La Plaça Major de la ciutat ha acollit a 9.500 persones, segons les dades oferides per la Policia Local, per a un dels actes més esperats de la Magdalena, però alhora, més tristes
Les Festes de la Magdalena 2023 han posat aquest diumenge el seu punt i final amb un Magdalena Vítol a càrrec de Xarxa Teatre i que ha estat conduït per un Fadrí convertit en personatge animat encarregat de repassar la història i les tradicions festives úniques de Castelló amb escenes de la Romeria, les gaiatas, la “dansà”, la pólvora i el foc.
La Plaça Major de la ciutat ha acollit a 9.500 persones, segons les dades oferides per la Policia Local, per a un dels actes més esperats de la Magdalena, encara que també un dels més tristos en suposar el final de la setmana gran de la capital de la Plana.
“Comboi de festa” és el títol de l’espectacle de repàs a les arrels i les tradicions festives castellonenques que ha fet la veterana companyia de teatre de carrer vilarrealense per a donar per concloses unes festes en les quals el bon temps i l’alta participació han sigut la nota predominant.
Amb la plaça ja plena, a les 20.30 hores començaven a arribar les comissions de sector de totes les gaiatas de la ciutat, encara amb moltes ganes de ball i festa i alçant els estendards amb els guardons aconseguits durant aquestes festes al ritme de les xarangues que han posat la banda sonora incansable a les celebracions.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, i el regidor de Festes, Omar Braina, han rebut a les padrines i presidents i presidentes de les comissions als quals han seguit diversos dels grups folklòrics que han participat en els actes magdaleneros com el XXXII Festival Internacional de Música de Festa, entre ells, el grup infantil de danses ucraïnés, que han sigut rebuts amb un calorós aplaudiment.
L’alcaldessa ha assegurat que la gent li “estava demanant una setmana més”, i ha recordat que aquest acte és “també de tristesa”, en suposar el final de les festes. Per a Marco, els veïns estaven “feliços” i “si els veïns estan feliços, la seua alcaldessa també”.
Finalment han arribat a la Plaça Major les reines de les festes, Selene Tarín i Alejandra Sáez, que, després de la recepció oficial, han pujat al balcó de l’Ajuntament en el qual, minuts després i ajudades per la pirotècnica Reyes Martí -encarregada de disparar la traca final-, han encés la metxa a les 21.56 hores.
La traca final ha pres amb rapidesa des de la Plaça Major per a recórrer els carrers Vera, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla, Rei en Jaime, Sant vicent, Ronda Millars, Saragossa, Colón, Enmig, Porta del Sol, Trinidad, Ximénez, Plaza de la Pau, Major, Plaza Maria Agustina, Sanahuja, Sant Roque, Sant Félix, Enmig i Colón fins al Fadrí.
Mentre la pólvora recorria els principals carrers del centre de Castelló, la cantant castellonenca Bàrbara Bacora, acompanyada per un DJ, ha amenitzat l’espera. L’artista havia confessat unes hores abans que sempre que Xarxa Teatre li proposa alguna cosa no sap “dir que no”.
Així que la seua veu ha servit d’entreteniment, versionant cançons com “Magdalena festa plena”, fins que a les 22.08 hores la traca ha tornat al Fadrí i ha donat inici a l’espectacle del Vítol.
El Fadrí, símbol estàtic de Castelló, ha cobrat vida en forma de personatge animat i ha donat pas a les reines a escenificar la fi de festes al crit de “Magdalena”, contestat de manera unànime pel públic amb el “Vítol”.
El narrador ha tornat a prendre la paraula per a recordar que va ser el 3 de març de 1945 quan van nàixer les Festes de la Magdalena tal com es coneixen hui amb la primera Cavalcada del Pregó. Els castellonencs, ha dit, “heu sigut fidels als vostres avantpassats”, i “heu sigut fidels a les vostres tradicions que tinyen de verd Castelló i encenen llums de festa que s’han convertit en el cant més solemne de la vostra festa”.
Un cor ha cobrat després el protagonisme per a entonar el volgut “Rotllo i Canya”, i després la tradicional “dansà” ha pres el relleu donant protagonisme al vestit de llauradora, les castanyoles, el fandango, el bolero àrab i la seguidilla.
El Fadrí animat, de nou, ha tornat a recordar les arrels de la festes, i a un dels seus actes més multitudinaris i carregats de simbolisme i història, la Romeria dels Canyes. Per a escenificar aqueixa fundació de la ciutat, uns personatges gegants han omplit la plaça portant llargues canyes coronades amb cintes.
La pólvora, aliat indispensable de la festa, ha pres després la plaça per a protagonitzar un dels millors moments amb una combinació musical i de focs artificials compassats i rítmics amb els imponents bombos de Desperta, Ferro, que han interpretat una melodia totalment acompanyada per la pirotècnia que es disparava des de la Cocatedral de Santa María.
Després de recordar la gaiata, el monument central de les festes i amb un castell final de focs artificials, la Magdalena 2023 ha posat punt i final, “Falten 349 dies per a la Magdalena de 2024”, es podia llegir imprés en el Fadrí.
