Encara que de moment és un PDF de 14 pàgines, a Carolina Górriz li agradaria plasmar-lo en paper

Carolina Górriz Ferrer, mestra d’infantil i primària en un dels col·legis valencians devastats per la dana que encara no ha pogut reprendre les classes, ha escrit “La dana des dels meus ulls”, un conte infantil en el qual intenta plasmar l’ocorregut a través de la mirada d’un xiquet.

“La primera idea que vaig tindre quan vaig decidir escriure-ho va ser buscar un recurs amb el qual poder abordar el tema amb els meus alumnes quan es reprenguera l’activitat escolar”, explica a EFE aquesta professora de xicotets de 4 anys en el Col·legi San José i Sant Andrés de Massanasa, un dels municipis de la zona zero de la dana.

Des que es va produir la catàstrofe continuen netejant les instal·lacions del centre escolar, que encara que no ha patit danys a nivell estructural sí ha quedat molt afectat pel fang i el llot, la qual cosa no els ha permés reprendre encara les classes. “A poc a poc anem veient la llum, però encara no estem oberts”, afirma.

Segons explica, el mateix dia 29 de novembre van tindre classe fins a migdia i sobre les 14.00 hores els van avisar que havien d’eixir del centre. Els menors que s’havien quedat al menjador van ser arreplegats per les seues famílies.

“Por”, “fang” i “solidaritat”
“La dana des dels meus ulls”, un conte de 14 pàgines en format PDF, no té un protagonista, pot ser qualsevol alumne. “Pensava en ells i que, en explicar-ho ells, pogueren sentir-se identificats amb el que havia passat”, assenyala Carolina.

Segons explica aquesta mestra de 24 anys, “no és un narrador contant una història sinó que és el propi xiquet qui l’explica, i pense que d’aquesta manera es poden sentir més familiaritzats i arribar molt més”.

“Mamà m’alça al matí”. Així comença aquest conte en el qual, des de la mirada d’un xiquet, es viuen les primeres hores i dies de la dana. Des que comença a ploure i hi ha al carrer una “mar de color marró”, quan es pregunten si el seu avi o la seua tia estaran bé, quan tot s’ompli de “fang” o quan arriben bombers, militars i gent “des de molt lluny”.

El conte inclou paraules com a “por”, “somni”, “desig”, “dubte”, “fang”, “ajuda” o “solidaritat” i conclou amb una frase d’Eduardo Galeano: “Molta gent xicoteta, en llocs xicotets, fent coses xicotetes, pot canviar el món”.

Relata que com els seus alumnes són tan xicotets va intentar plantejar el conte “d’una manera positiva”. A pesar que l’ocorregut és una tragèdia, “el positiu és que estem trobant molta ajuda entre tots i això és el que ens fa veure a poc a poc la llum i enfocar-ho d’una manera sensible i pròxima per a ells”, assenyala la docent.

Carolina Górriz explica a EFE que la seua primera idea a l’hora d’escriure el conte era buscar un recurs amb el qual poder abordar el tema amb els seus alumnes quan es reprenguera l’activitat escolar: “Coneixent als meus alumnes i sabent que la literatura infantil és una cosa que crida molt l’atenció i una cosa amb la qual sent que puc arribar a ells, em sembla que és un recurs molt accessible per a la meua classe”.

“Sempre he sigut molt apassionada de la literatura infantil i no havia trobat res amb el que pensara arribar a ells, per això se’m va ocórrer fer-ho jo mateixa”, confessa.

Segons explica, en classe tenen “molts llibres semblants, senzills i que criden molt la seua atenció perquè rimen i això els fa molta gràcia. Per això se’m va ocórrer fer-ho i buscar aquest tema que molts estan patint de primera mà”.

Sentir-se identificats amb l’ocorregut
Assegura que a pesar que només tenen 4 anys, entenen que alguna cosa està passant i assenyala que ha parlat amb les famílies dels seus alumnes i molts han hagut de ser reubicats en altres col·legis “i no ho estan passant molt bé. Molts estan vivint de primera mà l’ocorregut -assenyala- i amb aquest conte puc arribar a ells”.

Aquesta mestra té un compte educatiu en Instagram (@miprofecaroldice) en la qual ha compartit el conte després de ser animada per molts companys de professió, que li han escrit per a compartir el PDF i poder exposar-ho també a les seues aules, i a més treballa a fer una adaptació digital del conte amb pictogrames, per a fer-lo més accessible per a tots els públics.

Encara que de moment és un PDF de 14 pàgines, a Carolina Górriz li agradaria plasmar-ho en paper: “Ha tingut més èxit del que pensava, era una cosa que no pensava compartir, un recurs que vaig crear per a utilitzar amb els meus alumnes, però la gent de voltant em va motivar a compartir-ho”.