L’últim cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indica que uns tres milions de llars viuen de lloguer a Espanya, encara que altres fonts com la consultora Savills eleven la xifra a 4,5 milions d’habitatges en règim de lloguer

El preu del lloguer d’habitatge a la ciutat de València ha pujat un 19 per cent en l’últim any (de febrer de 2022 al mateix mes de 2023), el tercer municipi amb major increment després de Màlaga (23%) i Barcelona (20%), i seguit de Palma (18%) i Madrid (11%).

La mitjana nacional ha pujat prop d’un 9% en l’últim any, segons dades del portal immobiliari Idealista.
Després d’un any d’aplicació del límit del 2% en la pujada del lloguer decretat pel Govern, les rendes en les grans ciutats segueixen en màxims històrics i l’oferta s’ha contret perquè molts propietaris han aprofitat per a vendre els seus habitatges o simplement han preferit retirar-les del mercat, asseguren fonts del sector.

La mesura, que l’Executiu de coalició estudia elevar al 3% en el marc de la llei d’habitatge, ha deixat de moure uns 1.500 milions d’euros en els pagaments de la renda que s’hagueren actualitzat amb la inflació, ha calculat l’administradora de finques Solfinc.

En el sector coincideixen que la principal conseqüència de la mesura és que els propietaris han pujat els preus en els nous contractes per a compensar aqueixa limitació, que només afecta a les actualitzacions anuals.
Segons dades del portal immobiliari Idealista, el preu mitjà del lloguer d’habitatge a Espanya ha pujat prop d’un 9% en l’últim any (de febrer de 2022 al mateix mes de 2023), la qual cosa suposa el màxim del seu registre històric.

Les alarmes s’encenen perquè en els mercats més tensionados els increments es disparen: Màlaga (23%), Barcelona (20%), València (19%), Palma (18%) i Madrid (11%).

Per part seua, l’oferta disponible va caure un 17% de mitjana en 2022 i fins a un 32% a Madrid i 28% a Barcelona, els dos focus on es concentra la demanda.

El director general de l’Agència Negociadora del Lloguer, José Ramón Zurdo, ha explicat a EFE que “alguns propietaris, per a compensar la limitació que els estan imposant de no poder actualitzar els seus lloguers per damunt del 2%, han decidit pujar els preus dels lloguers per a no perdre poder adquisitiu, perquè l’actual situació d’inflació també els està afectant a ells”.

Esquerrà confirma que “molts arrendadors estan decidint, a la finalització dels seus contractes, o no llogar més els habitatges, o vendre-les”.

Segons les seues dades, en l’últim any estan augmentant les causes de necessitat que al·leguen els propietaris que volen recuperar abans d’hora el seu habitatge llogat: “Aquest tipus de conductes s’estan produint amb més assiduïtat, però no sabem si són simulades o necessitats vertaderes, però sí que estem notant que està creixent”.

DESIGUALTAT ENTRE INQUILINS
La directora d’Estudis de Fotocasa, María Matos, recalca que la mesura ha suposat un “respir” per als inquilins que ja tenien contracte, però que al mateix temps està “dificultant l’accés a l’habitatge dels futurs inquilins que estan en procés de cerca, en haver contret l’oferta”.

Des de pisos.com, el seu director d’Estudis, Ferran Font, reconeix que no poden saber quin hauria sigut l’evolució del mercat durant 2022 si no s’haguera aprovat aquesta mesura, però incideix en què el topall del 2% al lloguer “no ha frenat l’increment de preus”.

Font coincideix que “el problema de base resideix en els preus de l’habitatge de lloguer que ix al mercat ara, la pujada del qual ha dificultat, i continua dificultant hui dia, a moltes persones l’accés”.

LES RECLAMACIONS DE ASVAL

També la directora general adjunta de l’empresa especialitzada en inversió en lloguer Masteos, Beatriz Toribio, es mostra convençuda que, després d’un any d’aplicació, la mesura “no ha servit per a millorar el problema d’arrel d’aquest mercat, que és la falta d’oferta, sinó tot el contrari”, ja que en la seua opinió està afectant, al costat d’altres mesures intervencionistes, a la “seguretat jurídica”.

Ángel Martínez León, vocal del Consell General dels COAPI d’Espanya, recorda que el perfil de l’arrendador a Espanya és heterogeni i que, “si bé a les grans forquetes, fons d’inversió en la seua majoria, la mesura no els afecta, sí que ho fa als xicotets propietaris, que són els més perjudicats perquè no tenen massa marge de benefici amb el lloguer dels seus actius”.

En aqueixa línia, l’Associació de Propietaris d’Habitatge en Lloguer (Asval) va presentar fa uns dies al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana 2.000 reclamacions de 300 petits i mitjans casolans sol·licitant a l’Estat compensacions pel mal patrimonial causat en la renovació dels seus contractes en 2022.

Asval, associació que presideix l’exministre socialista Joan Clos, calcula que durant el temps que estarà en vigor la mesura, des de l’1 d’abril de 2022 fins al 31 de desembre de 2023, cada propietari perdrà 2.000 euros de mitjana per habitatge llogat.

TOPALL DEL 3% EN 2024
L’últim cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indica que uns tres milions de llars viuen de lloguer a Espanya, encara que altres fonts com la consultora Savills eleven la xifra a 4,5 milions d’habitatges en règim de lloguer, de les quals calcula que un 5% estan en mans d’institucions.

Encara que la consideren “tímida”, els sindicats d’inquilines defensen que la mesura ha estalviat milers de milions d’euros a les famílies arrendatàries i volen que s’incorpore a la llei d’habitatge, la qual cosa s’articularia, igual que en el decret de fa un any, vinculant les pujades interanuals a l’Índex de Garantia de la Competitivitat (un índex que mai supera el 2%), en comptes de l’IPC.

L’última proposta del PSOE, a través del Ministeri d’Assumptes Econòmics, als seus socis parlamentaris en la negociació de la llei d’habitatge va ser, no obstant això, un topall del 3% el primer any i que després el límit el determine un índex de preus per elaborar, la qual cosa va rebutjar Unides Podem i manté embossada la tramitació d’aquesta llei.