La presidenta del Consell Valencià de la Joventut (CVJ), Cristina Martínez denuncia el “adultocentrisme”, el fenomen d’interpretar el món sota el prisma de la mirada adulta

Menys d’un 20% de les persones d’entre 16 i 30 anys estan emancipades en la Comunitat Valenciana, on l’edat mitjana d’emancipació és de 29 anys, segons dades del Consell Valencià de la Joventut, que reclama que aquesta edat deixe de ser vista exclusivament com “un període de transició” cap a l’etapa adulta.

Així ho reivindica la presidenta del Consell Valencià de la Joventut (CVJ), Cristina Martínez (27 anys), en una entrevista amb EFE en el quaranté aniversari de l’entitat, en la qual denuncia el “adultocentrisme”, el fenomen d’interpretar el món sota el prisma de la mirada adulta, que implica que “no es perceben les realitats de les persones joves com a vàlides”.

En les quatre dècades d’existència d’aquest organisme de representació de la joventut, les condicions han canviat molt, explica Martínez, des de la reivindicació de “una educació de qualitat, accessible i universal” i “tot el que té a veure amb l’emancipació” a “la inquietud i incertesa” actuals d’una joventut que “encadena crisi”.

“Ara mateix, la principal reivindicació és la inquietud dels qui es pregunten ‘què serà de la meua vida?’, de poder iniciar i construir un projecte de vida digne i tindre oportunitats per a fer-lo”, assegura.

No obstant això, entre la joventut també “han sorgit amb força” reivindicacions de caràcter social com “la igualtat de gènere, els drets del col·lectiu LGTBI, la preocupació per la sostenibilitat i la lluita contra l’emergència climàtica”, assumptes “que fa uns anys no estaven tan en l’avantguarda”.

TEMPS DIFÍCILS PER A L’ASSOCIACIONISME JUVENIL

Tot això a pesar que l’associacionisme juvenil “en els últims anys està vivint una mica de crisis perquè la societat no li està posant les coses fàcils”.

A això se suma el desconeixement general sobre el Consell de la Joventut, que “se sol confondre amb l’Institut de la Joventut” malgrat ser un organisme independent de l’administració, fins al punt que sol acudir a la seua seu gent “a demanar el Carnet Jove”.

La menor mobilització es va iniciar amb la pandèmia, recorda, amb restriccions a les activitats presencials, especialment de les entitats d’oci educatiu com els Scouts o Júniors, que no podien reunir-se “ni tan sols quan podia haver-hi grups de deu persones a les terrasses dels bars”.

“La joventut s’ha despenjat una mica des de llavors, però som a temps de continuar promocionant l’associacionisme”, assegura Martínez, que aposta per donar “un empenyiment” davant aquest repte: “Si no, no ens podem queixar que la gent no s’associa”.

“VIVIM MILLOR O PITJOR QUE ELS NOSTRES PARES? AMB ALTRES PRIORITATS”

Cada cert temps, a Cristina Martínez li pregunten si els joves d’ara viuen “millor o pitjor” que els seus pares, però, segons la presidenta del CVJ, la resposta no és tan simple.

“El context és diferent: el que per als nostres pares era en aquell moment un projecte de vida més o menys normatiu no és el mateix que ara”, assegura, i assenyala que es conjuguen en la joventut actual “més dificultat en algunes coses i discursos més interioritzats en unes altres”.

Entre les circumstàncies més difícils, al·ludeix a la baixa taxa d’emancipació i independència econòmica, que no arriba ni en la Comunitat Valenciana ni a Espanya al 20% de les persones d’entre 16 i 30 anys, mentre que l’edat mitjana d’emancipació és de 29 anys, un any abans de l’edat límit en la qual deixa de considerar-se demogràficament jove a una persona.

A això se suma la visió que “la joventut és solament una època de transició fins a arribar a ser adults”, que respon a un “adultocentrismo” en el qual “tots els problemes i reivindicacions dels joves es fan complicades d’entendre”.

“Tenim línies de temps diferents, i davant algunes condicions com la precarietat es dona per descomptat que hem de passar per ací només perquè som joves, com si fórem ciutadans de segona”, lamenta.

SALUT MENTAL, OCUPACIÓ, IGUALTAT I ADDICCIONS

Aqueixa incomprensió fa, segons Martínez, que a molts joves els coste exposar els seus problemes; de fet, segons dades del Consell Valencià de la Joventut, el 90% de la joventut valenciana s’ha sentit “menyspreat” en comptar als seus familiars adults els seus problemes de salut mental.

La pandèmia va suposar un punt d’inflexió en matèria de salut mental juvenil, i durant aquest període, el 73% dels joves valencians va tindre ansietat, el 46% depressió i el 80% estrés, segons l’informe elaborat pel CVJ.

Un factor desestabilitzador va ser la desocupació, explica Martínez, que assenyala que les últimes dades indiquen que al gener de 2023 hi ha en la Comunitat 2.551 joves més en atur que al desembre de 2022, si bé un 6,8% menys que al gener de l’any anterior.

A això se suma que els que sí que tenen treball i viuen sols han de destinar, de mitjana, un 62,4% del seu sou al lloguer, que és l’opció favorita o “l’única possible” per al 80% de les persones joves emancipades.

És més freqüent compartir pis, assenyala la presidenta del Consell de la Joventut, que afig que els que ho fan destinen a això el 35,1% del salari, moltes vegades per una sola habitació, quan “la recomanació del Banc d’Espanya és que no es passe del 30% del sou”.

Des del CVJ agraeixen mesures recents com el bo de lloguer jove del Govern d’Espanya però consideren que són “insuficients” perquè, de fet, aquest instrument ha arribat “a menys del 20% de la gent jove que ho necessita”.

Una altra de les preocupacions de la joventut, segons Martínez, és la igualtat -de gènere i racial- i la presidenta de l’entitat assenyala en aquest sentit que, si hi ha dades alarmants, com que quasi el 20% dels joves viu la masculinitat des de l’homofòbia, aquests responen als comportaments de la societat en general, perquè la joventut “no és un estrat aïllat”.

“DISTANCIAMENT” DE LA POLÍTICA INSTITUCIONAL

La presidenta de l’entitat reconeix “cert distanciament” dels joves respecte a la política institucional, fins al punt que 6 de cada 10 persones menors de 30 anys “tenen poc o gens d’interés” per la política.

Potser, diu, es deu al fet que la representació partidista “no està acabant de connectar” amb la joventut, si bé reconeix que les joventuts dels partits polítics, integrades en el CVJ i de les quals assegura que “no són més actives que altres organitzacions”, estan fent “una gran faena per estrényer les tornes a la part adulta”.

“No es tracta de traure només ajudes o beques, sinó d’habilitar espais on les persones joves tinguem un protagonisme real, un diàleg de veritat amb l’administració”, conclou.