El cos sense vida de Miguel Morales va aparéixer en un camp de taronges de Quart de Poblet

Un veí de Dúrcal (Granada) que en 1994 va ser donat legalment per mort després de portar deu anys desaparegut ha sigut trobat sense vida a Quart de Poblet com una de les víctimes de la dana, una rocambolesca història que la família acull amb “alleujament” però també amb incertesa.

Es tracta de Miguel Morales, un home que ara tindria 72 anys i que en 1984, amb 31 anys i dues filles xicotetes, va desaparéixer del seu domicili, en Dúrcal, un municipi granadí d’uns 7.000 habitants, sense portar cap document oficial.

Segons ha explicat Sara Morales, una de les seues filles, van rebre la notícia de la troballa del cos sense vida del seu pare el mes de novembre passat. La Guàrdia Civil els va comunicar que les empremtes dactilars ho havien identificat com Miguel Morales.

“Pensem que era una equivocació. Com hi havia tant de renou per la fatídica situació de la dana, vam creure que es tractava d’un encreuament de dades”, explica Sara, que tenia a penes un any quan va desaparéixer el seu pare. No va ser fins que els va dir la jutgessa forense quan van donar credibilitat a la història.

Però abans que el seu cos sense vida apareguera en un camp de taronges de Quart de Poblet com a víctima de la dana, Miguel Morales ja va ser donat per mort per un jutjat de Granada en 1994, en complir-se deu anys de la seua desaparició sense cap rastre del seu parador.

Durant eixos deu anys, explica Sara, no van tindre cap notícia d’ell, ni tampoc va haver-hi moviments bancaris ni rastre d’activitat en la seguretat social: “La nostra hipòtesi és que ha viscut com un indigent durant tots aquests anys”.

No era la primera vegada que abandonava el domicili: “Tenia el costum d’anar-se dos dies o un mes però sempre tornava, fins que aquella vegada no ho va fer (…) Ell tenia problemes psiquiàtrics, va estar un parell de vegades ingressat en un centre psiquiàtric de Granada quan érem xicotetes, però també s’anava i després tornava”.

Diu sentir un cert “alleujament” per la troballa del cos del seu pare però lamenta no haver rebut una explicació per la seua part en tots aquests anys, encara que la família, que encara conserva el seu passaport i el llibre de família, “va passar pàgina” i la seua mare “va refer la seua vida”.

“Després de la DANA, em va dir un funcionari de la Seguretat Social per a dir-me que als 65 anys li haguera correspost una paga de jubilació, però no la va sol·licitar”, detalla.