Quatretondeta homenatja a Matilde Pérez, ‘La Senyora’, amb diversos actes commemoratius en la seua memòria

Un xicotet poble de l’interior d’Alacant, Quatretondeta, commemora aquest dissabte un segle de la designació de la primera dona alcaldessa d’Espanya, a l’octubre de 1924 quan el llavors governador de la província va nomenar al capdavant d’aquesta localitat a Matilde Pérez Mollá.

Encara que l’efemèride va ocórrer el 27 d’octubre de 1924, Quatretondeta avança una setmana un sentit acte en record de ‘Donya Matilde’ o ‘La Senyora’ on hi haurà un recordatori de la seua figura a càrrec de l’historiador Jordi Ortiz i dues taules redones, una a la qual s’ha convidat a alcaldesses de la província i l’altra a diputades provincials i autonòmiques per a parlar de la dona en la política.

L’actual alcalde de Quatretondeta, el socialista Alejandro Montava, de només 24 anys, ha recordat a EFE d’aquella pionera del segle XX que en el seu mandat de sis anys va aconseguir dues “fites” per al poble: L’arribada de la llum elèctrica i la construcció de la carretera a la veïna Gorga, a uns 5 quilòmetres, que al seu torn va permetre la connexió amb les ciutats d’Alcoi i Cocentaina.

“És una part de la història que cal commemorar perquè es conega. Forma part del poble”, ha destacat Montava, qui ha explicat que, després de l’acte d’aquest dissabte a partir de les 12 hores al costat del poliesportiu municipal, es penjarà una placa en la façana de l’ajuntament per a recordar aquesta celebració, que se sumarà a una altra anterior i a un carrer del poble dedicada a Donya Matilde.

Amb un mandat entre el 27 d’octubre de 1924 i l’1 de gener de 1930, Matilde Pérez Mollá va obrir el camí a moltes altres dones al capdavant de les administracions locals, segons un recent estudi del departament d’Història Moderna de la Universitat Complutense de Madrid, que reflecteix que a aquesta pionera li van seguir Concepción Pérez Iglesias en Portas (Pontevedra) entre 1925 i 1930; i Petra Montoro Romero en Sorihuela del Guadalimar (Jaén) en 1925.

Després van ser designades alcaldesses Benita Mendalio en Bolaños de Campos (Valladolid) de 1926 a 1930; i Dolores Codina al Talladell (localitat actualment annexionada a Tárrega, a Lleida), en 1927; mentre que en una capital de província la primera va ser Pilar Careaga, alcaldessa de Bilbao entre 1969 i 1975.

Designada en plena dictadura de Primo de Rivera

Pérez Mollá pertanyia a la família més acabalada de Quatretondeta i a l’edat de 45 anys va ser designada pel llavors governador d’Alacant en plena dictadura de Primo de Rivera, un temps en el qual per a diferenciar-se de la seua filla, també de nom Matilde, els veïns la deien la “senyora vella” (senyora vella).

Fa un segle aquesta xicoteta població rural pròxima a Alcoi comptava amb prop de 500 habitants, quasi cinc vegades més que els al voltant de 120 veïns de l’actualitat, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

Com ocorria habitualment, la primera alcaldessa s’havia casat molt jove, si és el cas amb un notari alcoià, Rafael Blanes Serra, amb el qual es va traslladar a la ciutat on aquest estava destinat, Cartagena, per a formar una família.

A la ciutat murciana va tindre a la seua única filla i en enviduar, quan superava els 40 anys, va decidir tornar a Quatretondeta, on va comprovar que el seu poble seguia sumit en una agricultura “molt pobra” amb uns habitants amb un baix nivell cultural.

Culta i obstinada a elevar la formació dels seus veïns

Considerada com una persona culta i amb un tarannà que inspirava “autoritat”, la “senyora vella” es va esforçar a elevar la formació dels seus veïns, va arribar a formar un grup de teatre i, fins i tot, va fer classes de piano, mentre que també escrivia articles costumistes per al diari “Las Provincias”.

Segons va explicar fa uns anys el seu últim net, Rafael Carreres, també es distingia per la feina de casa humanitàries perquè era “protectora” de la leproseria de Fontilles (situada al nord de la província d’Alacant), per als malalts de la qual confeccionava mantes de llana.

Malgrat que la participació històrica de la dona en política segueix pendent de ser estudiada a fons, al començament del segle XX a Europa hi havia una intensa efervescència sobre els assumptes relacionats amb el vot femení i el seu paper en la política, i Pérez Mollá va ser precursora en un país que, com en altres facetes, acumulava anys de retard.