a l’alça a València. De fet, comprar una obra nova plurifamiliar s’ha convertit quasi en un luxe; se supera per primera vegada en la història la barrera dels 4.000 euros per metre quadrat. En concret, 4.086 euros/m², segons l’informe del quart trimestre de 2025 de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV). En termes pràctics, un pis nou de tot just 90 metres quadrats frega ja els 370.000 euros.

Es tracta d’un de les fites més cridaneres de l’evolució recent del mercat immobiliari valencià, que reflecteix una combinació de forta demanda, escassetat d’oferta i un context urbà molt limitat per a créixer. No és una pujada aïllada: respecte al mateix trimestre de l’any anterior, el preu ha augmentat un 19%, i només en l’últim trimestre l’increment ha superat el 10%.

La perspectiva històrica reforça la magnitud del fenomen. Des del quart trimestre de 2019, quan l’Observatori va començar a recopilar dades, el preu de l’obra nova a València ha passat de 1.915 euros/m² a 4.086 euros/m², la qual cosa suposa un increment acumulat del 113,37% en sis anys.

Aquesta evolució no es limita a la capital, encara que el ‘cap i casal’ actua com a motor de l’encariment. El denominat “efecte contagi” s’estén a l’àrea metropolitana, on les comarques veïnes de l’Horta Nord i l’Horta Sud registren pujades superiors al 20% interanual en alguns casos, amb preus que ja s’acosten als de la ciutat.

Una oferta limitada

Un dels factors clau que explica l’escalada de preus és la contracció extrema de l’oferta. En el quart trimestre de 2025, l’informe comptabilitza només 137 habitatges nous plurifamiliars disponibles en tota la ciutat. A part de que es tracta d’una xifra molt reduïda per a una capital amb més de 800.000 habitants i una elevada demanda residencial, els anuncis de noves promocions duren menys de dues setmanes en la gran majoria de casos.

Per si no fos prou, més de la meitat d’aquesta oferta es concentra en només tres districtes, i bona part del producte disponible correspon a tipologies molt concretes, com a plantes baixes o àtics, la qual cosa redueix encara més la varietat real d’habitatge accessible.

Diferències per barris

L’informe posa en relleu una gran dispersió de preus per districtes. Encara que el preu mitjà de la ciutat se situa en 4.086 euros/m², diversos districtes superen àmpliament aquesta xifra.

És el cas de Ciutat Vella (5.752 euros/m²), L’Eixample (5.426 euros/m²), L’Olivereta (5.430 euros/m²) o Camins al Grau (5.068 euros/m²). En l’extrem oposat, districtes com Pobles de l’Oest es mantenen encara per davall dels 2.700 euros/m², encara que també mostren una tendència ascendent.

L’informe identifica a més un grup ampli de districtes clarament per damunt de la mitjana municipal, entre els quals figuren Camins al Grau, L’Olivereta, L’Eixample, Poblats Marítims, Extramurs, Rascanya i Patraix, la qual cosa evidencia que la pressió immobiliària ja no es limita a les zones tradicionalment considerades “prevalga”.

El lloguer, en màxims

En el mercat del lloguer, l’informe no detecta canvis bruscos respecte al trimestre anterior, però sí que consolida una tendència de preus elevats. El preu mitjà del lloguer a València se situa en 1.659 euros mensuals, enfront dels 1.646 euros de fa un any i els a penes 938 euros registrats en 2019.

Per tipologies, els pisos de major grandària concentren les rendes més altes, aconseguint els 2.091 euros de mitjana en habitatges de quatre habitacions, mentre que els pisos d’una i dues habitacions —els més demandats— es mouen entre els 1.330 i els 1.565 euros.

El districte amb el lloguer mitjà més elevat en aquest trimestre és Camins al Grau, amb 2.045 euros mensuals, una xifra que la Càtedra vincula a la major superfície mitjana dels habitatges oferits i a la concentració de producte residencial de gamma mitjana-alta.

L’informe no presenta l’encariment de l’habitatge com un fenomen inesperat ni sobtat. Al contrari, ho emmarca dins d’una evolució prolongada des de 2016 i especialment intensa des de 2019, en una ciutat que manté un fort atractiu residencial, econòmic i demogràfic.

La tensió actual del mercat reflecteix tant eixe dinamisme urbà com les dificultats per a compassar el creixement de la demanda amb una oferta suficient i diversa. El repte, segons es desprén de les dades, passa per ampliar la capacitat de producció d’habitatge —públic i privat— i millorar el funcionament del mercat, més que per alterar els seus fonaments.

Nota: L’informe divideix l’Horta en tres àrees Nord, Sud i Oest, encara que l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV) va modificar en 2023 el mapa comarcal, amb les fronteres únicament a l’Horta Sud i l’Horta Nord, per la qual cosa per a entendre les dades del document cal matisar que l’Horta Oest estaria composta per Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Paterna, Picanya, Quart de Poblet, Torrent i Xirivella.